PAPER I MONEDA 2

PAPER I MONEDA 2

Les dues cares de la moneda que s'ha trobat un magrebí, li faciliten d'anar corrent cap a una botiga de caramels. Com que no coneix l'idioma del país europeu en què es troba, entrega la moneda al senyor prim que se'l mira amb curiositat. Sembla entendre'l però no li pot assenyalar cap botiga de comestibles doncs es tracta d'una moneda de cinc cèntims. Li dóna un xupa-xup i es queda els cinc cèntims.

A la capital, a les nou del matí, els pares i les mares dónen els entrepans de l'hora del pati als fills, menys un. És magrebí i molt pobre, només menja cus-cus doncs el seu pare, ja amb papers ( mig papers que li van costar quatre anys d'aconseguir d'obra en obra, vivien en la misèria quasi absoluta d'una barraca d'huralites ), té una botiga de fruïta de mala qualitat. El pare, la mare i el nen vivien feliços al seu país, ara no ho són. El nen, més tard, mira amb la boca seca com els demés mengen l'entrepà de l'hora del pati i després juguen a futbol a les pistes, mai ningú es recorda d'ell.

Avui hi ha derbi futbolístic, patrocinat per una marca de xupa-xups amb el camp plè de gom a gom. Es transmet via satèl.lit, els bars estan plens. Un xicot sirià és a fora el camp pidolant, mort de fam. Té un plàtan passat que li ha donat una àvia amb un somriure. Al cap de cinc minuts decideix menjar-se'l. Tan sols començar, una colla de hooligans que deuen ser uns deu, l'esbronquen insultant-lo tirant-li els xupa-xups amb violència de la marca que els reparteix gratuïtament. El xicot mor de fam i fred en un carreró, a les quatre de la matinada, plè de dolor. La notícia no la publicarà cap diari.