Paranoia sense títol en un món que no està fet a mida.

... un munt de Per què's ens vénen al cap i ens atabalen a preguntes de les que no en trobem resposta, o no som capaços deveure-la...

Sovint, ens sentim perduts, immersos en un món que no sembla el nostre i que flueix a una velocitat que voldríem aturar i sols observar-la, en silenci, com si no pertenyés a les nostres vides.

Moments en que vols desaparèixer i consumir-te en el teu interior. On vols deixar de sentir i on t'invaeixen un plegat de sensacions alienes a tu que et fan recordar situacions estranyes d'on no hi trobes la teva relació...

Estones, en que cansada, t'atures i tranquil·lament però amb neguit, observes la Lluna que omple la nit de senzilleses pures que et fan tornar a sentir aquella llum en tu...

(ostres, comentari paranoic sense títol, jejeje)

que vagi bé!
ens veiem,
Gemm@

A on diu l'assumpte m'ha arribat.

Escrius molt bé.


Salut!
Eqhes

valent, sincer, rebel, dur...
si aquest món no està fet a la nostra mida i ens veiem impotents de canviar-lo... serà qüestió de fugir d'ell de puntetes i fer-nos un petit món a la nostra mida, al nostre gust... això és possible?
un petó i una abraçada!!!
feia temps que no et llegia, et trobava a faltar i ara t'he retrobat... en aquest món teu que m'encanta!!!

m'ha agradat molt!
sobretot quan dius....

On morir és guanyar
i viure és deixar-te emportar
on ningú m'escolta
i en uns instants amagats
hauré tancat la porta.

m'he sentit molt identificada.....aix... Molt maco!