Parany!

Moltes felicitats, mjesus!




Un relat breu, punyent i oníric. Comença i acaba a la deriva. Veig que, a RC, continues ben encaminada.

El felicito pel relat i pel teu aniversari!

Núria Gausachs i Cucala

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

L'he trobat! Era aquesta la narració poètica amb la que t'identifico. Com es llegeix en el comentari que et vaig fer, em va quedar gravada aquesta imatge "una mica a la deriva."...

L'inici del relat amb el cos, que va a la deriva, ens duu de la mà vers una vida, tota una vida, que va a la deriva: El meu cos va a la deriva..., la meva vida va una mica a la deriva.

Ara bé... només hi va una mica.

Entremig un seguit de sensacions al llarg d'un viatge accidentat on res no és el que sembla i on el dolor i la solitud són companys de camí.

Tot plegat, un parany on sovint caiem, tot embolcallant-nos amb tels de tristor.

LLIBRE

La veueta, motiu suficient per sortir del parany. M'ha agradat moltíssim aquest relat! Tot el seu simbolisme, ple d'imatges que tan bé saps dibuixar...
Caus però et tornes a aixecar, sagnes però et sents viva, has patit però continues navegant...
Bon viatge cap al 2006!

He triat aquest per atzar.Els he llegit tots tres i espero que repeteixis..
Sembla que cerques continuament alló...i ho comuniques amb un llenguatge farcit d'imatges.
Com que crec que no cal amagar-se de res i s'escriu per comunicar i tu ho fas molt be t'animo:
PINTA
DIBUIXA
ESCRIU
amb tota la força que puguis, es nota que la tens i viu en tot aixó ..endavant i un petó.
Ah!!T'agraeixo el teu comentari peró les coses son com son...
Vaig sovint a Manresa i de vegades entre visita i visita aprofito per escriure alguna cosa,
faig servir el cotxe com a despatx, potser no es el millor lloc per la inspiració peró si surt endavant ...

Te´n sortiràs! Tens molta força interior!. És un relat excel.lent també.

Sempre m'he preguntat que s'amaga realment en el món dels somnis, on les imatges de la nostra ment agafen vida pròpia i semblen anar per lliure.
Despertar-se d'un malson deixa mal regust de boca i la sensació d'haver format part d'un estrany crit intern. La imatge d'una persona estimada que et tregui d'un pou d'angoixa és un punt de referència per sentir-se intensament viu.

El títol és molt suggerent.
És el propi subconscient el que ens fica paranys?

Un petó!

...i tràgica, però suggeridora.
Que tot siga un malson!

un fill et desperti del malson val tota la literatura que hi ha al món.
benvinguda i molta sort

Em recorda situacions viscudes o somiades però per sort transitòries.

Gràcies pel teu comentari!

amb un final en forma de somni que crec no calia... m'agrada més la idea de fer evident tota la descripció del "naufragi" el patiment, la mort, el renéixer (constant procés en la vida vers la mort) i acabar-ho amb la darrera frase, la que recull tot el relat i alhora el conclou encertadament: "(...)he patit molt, però estic viva...la meva vida va una mica a la deriva."


una bona prosa que crec t'ha de servir per desenvolupar històries en les quals t'hi impliquis d'una forma més fraccionada, amb trossos de vida, arguments i personatges... no tooota la teva vida de cop, hehe

no navegues a la deriva, almenys en les teves paraules sembla haver-hi un rumb clar amb molt de futur.
Benvinguda a relatsencatlà!!!

foster

Aviat t'envoltarà la boirina tan típica d'aquesta zona. Potser ens em topat algun cop pel Passeig Pere III.

Mai es tard, només fas tard si primer arriba la mort. O sigui, que amb aquest cas, has arribat primer. Benvinguda a RC.

Un petó.

I jo què? Mira, de la quinta del 50 i aquí em tens vivet i cuejant (és un dir). Està bé el relat, una mica angoixant; encara que el malson ha durat poc. Si el somni és un paral·lelisme amb la realitat, s'haurà d'arreglar. Menys mal que la protagonista té veus dolces pel costat,...
Endavant