PARÀBOLA (Equívocs)

Un relat de: Unaquimera

En somnis, durant la nit, La Visió li anuncià que era arribat el dia d'anar a predicar.
Al matí, l'Elegit accedeix al parc amb el llibre a la mà, recordant l'entrada a Jerusalem. La pols sura per l'aire creant aures divines. S'asseu en un banc, sota unes branques d'olivera. Un rasclet aterra als seus peus. Un menut s'apropa, buscant-lo. Una nena el segueix. S'acotxen, amuntegant pedretes.
- Deixeu el senyor en paaau! - demana una jove veu anònima.
Un altre infant nouvingut observa el joc. El primer ha fet una petita piràmide, dissenyant camins al voltant. Ella ha trobat un cèntim, fent-lo rodar.
- Busqueu i trobareu... tothom que busca, troba! - afirma l'adult assegut.
L'últim arribat s'afegeix al projecte d'enginyeria.
- Veniuuu... no molesteuuu...
Absorts, ignoren la crida. Una noieta s'atansa fins la brigada constructora:
- Torneu al sorral...
- Deixeu que els nens s'apropin a MI! - demana ell.
Ella veu un rostre plàcid amb somriure beatífic, uns ulls com dues bèsties a l'aguait dins caus obscurs... Quelcom ressona, enviant una senyal d'alarma al cap, neguitejant l'apatia habitual; agafa els bracets, apressa:
- Anem ARA!
- Per què te'ls emportes? D'ells serà el REGNE!
La paraula, carregada de força, li fa venir records de les classes d'història: reis, reines, reialmes... Després evoca la imatge d'un monarca modern parlant des del televisor.
- Regne?
Aixecant l'exemplar, l'Il·luminat sentencia:
- Ho diu el llibre etern... LA BÍBLIA! Són paraules sagrades...
Sentint-se de cop una adulta sensata, ben informada, respon amb convicció:
- Paraules en un paper! Prefereixo mirar la tele: el que es veu, és REAL... Jo, si no ho veig, no m'ho crec!
Ell, amb indignació, acusa:
- Ai, Tomàs!!
- No es diu així! - el talla la joveneta, mirant l'única criatura que queda a terra.
Sabent-se negat, sentint-se venut, l'home clava la vista en l'infant; amb les darreres forces, li ordena:
- Aixeca't i camina!
I, tocant amb els dits el capet del nen que arrosseguen lluny d'ell, el beneeix.


Unaquimera

Comentaris

  • Paràbola[Ofensiu]
    Materile | 08-05-2012

    Sí, una bona paràbola que amb una gran mestria has sabut canviar per una situació actual. Les cites bibliques donen força i seriositat al relat que crea dubtes sobre la procedència o estat psíquic de l'home que agafa el protagonisme de Jesús.
    Crec que s'ha de ser enginyer per poder muntar un relat com has fet tu. Has posat totes les peces diferents en el seu lloc, però ens has creat un dubte: qui era aquell home, un boig, un delinqüent pederaste...?

    Felicitats! Tens una ment privilegiada.

    Maria Teresa

  • Un somni que no dorm[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-05-2012 | Valoració: 10

    Els somnis són tot un món, però de fantasia. Poden reflectir segons què, però són fantasia. Si els convertim en realitat poden passar coses com les del protagonista i el que l'envolta. Unes frases magnífiques, ben treballades literàriament quan parles d'ell. Talment sembla que parli un capellà. I la visió realista de la mare, copsant els ulls de llop, són el contrapunt necessari per l'equilibri. Els que sempre m'encanten són els nens, construïnt piràmides, jugant amb monedes i ensenyant-nos moltes coses. Un treball ple d'imaginació, bon humor i reflexió. Una meravella Maite! I una abraçada.

    Aleix

  • Desconcertant[Ofensiu]
    Escandalós | 29-04-2012 | Valoració: 10

    Un magnífic relat, Unaquimera. Desconcertant i polèmic! Personalment penso que tant si parles d'un boig com d'un pederasta, l'alerta de l'adult està totalment justificada. Els solitaris no han de tenir "uns ulls com dues bèsties a l'aguait dins caus obscurs". A vegades, cal refiar-se de la intuició!

