Paraules assassines

Un relat de: Núria Rodríguez
Vaig mirar com els infants jugaven despreocupats en un parc prop de casa meva mentre premia amb força la barana amb les mans. No respirava tranquil·la, ja feia temps que no ho feia. Però, de sobte, em va sortir un odi que era incapaç de controlar, que em feia invulnerable a tot. I llavors, de vés saber d'on, va sortir el meu marit cridant com un boig amb veu ronca i fatxenda preguntant-me que què feia al balcó. No el vaig respondre, em sentia malament, confosa i a la vegada insegura. Em volia arraulir en un racó de l'habitació i esperar que tot hagués passat, comptant els segons, els minuts, les hores, els dies, ... Esperar fins que el meu marit s'hagués calmat, llavors ell em preguntaria que què hi havia per sopar, com si res hagués passat. Com si jo no tingués sentiments, com si fos un animal, brut i deixat o com una joguina vella i esquinçada. En aquell moment, mentre aquell home que un dia m'havia enamorat bojament em xisclava que baixés immediatament, dient que tenia una sorpresa per a mi (ja no m'ho creia, perquè sempre les sorpreses havien sigut molt desagradables al llarg del nostre matrimoni), la veïna del tercer, l'Úrsula, una persona extremadament agradable i en qui es podia confiar, escopia insults contra en Julià, el meu marit, qui es desconcertava i enviava una mirada glaçada a l'Úrsula, però ella feia com si res i segui-a maltractant-lo amb paraules punxants i tacades d'odi. Des d'aquell dia, en Julià va despotricar a tort i a dret sobre la veïna del tercer, dient que era una bruixa, que sempre es ficava on no la demanaven i fins i tot, vaig escoltar un dia com murmurava: 'Algun dia. Algun dia quan estigui distreta, ja arreglaré jo les coses amb ella.. A no ser que tu t'hi vulguis ficar, Laura'.
Just després de sentir aquelles paraules, vaig girar-me donant un cop al plat que sostenia i vaig trencar-lo en mil bocins. Em vaig espantar tant que vaig córrer fins al lavabo i vaig fer caure les llàgrimes que havia anat aguantant tots aquests anys, i en aquell moment sentia el cor en un puny. Aleshores vaig sentir passos acostant-se i la veu ronca i profunda d'aquell boig que no sabia ni qui era, ni perquè feia tant temps que controlava la meva vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Núria Rodríguez

2 Relats

0 Comentaris

367 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor