parafernàlia

Hola Gemma. En efecte, vivim en un món d'aparences, una mena de gran mascarada, una farsa, per dir-ho suau. Què aprecien? Què consumeixen? Què demostren? Què necessiten? Què desitgen? -et preguntes en veu alta i sense complexos. Doncs ben senzill: poder. Poder per continuar fent exhibició de poder. Potser amb aquesta frase, crua i directa, ho resumeixo tot. A més, per sort, no tothom és víctima de la hipocresia.

Ben cordial i sincer,
Jofre (D.) 2007

PS. Moltes gràcies pels comentaris Gemma!

Què bo gemma!! com sempre, un plaer llegir-te. és un altre estil al dels teus relats de sempre, i per això m'agrada, em sorprèn, i les sorpreses m'agraden.
Tens molta força dins gemma. Un petó.

havia llegit poca cosa de tu, però des que ahir vaig descobrir la teva mirada alguna cosa em deia que em sorprendries, i no m'ha fallat!

Sovint, intentem, o cada cop més, intenten demostrar alguna cosa que no són, busquen que la gent vegi en ells algú a qui admirar i en el fons no son res més que ànimes disfressades...i ho fan perquè veuen en els altres coses que admiren, i copien, o ho intenten...potser no s'han adonat que aquells a qui adoren no es maquillen els cors, simplement deixen anar amb senzillesa la naturalitat d'un somriure.

Et continuaré llegint, i coneixen-te entre línies..

petons!

Basilieia

estar més d'acord. Feia temps que no et llegia i al veure't en el comentari que m'has fet, he volgut tornar a tafanejar-te una mica...i me'n adono del què m'he perdut, tens relats realment bons...et seguiré de més a prop. Doncs, com et deia tens tota la raó, aquest món és totalment materialista i ple d'hipocresia, per sort, estem nosaltres els poetes/ses per sensibitzar els cors una mica...jeje. Bon relat el teu, sí més no, com a punt de reflexió. 1petonàs, ESPIRAL.

sense cera=sincera
la cera era el maquilatge

perplexes de veure que cada cop més aquesta societat es vesteix d'hipocresia i els ideals queden amagats rera capes de maquillatge i ofertes de luxe.

Ben reflexat!

GuSPIRA

L'estètica i el consumisme també són la llavor de l'art. Què és sino la música, la literatura...
Més que l'estètica o el consumisme ignorant, el que fa d'aquesta societat deplorable (o simple, per usar el teu terme) és la estupidesa.
Però potser tens raó quen dius que li són mals companys.
Una bona poesia, molt ben calssificada en crítica i social.

Una abraçada.

Arbequina.

Tot això és en el que s'ha transformat la societat.

Per sort hi ha persones, com tu, com jo i com molta gent d'aquí que se n'adonen.

Ens veiem per aquest món

Petons

P@UL@