Cercador
paranoies redactades
Un relat de: silvia_peratalladasóc a la feina, alegre perquè demà seré lliure. A fora plou, plou molt. Volo pel temps. El THC que he apirat em fa sentir-me feliç. fins i tot la feina és bonica. penso en la Maria..."Oh petita, que en sóc, de feliç!!!". Però això ja s'acaba, i encara no m'ho crec.
fa dos dies que va començar, però ha estat tota una vid,a en tres petits mesos, intensitat exprimida a cada moment que el temps s'enduia. I no pas pel fum....Sinó per mi, per l'espai, la meva gent, aqueells que s'han fet propers, les nits de llunes escandalitzades, raves, platja, visites inesperades, esperades, ...tot plegat un somni. Encara volo.
Segueixo sota els efectes del THC, segueixo a la feina, i segueix sent el meu ultim dia.
Entra un noi amb la borratxera de pols, sol. deu ser l'única persona que ha entrat en tot el dia. no para de ploure, però ell segueix estant SOL. Mira una samarreta, se l'emprova, se la posa, i em sembla interessant...ens trobem en el mateix nivell de conversa, el mateix estat mental. Em cau bé.
Diu que l'estiu s'acaba, que li agrada comprar per comprar. Em pregunta si m'hi he fixat mai, que sempre que va de vacances, plou.
No ens haviem vist mai.
evidentment, no m'hi podia haver fixat mai...però vaix pensar, que a mi sempre em passava el mateix, també.Tot això sembla una pel·lícula de la Isabel Coixet..
Té ganes de comprar, i compra música, i em pregunta, i li agraden els meus gustos...li miro les mans...s.emblen treballades...sóc curiosa...ja està, és jardiner...ho sabia!
A la radio, "no em puc creure que l'estiu s'ha acabat"...riem, ell canta la cançó, i m'hi afegeixo...qui no se sap aquesta cançó!!
Paga i marxa...a la porta es gira, i em deu un cafè...encantada d'haver-lo conegut...no sé com es diu.
Surto a fora, somrient a veure com plou. Sona respecte, "vas caure estès a Terra ...tota la vida condemnats a ser ignorats". Tot és perfecte. Tanco la barraca. Només pedres i plors.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581023 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....