Paranoia

Un relat de: Eritrea

Buida, opaca, cansada... no puc esperar res més de la vida? Lliçons, dia a dia, espina a espina que se'm claven en aquest cor feixuc i moribund... Quant aguantarem? Tots dos, potser? El meu cor, jo... l'abisme. La immensitat i la foscor absolutes. És això el que ens aguarda minvant darrere de la porta? Això és pel que treballem, estudiem, ens perdem en nosaltres mateixos lentament? Això? NOMÉS això?
Per què? Tot semblava tan fàcil des de la falda de la mare... petits (massa petits per a la nostra edat, potser) purs, tous, ingenus, innocents... i tant, però tan segurs... qui pogués estar un altre cop allí... subsistint d'un aliment que saps que mai no et faltarà, d'una persona que mai no et fallarà... Qui pogués tornar a néixer sa, estalvi i amagat a la panxa de la mare... a una bombolla oxigenada il·limitada... qui pogués!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Eritrea

Eritrea

5 Relats

1 Comentaris

3539 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00