  • Dels que fan pensar...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 28-04-2012


    Crec que és un relat que convida a donar-li diferents interpretacions.
    La inventiva que et va portar a escriure’l és molt peculiar. T’has basat en molts temes bíblics però el fons real no crec que vagi per aquí, més aviat em sembla trobar-hi la història d’un sonat amb intencions molt poc netes, que sota una aparença de L’ ESCOLLIT va tramant l’argument de diverses situacions de plaer propi, tot i que algunes són prou evidents com per fer sonar el toc d’alarma al cervell de persones que li veuen la doble intenció.
    Ja em corregiràs si m’equivoco!
    Una abraçada inequívoca.
    Gemma

  • Fins i tot...[Ofensiu]
    free sound | 14-04-2011 | Valoració: 10

    en el relat hi trobo una bona dosi de crítica a allò establert,
    als dogmes religiosos, a les monarquies inamovibles, al que
    ens volen fer creure que és història, i fins i tot a la "telebasura"....
    Molt aconseguit.
    Una abraçada somiada però alliberada!!!

  • La societat ens ha endurit[Ofensiu]
    Núria Niubó | 01-04-2011 | Valoració: 10

    Realment l’escena que ens descriu, ens duu a interpretar el sentir d’unes mares davant un personatge una mica fora de lloc. Però és ben cert que en un parc hi ha força persones inversemblants. La societat actual ens ha posat la por al cos i ens fa veure el mal on potser només hi ha el desig de comunicar-se i relacionar-se.

    Ens descrius un senzill incident que em fa reflexionar sobre la poca caritat humana.
    Unes paraules, només un minut escoltant a aquella persona que està sola i de ben segur que el fem feliç per tot el dia. Però la por domina l’enteniment.

    Jesús demanava un got d’aigua, aquest personatge només demana una rialla infantil!

    En el teu relat, hi llegeixo solitud, tristor, incomprensió i por.

    Ara que som a la primavera m’agrada seure en un banc, observar i conversar amb gent anònima, tots tenim necessitat de ser escoltats.

    Una càlida i sentida abraçada,
    Núria

  • Un relat dur[Ofensiu]
    joanalvol | 24-03-2011 | Valoració: 10

    Planteges una situació amb el peculiar estil que et caracteritza i amb les paraules justes per crear l’ambient i l’impacta que et proposes. El relat té diferents lectures, la del adult, la noia, i allò que representa el llibre que anomena sagrat. Ell, potser sí, que està malalt, potser sí, que és boig, però també hem de creure que és un pederasta, o no? Tampoc no resta clar. És la noia que així ho interpreta, “... Quelcom ressona, enviant una senyal d'alarma al cap”. Són pensaments, no proves.
    Les cites de l’evangeli, dites fora de context, no tenen el valor original. Llibre, per cert, que molta gent critica sense haver-lo llegit. No puc definir el personatge ni la situació, em falten dades. És boig? Potser sí. És pederasta? Potser sí. És perillós? No ho sé, és inofensiu? Tampoc ho sé. Tot és ple de contradicció que m’indueix a l’equivoc. L’equivoc no és tant en les paraules com en la situació.
    El teu relat és més interessant en el que provoca que allò que expressa. Per la meva manera de pensar és tractat molt lleugerament. És clar que pots dir que només és un relat! Però, per exemple: què són les aures divines? Poden formar-se de la pols?
    Allò que se’n diu “llibres sagrats”, són de molt difícil interpretació, cal molta dedicació, estudi i esforç. I això no està a l’abast de tothom. Parlen de la mística, la filosofia, la psicologia, la metafísica i tot referent a l’home, aquest ésser misteriós, en relació amb tot el que l’envolta, sobretot amb tot allò que ens és desconegut.

    Només em resta el recurs de posar-me a la pell de l’autora per intentar fer-me una idea del procés creatiu. De ben segur que la idea ha estat donant voltes en la ment cercant el fil conductor del relat, però en aquest cas no sé si l’autora l’ha escrit amb la intenció de provocar unes reaccions determinades. No ho sé. Segons els comentaris ha estat un èxit. Penso: la imaginació, és prou lliure com per crear res independent de com s’és? Som un enigma.

    A reveure, una abraçada
    Joanelvol

  • ESCEPTICISME[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-02-2011 | Valoració: 10

    El mateix escepticisme de sempre. Si no ho veig, no ho crec. Tot allò que no veig no és real. I doncs, que no deia el Petit Prince de Saint-Exupéry que "l'essencial és invisible als ulls dels homes?" Que no és real l'amor i no es pot veure? Que no són reals l'abnegació, l'esperit de sacrifici, la netedat de cor i tantes i tantes coses? La gent no reconeixem l'Elegit, tampoc el van reconeixer fa 2011 anys.

    Has escrit un molt bon relat, basat en un passatge de l'Evangeli en el que els menuts són cridats al Regne. Un dels més bonics. I l'has sabut treballar de manera que sembli irònic i fora del contexte actual. De fet ho és, perquè les paraules no tenen el mateix sentit que tenien aleshores. O potser llavors tampoc tenien sentit? De fet, com ara, Ell va ser rebutjat, menyspreat i va haver de recórrer el camí de l'escarni.

    Ostres, m'he posat massa trascendental. M'encanta la teva imaginació i la teva capacitat literària. Saps quant vals tu, nena? Molt!!!!

  • Tu i jo (i molts més)[Ofensiu]
    Josoc | 27-01-2011

    estimem les paraules, però cal admetre que tant poden ser aclaridores com induir a confusió, volent o sense voler. Tu hi saps jugar molt bé.

  • retrat M.V.[Ofensiu]
    panxample | 04-01-2011 | Valoració: 10

    Mira-te'l, es el personatge que passeja més des de sempre.

    Els pantalons li van curts l'americana gran, un gran nus a la corbata, les puntes del coll de la camisa aixecades i un flamant clavell a la solapa.

    Una pipa a la boca per cremar qualsevol cosa que trobi o li donin.

    Tot el dia passeja, passeja i llegeix, faci fred o calor ,plogui o nevi, ell sempre passeja, porta un llibre a la butxaca segurament d'aventures.

    No parla amb ningú, ningú li parla. Les mans agafades al darrera a l'alçada de la ronyonada i el cap cot, capficat, qui sap a què.

    - Adéu!......
    - Ens coneixem?

    Atrapats en el seu món i en el seu temps. Solem ignorar aquests personatges, però tant si com no, formen part del paisatge urbà . Sovint ens provoquen falses interpretacions.
    Ens tens acostumats a la bona literatura, i amb aquest relat ho demostres.
    Enhorabona
    Avant

  • molt original[Ofensiu]
    joandemataro | 10-11-2010 | Valoració: 10

    plantejar una situació molt possible del temps de Jesús i transportar-la al s XXI

    com sempre, una abraçadota
    joan

    pd.- i gràcies per seguir comentant-me els meus poemes.

  • Això sí...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-05-2010 | Valoració: 10

    que és treure'n suc d'unes paraules sagrades de l'Evangeli posades en boca d'un "Elegit" predicador que viu en el seu món de bogeria. Amb un toc irònic vas construint un diàleg diria jo de "besucs" on les accions i les paraules desinvoltes dels infants contrasten amb la imatge seriosa d'aquest personatge. Un bon relat, molt treballat, ple d'equívocs que m'han provocat més d'un somriure.
    És ben cert que aquests nens estan força allunyats d'aquells fenòmens futuristes, ha ha!
    Però, ja saps, hi ha d'haver de tot a la vinya del Senyor.
    Rep la meva admiració en forma d'una abraçada ben rodona, Maite.

    Mercè

  • felicitats[Ofensiu]
    brins | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Els infants[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-01-2009 | Valoració: 10

    Sucosa paràbola. Jo encara avui i cada dia, com adult connecto amb la part d'infant que segueix viva i totes les seves connotacions. I valoro la percepció dels moments com infant i com adult. I moltes vegades aquest combinat m'ajuda i revitalitza molt.

  • Un altre enfrontament[Ofensiu]
    megane | 24-04-2008 | Valoració: 10

    La ignorancia s'enfronta a la sabiduria, es produeixen els equívocs. El llibre no és suficient per si mateix. La bogeria pot ser o no ser el motor. El dubte és poderós.

  • No tenim fe[Ofensiu]
    franz appa | 14-12-2007

    O, com diu el Van Morrison, aquest entranyable cascarràbies irlandès, no hi ha religió:
    And they ask what hate is
    Its just the other side of love
    Some people want to give their enemies
    Everything they think that they deserve
    Some say why dont you love your neighbours
    Go ahead, turn the other cheek
    But have you ever met anybody whos ever been the meek
    And its so cruel to expect the saviour to save the day
    And theres no religion, no religion, no religion here today

    And theres no mystery, and theres nothing hidden
    And theres no religion here today

    (La gent es pregunta què és l'odi/Només és l'altre costat de l'amor/Alguns volen donar als seus enemics/El que creuen que es mereixen/D'altres diuen per què no estimes els teus veïns/Tira endavant i posa l'altra galta/Però has trobat mai ningú que sempre sigui tan manso?/I és tan cruel esperar el salvador que et salvi el dia!/I no hi ha religió/No hi ha religió avui/No hi ha misteri ni res ocult/No hi ha religió avui).

    Mals temps per a la religió. Mals temps...

    Una marca de fàbrica d'unaquimera és reflectir amb saviesa els equívos en què incorrem a diari en les nostres relacions. Potser hem bandejat el misteri i la religió -tot i que a la seu de l'imperi, els ateus són minoria i CAP candidat presidencial s'atreveix a confessar-se'n-, però en la nostra vida diària tots els components de les nostres deconfiances i recels ens aclaparen i ens omplen d'inhibicions.
    Hem perdut la fe en els altres, és a dir, en nosaltres mateixos...
    Una abraçada -sempre es queda l'esperança... i una mica de caritat-.
    franz

  • M'ha vingut...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-08-2007 | Valoració: 10

    ... al cap la frase de la Bíblia "... i al principi fou el verb i el verb es va fer carn i habità entre els homes..." sí, jo crec que només som llenguatge, i hi ha qui diu que morim quan ens ho creiem, no sé, però el que sé és que la vida és llenguatge, de paraules eternes i quotidianes, una paraula val més que mil imatges, no et sembla Unaquimera? Serem mentre podem dir paraules, mentre podem tu i jo escriure en aquesta pàgina, o en una llibreta o simplement podem parlar amb els nostres i els menys nostres. Fixa't Unaquimera que un cec té moltes dificultats però un sord en té moltes més, xe! no sé, m'ha agradat i crec que he agafat el que volies dir. Som paraula i som imperfectes, els equívocs, l'inefable. No? Petonets de Vicent i una forta abraçada.

  • Paraules[Ofensiu]
    Simon | 08-01-2007 | Valoració: 10

    Paraules sagrades i paraules cotidianes,
    paraules eternes i paraules temporals,
    paraules simbologiques i paraules buides:
    he trobat molt encertedes les paraules de la teva parabola!
    A reveure, S.B.

  • Sento el inmerescut 1[Ofensiu]
    marco3434 | 29-12-2006 | Valoració: 10

    Com has dit be que la nota es sols una circúmstancia. A tu t'agrada escriure i ho fas molt be i a nosaltres ens agrada llegir-te i ho gaudim, i aixó és l'important.

    Endavant i no pensem més en el que només saben molestar.

    Una abraçada

  • bones guapa![Ofensiu]
    kispar fidu | 29-12-2006

    eis! primer de tot moltíssimes gràcies per la teva felicitació via mail!! m'ha encantat rebre'l! de debò!

    Ostres, pos no havia vist aquestes innocentades amb mal gust! no en sabia res...! sempre hi ha gent per destorbar... He fet un cop d'ull pel fòrum i ja he vist el rebombori...! L'rnbonet té raó, tractant-se de temes així suposo que us serà fàcil que els esborrin... Sinó, tots sabem de quin peu calcen aquest tipus de gent que no té res millor a fer que molestar als demés...!

    Pel títol, i per les primeres explicacions del personatge; interpreto que és un capellà o una persona molt creient... I que potser per aquest motiu les mares dels nens no deixen acostar als seus fills a l'home, per tal d'evitar xerrades innecessàries... no? ostres, és clar! de fet, és un Equívoc, i per tant pot ser interpretat de vàries maneres...! jejejeje. Bé, doncs aquí tens la meva! ;)

    per cert, que ara en tenia curiositat; a part de llegir-nos pel web i compartir un munt de paraules i comentaris amistosos... hem coincidit en alguna trobada? (potser l'11S, no? ... és que tinc un embolic de noms...! perquè aquell va aparèixer un munt de gent!)

    Espero que passis un bon final d'any i que l'entrada porti bones expectatives!

    Feliç 2007!!!

    seguim compartint somriures!
    petonets,
    Gemm@

  • no entenc la gent[Ofensiu]
    gypsy | 29-12-2006 | Valoració: 10

    que s'amaga sota un nik i posa 1.
    La teva qualitat no te la treu ningú!.

    petonassos!

  • doncs sí,[Ofensiu]
    gypsy | 29-12-2006 | Valoració: 10

    una meravella! com ens tens acostumats!

  • Com sempre [Ofensiu]
    gypsy | 29-12-2006 | Valoració: 10

    la teva capacitat narrativa és espectacular!!
    gypsy

  • Matisos[Ofensiu]
    Carles Malet | 29-12-2006

    Com ja diuen alguns dels companys en comentaris anteriors, la gràcia d'aquest relat està en els matisos, i en la possibilitat de buscar-ne diferents interpretacions.

    En el meu cas, d'entrada m'ha sobtat que el fiquessis dins la categoria d'Equívocs, quan en una primera lectura semblaria que s'escau millor a la de "Bogeria".

    Intento endevinar què t'ha inspirat per classificar-lo com ho has fet. La meva interpretació, molt personal, és que poses el missatge bíblic, pràcticament literal, que fa dos mil·lennis movia masses i assentava les bases del cristianisme, en el nostre context del segle vint-i-un. I el resultat és que hom acaba prenent l'home per un boig o un pederasta. Anacronismes. Missatges que ja no poden sortir dels sermons de les esglésies.

    Moltíssimes gràcies per la felicitació d'aniversari. És un regal inesperat rebre una felicitació d'algú de qui ni tant sols en coneixes les faccions.

    Una abraçada,

    Carles

  • Abismes culturals[Ofensiu]
    ciosauri | 28-12-2006 | Valoració: 10

    Una bona idea, uns recursos eficaços, un personatge que inspira tendresa i una evidència: en el món d'avui, parlant, és molt probable que no ens entenguem perquè les nostres referències no són les mateixes.

    Espero que els meu comentari et serveixi per veure una lectura més. Els que tu fas són molt útils! Una abraçada i bon any!

  • Gràcies per l'abraçada "virtual"[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 25-12-2006 | Valoració: 10

    Hola,
    En el meu cas, el REPTE és particular.
    En primer lloc aribar fins a llocs no sempre ben indicats i coneguts que tinguin algun interes.
    En segon, explicar-ho a qui ho vlgui llegir.
    També jo tinc sal a la sang; de fet la major part de catalans, son més "maritims" que "terrals"
    ràcies pel comentari i bon Nadal. !

    amora@moianes.net
    mora.a@guimera.info
    amora@Virtagora.net

  • Com passa el temps...[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-12-2006

    Efectivament, aiguasalada! Gràcies per tornar per aquí, cosa que pots fer sempre que vulguis ja que les teves paraules resulten invariablement molt grates de llegir.
    Mercès per les teves empentes cap endavant!

    Confio en què els teus problemes diversos vagin resolent-se... Feliç Any 2007 de tot cor!!

    T'envio una abraçda embolicada en paper de regal i amb un llaç ben gran,
    Unaquimera

  • Hola de 9[Ofensiu]
    aiguasalada | 22-12-2006 | Valoració: 10

    Després de molt temps de no poder-te comentar, no perquè no et llegís ja que t'he anat seguint en la publicació de la teva producció de relats durant tot aquest temps, sinó per problemes molt diversos: de tipus professionals, personals, familiars i de relació...
    Ara no podia deixar passar el moment de felicitar-te per arribar als 500 comentaris, un nombre simbòlic i quasi mític, no?
    He comptat i el primer comentari que et vaig fer va ser el que feia setze dels que has rebut... i fa ja deu mesos, com passa el temps i els esdeveniments!!

    Et copio un fragment d'aquell comentari:

    Un primer relat és un repte,
    un segon un somni,
    un tercer un triomf,
    un quart un plaer,
    un cinquè un desig,
    ...
    un, un altre i un altre...
    és com una vida!

    Em vaig quedar curt, molt curt.
    Una nova i forta empenta cap endavant i un nou petó salat

    aigua salada

  • Jo he estat...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 22-12-2006 | Valoració: 10

    ...ingressat en un psiquiàtric, i m'ha fet gràcia la filosofia del vell, perque després de passar per aquests llocs, et queda, o almenys a mi, una manera de veure les coses amb un extrany humor.

  • Bon exemple d'quivocs![Ofensiu]
    Xocolatina | 21-12-2006 | Valoració: 10

    Quan lhe llegit he tornat a mirar el de Bogeria i penso que potser van relacionats perque aquest personatge Iluminat de la Parabola podria ser el Cavaller que s'enfrontava al drac, que el boig d'avui pòdria ser el mateix boig d'ahir, si?? L'altre relat acaba amb la Biblia i diu: Potser demà...
    Els teus relats sempre em fan pensar i pensar!

    Gracies pels teus comentaris que manimen i em fan continuar!
    Una llepadeta daurada de festes!
    Xocolatina

  • molt interessant[Ofensiu]
    simdos | 21-12-2006 | Valoració: 10

    Que difícil és avui en dia que les totes les persones, joves i no tant joves, reconeguin temes clàssics, del passat de tots nosaltres, dels llibres de tots els temps, de la nostra infantesa i de la infantesa dels i de les que ja no són tant joves…
    Predicar, enraonar, explicar o intentar dir coses entenedores ha estat, i és encara, patrimoni de persones incompreses i que quan ho fan és troben com:
    al desert perduts…
    al centre de la plaça de la vila invisibles…
    sols al mig de tota la gent que només tomba sense saber on va…
    davant de sords de ment i d'esperit…
    parlant al que no t'escolta…
    mirant al que t'escolta però no et compren…
    i no et vol comprendre…
    i tampoc et pot comprendre…
    fins que arribem al punt en que, de vegades, ni volem que ens comprengui…
    gràcies pels teus relats i per la teva manera d'escriure
    és una manera de trobar a una persona diferent
    fins un altre relat

    simdos

    enhorabona pel nombre de 500 comentaris que estàs a punt d'assolir i també desitjar-te bones festes i un millor i bon any 2007

  • Molt original[Ofensiu]
    Naiade | 20-12-2006 | Valoració: 10


    Es un relat, ben treballat com tots els teus.
    Però aquest amb cites bíbliques i tot el fa especialment interessant.
    L'he tingut que llegir varies vegades per entendre'n el significat.
    De fet pots extrauran moltes interpretacions, ja que dona molt de si.
    Tot anava pel camí de un boig il·luminat però inofensiu, quan han aparegut aquells ulls com dues bèsties fitant dins caus obscurs i l'alarma de la pedofília, també a ressonat dins meu. Sort que els vigilaven be.
    Crec que pots arribar lluny companya.

    Aprofito per desitjar-te bones festes

    Una abraçada ben forta

    Naiade

  • Molt bo![Ofensiu]
    Arbequina | 20-12-2006 | Valoració: 10

    He gaudit moltíssim llegint aquest conte. El cert és que és el més estrany que t'he llegit fins ara. També, potser, el més complexe. I és que treballes amb pocs recursos tan bé, tan, que m'entusiasmen, els teus relats, sempre tan originals, sempre amb detalls tan ben triats, sempre tan interessants, tan ineludibles, tan... Els teus relats, per definir-los els deixaria amb el sol adjectiu: tan.
    En fi, ja no sé com comentar-te. Crec que t'ho he dit tot. Sempre és un plaer llegir-te.

    Una eterna abraçada de l'Arbequina.

    P.S. :Els teus comentaris són balsams que em fan feliç. Sempre ho dic: són millors que el que sigui que comentin.

  • Una paranoia...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 20-12-2006 | Valoració: 10

    ... d'un personatge dins d'un relat que enganxa des del primer moment, Ingeni i originalitat són dos dels ingredients als que s'hi afegeix aquesta manera tant teva de redactar i que a mi, personalment , m'encisa i em fa crèixer l'admiració que et tinc.
    Et felicito un cop més, afegint-t'hi al mateix temps una abraçada ben forta.

  • Pintant histories de colors escrits[Ofensiu]
    Aquarela | 20-12-2006 | Valoració: 10

    ""La pols sura per l'aire creant aures divines. ""
    Se m'ha fet clara la imatge davant els ulls i em costava passar endavant del relat... sort que ho he fet, perque no m'agradaria haver-mho perdut!
    ""ulls com dues bèsties a l'aguait dins caus obscurs... "" quina visió la del Iluminat!
    Continua pintant histories amb els teus colors!
    Aquarela

  • Magnífic relat...[Ofensiu]
    F. Arnau | 20-12-2006 | Valoració: 10

    ... com tots els teus. El tema religiós m'ha semblat molt adient al capítol dels Equívocs. També m'ha semblat un gran detall les "notes al peu de pàgina" pels tiquismiquis. Jo sóc un d'aquests. M'ho reconec.
    Una forta abraçada!
    de FAiX des del País Valencià.

    PD ... i continuant amb el tema religiós:
    MOLT BON NADAL!!!

  • Es un plaer[Ofensiu]
    MarBlava | 20-12-2006 | Valoració: 10

    llegir cada un dels teus relats.
    Tots són bem diferents, però tant en poesia com en prosa despertes el meu interés al moment.
    Tens un do especial per transmetre, em fas formar part del relat des de les primeres paraules.
    Aquest no me l'esperava, és original. De fet cada cop hi ha més gent sonada pel món.
    Quin ulls aquest predicoador! m'han esgarrifat la pell...

  • Encara en trobaríem com el teu [Ofensiu]
    Mossens | 19-12-2006 | Valoració: 10

    Interessant i avui més desconeguda Unaquimera

    Com sempre vas sobrada d'imginació, de lèxic i de coneixements. El teu predicador, per les meves circumstàncies m'ha fet molta gràcia.

    Tanmateix encara n'hi ha, més que paranoics, que pateixen l'enfarfec de la monolectura.

  • Molt bo[Ofensiu]
    | 19-12-2006 | Valoració: 10

    Genial la situació que descrius amb el predicador i els nens. Un mesies fora de lloc, que acaba quedant com un perfecte boig. Mentre els nens només volen jugar, i la noia mira de mantenir-los sans i estalvis, l'il·luminat va deixant anar paraules de la bíblia; totes tenen algun sentit en el context del relat, però només accentuen la seva aparença paranoica.

    M'ha agradat molt la unió d'aquestes dues situacions incompatibles, l'il·luminat i els nens jugant al parc. Personalment, a mi m'ha semblat que l'il·luminat representava aquelles persones que de cop descobreixen, sense marge pel dubte, el que han vingut a fer en aquesta vida, la seva vocació, i tot i això el context social no els permet dur-ho a terme. Seria com algu que en plena edat mitjana hagués nascut per ser astronauta. En el cas de l'il·luminat, la seva vocació resulta excessivament ambiciosa, i més en un temps on la ciència (la tele de què parla la noia) arracona mica en mica a la religió.

    En resum, molt bo el relat. El teu estil elegant el fa molt agradable de llegir.

    I ho deixo aquí, de moment. Una abraçada i que tinguis molta sort!

    Dan

  • Curiositat[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-12-2006

    Si algun lector sent curiositat per la font evangèlica dels equívocs a què fa referència aquest relat, pot fer les següents consultes en el llibre etern:
    - Mateu, 7, 7 "Demaneu i us serà donat, busqueu i trobareu, ... perquè tot aquell que demana, rep i el que busca, troba..." També en Lluc, 11,9.
    - Marc, 10, 13-16 : Jesús, en veure-ho ( que els deixebles renyien a qui portava els nens per a què els imposés les seves mans), s'enutjà i digué: "Deixeu que els nens vinguin a mi i no els destorbeu, que d'ells serà el Regne dels Cels" També en Mateu 19, 13-15 i Lluc, 18, 15.
    - Joan 20, 24-29 "Tomàs va respondre: Quan vegi jo mateix la senyal dels claus en les seves mans i pugui ficar el meu dit en la ferida del costat... fins llavors no creuré!" Li va contestar Jesús: "Perquè m'has vist, has cregut. Beneits siguin aquells que, sense veure, van creure!"
    - El paralític de Cafarnaum: " Aixeca't i camina!": Mateu, 9, 5; Marc 2, 1-12; Lluc 5, 23.

    Una abraçada ben forta a qui tregui el cap pel relat,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.97

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5317 Comentaris

504497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket