Paper en Blanc

Un relat de: Damià Call Freixas
Dilluns.
Més de maig.
Les 8 del matí.
A pocs dies d´acabar el COU.
És un dia gris i plujós d´aquells en que t´agradaria passar-te tot el dia a casa a dins del llit i no aixecar-te fins a la tarda.
Però has d´anar a l´institut perquè falta poc per acabar el curs i i vols passar les proves de selectivitat amb una bona nota, per aconseguir una plaça a la universitat. I poder fer la carrera que has triat i que t´agrada molt.
Fas una mica el mandrós.
Mirés el rellotge.
Collons.
Ja no pots agafar el bus fas tard.
En 10 minuts et vesteixes, vas al bany, et pentines com pots els cabells llargs i et poses una mica de colònia. Tens la gran sort de nèixer a primers d´any i tens el carnet per conduir i disposes d´un cotxe al garatge.
Arribes a l´institut a tota llet.
Amb molta llet no has trobat cap policia que et podria haver posat una multa per excés de velocitat. Aparques el cotxe i pujes corrent cap a la teva classe a la segona planta, on tots els teus companys estan ja sentats en els seus pupitres i tens la gran sort o la gran desgràcia que el professor et deixa entrar a l´aula.
Són les 9 en punt, la primera classe de la setmana.
Merda.
No recordes que tens literatura castellana.
La classe que més odies per culpa del professor que té més del doble d´edat que tú i porta tants anys ensenyant i ha vist passar davant d´ell tants estudiants que ja n´ha perdut el compte i que està fart d´ impartir classes a adolescents.
El professor només pensa en els anys que li falten per la jubilació.
Mira tots els alumnes i diu la cosa que més odiem els estudiants.
I sobretot a mi, el típic noi que quan no li agrada una cosa , no li agrada gens. Blanc o negre res de matissos.
I ja hi som pel tros.
Ens demana amb el seu to de veu ronca d´una persona que es fuma dos paquets de tabac negre al dia que fem una redacció de 500 paraules abans d´acabar la hora de classe.
I la gran "sorpresa" tema lliure, que típic.
500 paraules.
Amb 2 collons.
Ens mira a tots, camina cap a nosaltres i ens dona un parell de folis en blanc a tots els estudiants, i amb una gran velocitat que no li ha vist ningú de la classe, s´asseu a la seva cadira que està sobre la tarima al costat de la pissarra.
Obra el seu maletí, agafa un bolígraf i deixa el diari a sobre la taula.
Ens mira de reüll per saber si estem començant a escriure i amb un posat desganat obre el diari i el comença a llegir i si té temps farà els mots encreuats.
De cop penses. Aquest professor es possarà a comptar 500 paraules de 30 alumnes diferents si es passa una hora de literatura llegint el diari?
Que va.
Mirarà les faltes d´ortografia?
Doncs ho haurà de fer per pebrots.
Menys mal que el castellà es mes fàcil d´escriure que el català.
Menys accents (oberts / tancats) etc.
Fas una mirada ràpida al professor i comences a pensar.
De que cony fas una història que es pogui escriure en menys d´una maleïda hora.
Tens 18 anys.
Només penses en noies i en la selectivitat i passar uns mesos trànquil, tens cotxe i podràs anar a la platja cada dia amb els amics. I esperes que els teus pares no et trobin una feina a l´estiu que et pot trencar els teus somnis d´estiu. Un dels millors anys de la teva vida. La universitat està a tocar.
Puff.
T´agrada llegir, escrius relativament bé sinò estaries estudiant ciències com el teu germà gran i no lletres mixtes.
Una altra de les contradiccions que tens t´agrada la física i la química, la història tan antiga com contemporània (on si tens el millor professor que has tingut mai fins aquell moment) i sobretot història de l´art una de les coses que més t´agrada del món.
Amb la químíca vam tenir un petit ensurt a segon. A l´hora de pràctiques, la professora que també era la directora del centre, ens possava en grups de 3.
I quin merder vam provocar.
Al nostre grup hi havia un dels nois més inteligents de la classe i vam fer tots els experiments molt ràpidament. Ens sobrava molt temps abans d´acabar la hora. I vam començar a remenar ingredients que teniem a la taula i miravem que passava.
Al cap de 5 minuts tots els alumnes estavem estossegant. La professora va obrir el sistema de ventilació i va anar taula per taula per mirar qui havia provocat allò. Erem nosaltres.
Expulsats.
Durant dos mesos no ens va deixar entrar a les classes de pràctiques.
Vam crear clor en estat gasós, sort que no era una gran quantitat.
D´aquí que em decantés per lletres mixtes.
No era mala opció.
La meva mare ens ha portat a mi i al meu germà a entendre que la història i l´art va tot junt. No es pot explicar o entendre una cosa sense l´altre. L´arquitectura, la pintura, la escultua i sobretot els cementiris. Tot això ens ensenya en quin moment de la història estem i també ens explica moltes altres coses. Guerres, pau, anys bons i anys dolents.
De petit hem visitat ermites, esglèsies, catedrals i castells. De catalunya com de frança.
Tota la familía som molt aficionats a la lectura, a casa hi ha molts llibres, pocs en comparació amb els meus 4 oncles que sument més de 10.0000 llibres en total. Nosaltes no en tenim tants.
Tornes a mirar el full en blanc.
Tens un vocabulari limitat, perquè encara ets jove, tot i que t´agrada llegir, estàs ple de paraulotes de les més simples a les més gruixudes. En fi, és la teva manera de parlar i no ho amages. Però saps parlar bé en el moment en que es necessita.
I comences a pensar.
Escrius el que vols explicar o el que vol llegir el professor que està devorant el diari i està en un altre món o això és el que ell voldria.
I el temps passa corrents.
Veus alguns companys de classe amb el bolígraf a la mà i van a tota castanya i altres amb el bolígraf a la boca mossegant el tap per si això els hi serveix d´alguna cosa. Odio els que fan això. Ni es fan malbé els bolis, ni els llibres. Dues de les teves mànies i odies que ho facin. Tinc moltes mànies.
Jo encara tinc el paper en blanc i el bolígraf bic, el cristat, com diu l´anunci de la televisió, al costat.
Mires el rellotge casio negre que et van regalar pel teu aniversari fa un parell d´anys i que vols tirar a la basura però el maricón no es trenca ni tirant una pedra a sobre. ho vaig probar amb els amics i vam fer apostes per veure que passaria.
Vaig perdre no es va trencar
Merda ja han passat 10 minuts.
Faig una llista mental del que podria escriure.
Una història personal.
Una inventada.
Una infantil.
Una més juvenil.
Una més madura.
Una història real.
Una de ciencia ficció.
A quin lloc la situo?
A Catalunya?
A altres països?
A l´espai?
Penses en pel.lícules que has devorat els dissabtes o els diumenges a la tarda.
Anem malament perque només penses en tetes i culs de les pel.lícules que mires d´amagat amb els amics a una de les cases on no hi ha ningú.
Buff.
Som dilluns a primera hora mort de son i sense ganes de escriure res.
No tens un bolígraf màgic amagat que faria la teva feina com el que té en Norita i que li regala en Doraemon.
Vam sortir el divendres per la nit després de sopar. El dissabte tot el dia fora de casa. I el diumenge vam tancar la discoteca del nostre poble a les dues de la matinada.
Els pares no t´han vist el pèl en dos dies com és normal en molts dels caps de setmana en que tens les festes majors al costat de casa.
Has dormit només unes 4 hores i a sobre el "conyaso" del professor no té ganes d´explicar la generació del 29 com teniem preparada i podries fer una becaina ben bona.
Doncs no.
El cabró no vol treballar i et fa escriure una redacció. Una altra de les contradiccions que hi ha, no vol fer classe un maleït dilluns i després haurà de llegir un grapat de històries estúpides.
No ho entenc i no ho entendre mai.
Tornes a mirar al voltant teu i veus els companys de classe quasi tots amb la punta del boligraf mossegat, uns compten les paraules per mirar quantes li falten per acabar les maleïdes 500,
altres miren per quadrar extactament les 500 i no deixar-ne cap ni passar-se d´una. Altres estan ja estan revisant les faltes i aviat podran entregar el seu treball.
Collonut.
Jo segueixo amb el paper en blanc i només falten 25 minuts per acabar el temps límit marcat.
Per norma sempre t´has de deixar 5 mimuts per repassar les faltes d´ortogràfia i les errades gramaticals que et poden haver passat per alt.
Per tant només em queden 20 minuts per acabar i 5 per corretgir la maleïda història de 500 paraules.
Quina merda.
Mirant per les finestres de la classe veus els de tercer curs fent gimnàstica al patí, on un altre professor mandrós al matí, els deixa jugar a futbol perquè no té ganes de fer res.
I de cop com recordes un exàmen de filosofia que explicaven els més grans quan tu feies primer i ells COU. Sempre s´ha escoltat la història i molta gent en parla d´aquell exàmen.
El professor amb un parell de collons ven posats només va fer una sola pregunta.
PER QUÈ?
Tots el alumnes d´aquella classe es van mirar d´una manera que tothom va saber en el mateix instant que estaven tots perduts, menys un.
Desorientats no sabien de que anava aquella pregunta.
El perquè de qui o de que?
D´on venim?
Qui som?
On anem?
Són les tres preguntes més imporants que s´ha fet l´home durant molt temps.
Tenien aquesta pregunta davant?
O havien d´escriure de filòsofs com Plató o Sòcrates (els antics)
O parlar de Kant o Nietzsche?
Racionalisme o empirisme?
En aquell exàmen es van malgastar centenars de folis perquè els alumnes van escriure i escriure
pensant que com més text més nota tindrien.
D´aquell exàmen només un noi va aconseguir un 10.
I vaig fer el mateix que ell.
El noi va respondre a la pregunta de l´exàmen .
I PERQUÈ NO?
Abans d´escriure el text vaig recordar un quadre d´un pintor rus (Kasimir Malevich) que es va fer famós per pintar un quadre molt peculiar.
Blanc sobre blanc (1918).
És un quadrat blanc dins d´un altre quadrat blanc.
Aquest quadre es conserva en el MOMA (Museu d´Art Modern de Nova York).
Toca´t els ous.
Doncs amb 2 pebrots i de perduts al riu.
NARRACIÓN CORTA DE 500 PALABRAS.
De damià call.
I no hi vaig escriure rés més.
No vaig necessitar aquells 5 minuts per controlar la ortografia ni la gramàtica, vaig entregar el meu foli al mateix temps que els meus companys de classe es començaven a aixecar per anar a la taula del professor.
Naturalment a mi no em va posar un 10 com al noi de filosofia però estic segur que el vaig tenir pensant molta estona perquè un adolescent de 18 anys li escriu això.
Aquest mateix professor el vam tenir a primer on ens va fer classes de llengua castellana per tant ja el coneixiem sobretot, jo que em va catejar i vaig haver de fer classes de recuperació l´any següent amb ell dos tardes per setmana per recuperar l´assignatura.
Ell em coneixia bastant bé i sabia dels meus problemes amb el castellà sobretot l´oral. Fotia unes catalanades de collons i em volia ajudar.
No ho entendre mai. Com és que en dos anys aquell meravellós professor havia perdut l´energia i les ganes d´ensenyar als alumnes que tenia. Era un gran professor, ara semblava uma ànima en pena.
Per tant jo estava molt trànquil.
No hi ha excuses pel que vaig fer. És la meva manera de ser i de fer. Hi ha moments en el que no tens res per explicar i no necessites explicar res.
Et dius per dintre que no ets un mentider.
Si la redacció hagués estat un altre dia, on jo tingués el cap més net i clar i no amb una resaca d´un parells de nassos a sobre, millor dit amb el cos ple de 15 cubates que ens vam fotre en un cap de setmana ja estarien comptades i repssades les 500 paraules.
Molts pensareu que no vaig aprovat COU.
Doncs si i ara només espero fer el maleït exàmen de selectivitat i poder anar a la universitat.
El professor de literatura castellana em va aprovar el curs i em va demanar que no canvies la meva manera de ser, ni grisos ni rés. O és blanc o és negre.
Vaig veure en aquell mateix instant reflectit en els seus ulls que eren blancs fa dos anys i ara eren més negres que el carbó.
Tornant a l´exàmen de filosofia que he explicat una estona abans.
No és un mite.
Ës un exàmen real. Es va fer ho creieu o no.
La resposta de l´alumne també és real.
La nota que li va posar el professor també és real.
I com dic sempre que puc a mi no m´agrada explicar mentides.
Resumint.
Qui dia passa anys empeny.
Si has llegit tot el text i has provat de comptar 500 paraules malament anem

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Damià Call Freixas

4 Relats

0 Comentaris

1603 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor