PARANOIA D´UNA CANÇÓ en quatre estrofes

Un relat de: Capdelin

I

Veig la foto del desastre de Tsunami:
cues de gent, SOMRIENT,
esperant un tros de pa
i un cassó d´aigua.

II

Frapat per la imatge
busco en un vell diccionari
de l´àvia, de tapes vermelloses
plenes de pols:

III

SOMRIURE:
"gest facial de satisfacció
que fan els humans
quan aconsegueixen
algun element bàsic
per a sobreviure"

IV

Ara ho comprenc:
els qui vivim en el primer món,
que tenim de tot
i que no ens falta res,
per què collons hem de
SOMRIURE?!

Comentaris

  • es autentic[Ofensiu]
    AINOA | 06-01-2005 | Valoració: 10

    hola, vull dirte que tens molta raó.
    Aqui vivim tant bè, que no u sabem valorar.

  • somriem[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 06-01-2005 | Valoració: 8

    somriem al llegir coses com aquestes...per un moment m'he quedat pensant, mig entristida, i una mica extranyada.... són, per desgràcia realitats tan diferents, que les nostres necessitats s'han tornat extremadament exigents...
    jo somric massa, potser, no quan aconsegueixo quelcom necessari, sinó com a necessitat bàsica per a sobreviure en aquest món de brutícia i amargor...
    un somriure, un toc d'alegria al camí de cada dia.
    m'ha agradat el plentejament, de debò
    una abraçada!!!
    salut i revolta

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1302984 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )