Paràbola dels talents

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Paràbola dels talents

El text el trobareu tant a Mt 25,l4 com a Lc 19,11, i ens explica bàsicament que tothom rep algun talent i que tenim el deure de gestionar-los amb cura, però alhora també , assumint els riscos que la vida necessàriament ens planteja.

Un dels talents comuns a tots els éssers vius es el temps, i en la seva gestió més que en la de qualsevol altre talent , podem adonar-nos de qui ho gestiona amb saviesa , i qui en fa un us inadequat o fins impropi. La pregunta que ens cal contestar és ; que hem de fer amb el temps ?
Per alguns esmerçar-lo en treballar i treballar i treballar, sembla que per aconseguir, que ?
Per altres contràriament cal deixar-lo transcórrer sense fer res, al capdavall es un regal, oi ?
Per una minoria cal distribuir-lo curosament, un temps per la feina, un temps pel repòs, i un temps per la relació i la família. Aquest darrer grup va contracorrent, el sistema econòmic capitalista compra el temps, el de les persones, el de les bèsties, el de les màquines, i ho fa sota la premissa de la llibertat, si algú treballa 24 hores al dia, altres podran comprar en qualsevol moment allò que de segur no necessiten; si l'activitat econòmica no es detura els dies festius, alhora que es trenca la opció de fer una gestió curosa del temps, podem aconseguir estendre la infelicitat a més i més persones, i ja sabem que la compra compulsiva, és una forma d'intentar combatre la infelicitat existencial, oi ?

Ora et labora, deia Sant Benet, prega i treballa !, i a aquest fi, va dictar la seva regla de vida; ens cal a tots, adoptar una regla de vida, no necessàriament la de Sant Benet, però si deixar clar i escrit, tant per al nostre us com per al coneixement dels altres, que al llarg del dia, dedicarem un temps a la feina, un temps a la família, un temps a tenir cura de nosaltres i la nostra salut física i mental, un temps a la reflexió, un temps a la contemplació, un temps a la pregaria, un temps per estar amb els altres, i un temps per estar sols. Per damunt de tot, des d'ara incorporem al nostre lèxic un monosíl·lab extremament útil, no! ; ens caldrà fer-lo servir amb freqüència al començament i cada cop menys a mesura que passen els dies, les setmanes i els mesos. Finalment serem exclosos d'algun col·lectiu que ens titllarà d'egoistes, o de sectaris, o d'asocials, o ...., nosaltres a seguir amb la nostra regla, O.K !

Hi han molts cursos que t'expliquen com gestionar - en benefici de l'empresa - el teu temps, i dissortadament no n'hi ha cap, que t'expliqui com fer-ho en el teu propi interès; el sistema però alhora que senzill , és fàcil ; us cal únicament un full de paper, diguem tipus foli, en el que amb l'ajut d'un regle, fareu 24 divisions iguals, una per cada hora del dia, i un cop feta, escriure en el seu interior, l'ús que li penseu donar, i això si, allò que s'escriu s'ha de dur a terme, no s'hi val enganyar-nos nosaltres mateixos !

Sou pregats de posar-ho en pràctica des d'ara mateix, i per descomptat com a màxim en el termini d'un mes, espero rebre un e,mail amb un comentari de la vostra experiència personal a : amora@Virtagora.net

Un darrer comentari, l'únic que podem fer amb el temps - mentre en tenim - es gestionar-lo, sortosament no es, ni potser serà mai, una mercaderia que podem adquirir en qualsevol comerç.

(A) Antonio Mora Vergés




Comentaris

  • No engarjolem els instants.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 18-05-2006

    Estem d'acord en moltes de les afirmacions que fas. El materialisme de la societat capitalista fa negoci amb el temps de les persones; ara comença a fer-ne també amb l'espai de les persones (pisos cada vegada més petits per a fer-ne més i guanyar més diners). El temps és un tresor. El temps és or, diuen alguns; d'altres diuen que és glòria.
    No obstant això penso que no ens hem d'obsessionar, perquè el temps és per a les persones i no pas les persones per al temps. Dibuixant una graella que ens engarjoli les hores podem caure en l'error d'esclavitzar la persona al seu temps, i tampoc no és això.
    Entenc que en la feina sí que ha de ser així; perquè en el món laboral l'eficàcia ens alimenta, està muntat així; però a banda del món professional, a casa, jo crec més aviat en la llibertat del temps, en el temps que flueix sense normes, sense planificacions, sense laberints. Crec que necessitem amplis espais de llibertat per a fer el que en l'instant sentim que hem de fer. Per això no m'agrada aquesta planificació del temps de la qual parles i que em recorda a les xerrades pseudoreligioses d'alguns gurús de la meva antiga escola. crec que aquesta planificació del temps condueix a la neurosi (a la llarga) i sobretot l'art, la creació, la inspiració és absolutament incompatible amb l'engarjolament dels instants.
    No obstant això, només és la meva opinió; l'opinió, però, d'algú que ha provat el que tu dius.

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6914 Relats

1201 Comentaris

5425450 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com