PAPER I MONEDA 1

Un relat de: Bonhomia
PAPER I MONEDA 1

L'home es disposa a empenyorar tot el que té. Si té una barca, la ven a canvi de diners per a una nova compra que no sap si florirà. És com si estigués invertint en borsa.

La borsa canvia cada dia en xifres i incomptables nombres omplen pantalles, ordinadors, satèl.lits, centrals,...

Les pantalles són el perill de la corbata de boxeig en estrés, els ordinadors calculen no per ells mateixos sinó per dades electròniques que se superposen indefinidament. Els satèl.lits negocien qui ha de morir i com, cosa que anirà a càrrec de la corresponent administració. Les centrals dominen el “borsista” de jaqueta i pantaló d'etiqueta, vulnerable fins a més no poder dins el món escandalosament tètric de l'economia.

La barca navega des del port mediterrani cap al sud amb un matrimoni dins, es pot tractar d'un iat. Del nord de l'Àfrica puja la gent que no sap res o gairebé res d'aquest desordre econòmic on ells són guardats a les butxaques de l'administrador.

I bé, l'home que ha venut la barca ha perdut a la seu del bingo.

Cap a on va aquesta desfloritura tan poc enèrgica i tan destructiva que juga amb el nostre cor? És ben fàcil, i qualsevol ho pot entendre: els diners dominen a l'amor molt per sobre de tot. No hi ha diners, no hi ha res. Hi ha amor, calen diners. No hi ha amor, calen diners.

Els diners són l'odi, l'objecte més preuat, no pas la figura que creen. I a cada instant, a grans gambades, ens anem allunyant del desig natural, nostre i del nostre entorn. Estem prostituïts, és ben clar.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Marteta | 17-06-2015

    Gràcies per equiparar-me a la gran eminència de Simone de Beauvoir (encara que he de reconèixer que no he entrat en contacte amb el seu pensament)

    I pel que has dit de ''un nou humanisme'' (per si no l'has llegit) un assaig que va escriure Sartre: ''L'existencialisme és un nou humanisme'', te'l recoman, és interessant.

    Marta

  • Marteta | 25-05-2015 | Valoració: 10

    És l'home el que es perd a ell mateix, deixa anar la seva dignitat rere els diners i es deixa perdre. Jo diria que la relació és ben clara: a més diners (o voluntat de diners), menys ''`persona''

  • Felicitats![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2015 | Valoració: 10

    Felicitats Sergi per aquesta prosa tan poètica, tan poèticament clara i dura, tan meravellosament utilitzada, tan creativa de vocabulari actual, adjectius encertats i rerefons claríssim. Repeteixo, felicitats per aquesta prosa que desconeixia, però que no m'estranya; qui escriu bé, escriu bé i punt. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.