PARADOXA EXISTENCIAL?

Un relat de: jomagi

Primer ens en fotem, després callem i poc més tard ens acollonim com escarabats.

Tots a l’hora embogim, uns amb certa intranscendència i d’altres amb raonaments que estan fora de la seva capacitat intel·lectual.

El paroxisme s’ha introduït dintre dels nostres caps; caps interconnectats i prenyats d’absurditats plenes d’estultícia devastadora.

Estem abduïts per necessitats innecessàries, superficials com pobres gallines de granja excitades amb els ullets humitosos escoltant música streaming.

La vivència empírica fa temps que ha desaparegut. Ara sols resta la meravellosa i escassíssima possibilitat d’afrontar l’adotzenament mimètic i vulgar d’uns rere altres.

La vulgaritat només és un grau inferior de l’estultícia genètica que arrosseguem. Som ordinaris granets de sorra enmig d’un Univers tant o més vulgar que nosaltres mateixos.



Comentaris

  • Amb codi de barres...[Ofensiu]
    Nil | 15-04-2020 | Valoració: 10

    És cert que la vulgaritat, i els caps buits campen a tort i a dret. Que tothom al final és igual... i actua segons l'interès que reclama les seves necessitats humanes. Però això crec que ha passat sempre. Al llarg de la història el poble pla ha estat qui poc o qui molt així, amb comptades excepcions, és clar!. El que passa que la població mundial s'ha multiplicat per mil, els estris de primera, segona, tercera...necessitat no degradables, abans no passava això, tot acabava anant a raure al femer, han acabat condicionant la nostra vida diària, han acabat fent-nos idiotes en serie. Gràcies per aquest relat que fa que hom prengui consciència de com i cap a on gira el món. Nil

  • ESTIMADA ROMY....[Ofensiu]
    jomagi | 07-04-2020 | Valoració: 10

    ... ET passo pel davant... soc dels anys cinquantes !...
    Tu si que m'has sorprès... He llegit tots els teus escrits, la teva biografia i crec i és senzill copsar que ets una gran dona!.......
    Ets antropòloga i activista.... Collons!..., això és meravellós. Jo sols soc, o he sigut un modest catedràtic de Belles Arts........
    Pinto i escric com tu. Això sols, ens dona una força que no hi ha deu que ho pari.
    ESCRIU estimada Romy. Una abraçada. Jomagi.

  • No som res[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-04-2020

    T’anava a fer un comentari per dir que no tots som iguals, encara que des de fora tot sembli la mateixa massa. Però ara mateix no escolto ni els meus propis pensaments. Hi ha un veí que ha pujat al terrat que hi ha sobre el meu pis a fer gimnàstica, tot i ser àrea comú i no estar permès. Pel soroll sembla que m’hagi de caure el sostre al damunt. Els veïns dels dos costats tenen la música a tota marxa, dues cançons diferents, és clar. S’hi barregen els crits del pis de sota, de dos germans histèrics que es barallen mentre la mare mira de cridar més que ells. I a fora els balcons estan aplaudint de nou, no sé per què... En fi, que tens raó.

    Per cert, els escarabats no s’acolloneixen i tenen unes perspectives de vida molt més bones que nosaltres. Serà perquè l’estultícia no forma part del seu ADN...

  • Hola jomagi,[Ofensiu]
    Romy Ros | 04-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha sorprés el teu relat i sobre tot confenso que he tingut que buscar algunes paraules al diccionari perque no estava segura del seu significat. No acostumen a forma part del meu vocabulari habitual: estultícia, per exemple.

    Bé, et convido a que et passegis pel meu perfil, si et va bé, i que em diguis que et sembla algun dels meus relats. M'interessa la opinió d'una persona tan crítica com tu.
    Gràcies i t'envio una cordial salutació.
    Romy Ros.-

  • Fondor profunda.[Ofensiu]
    Gardenia | 04-04-2020 | Valoració: 9

    Es veritat? No és veritat?... Som pols d'estrelles decadents. Una abraçada.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: