PAPALLONES

Un relat de: Núria Niubó

En la plàcida espera, se’t fa present
el desig latent i el temps reclòs
d’una enyorada i feliç adolescència.

Vesties fines sedes i aromes de Paris.
Senties papallones dins el cor en veure’l.
Els dies s’omplien de carícies i petons.

És la màgia del primer amor que mai s’oblida.
Reviure’l en l’edat madura és utopia?
Sentir-te desitjada és vana il•lusió?

Ja és serena l’espera i fins i tot plaent.
Les mirades dibuixaran suaus rialles.
La tendresa de les carícies irisarà les pells.

I tornaran a volar papallones dins el teu cor.

....................

Comentaris

  • un poema deliciós.[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 23-07-2013 | Valoració: 10

    No cap dubte que està molt bé el poema, això de Les papallones, sempre ens faran
    il.lusions dins del cor. és estupend com descrius els sentiments. Enhorabona. Salutacions. Rafael Molero

  • Molt bonic, Núria![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-05-2013

    Papallones presents a tothora malgrat el pas del temps. Del neguit i la passió adolescents fins a la serenor de la maduresa. Una història d'amor que perdura, i per això mateix, encisadora.
    I amb els teus mots aquesta història encara es torna més bella.
    Petons, Núria!

  • Quanta veritat[Ofensiu]
    allan lee | 12-03-2013

    i quanta bellesa contenen aquests versos, Núria. Les primeres "papallones", és clar, que les recordem- tan sols per ser les primeres- però aquestes altres que se senten quan hem madurat cos i ment, són delicioses, degustades més lentament, assaborides amb tot el què la vida ens ha donat de experiència i calma. No és el mateix llegir un llibre als quinze anys que als quaranta, ni s'estima menys de gran que en l'encís de la joventut. Trobo preciós el missatge i la manera com el tramets. Una abraçada molt forta,

    a

  • Naiade | 12-03-2013 | Valoració: 10

    Mai ningú podrà prendre’t aquets records feliços del passat, quan et deixaves endur per les meravelles encara desconegudes, que la vida t’oferia, quan les papallones volaven a cor que vols. Potser amb els anys la madures asserena i els desitjos varien, però sempre en sorgiran de nous que tornaran a fer-les volar.
    Un poema preciós Núria
    Una forta abraçada

  • el vol de l'amor.[Ofensiu]
    ales de foc | 28-02-2013 | Valoració: 10

    mentre hi hagi vida hi haurà papallones
    mentre hi hagi papallones hi haura il.lusió.
    Mentre hi hagi amor bategarà el cor

    Salutacions literàries.

  • Tant de bo[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-02-2013

    volin sempre papallones dins el teu cor, Núria!
    Després de quasi seixanta anys junts encara em volen papallones quan el meu marit m'acarona la mà o estem junts en silenci.
    Un poema precios, estimada Núria.
    Una carinyosa abraçada.

  • Es tornar a viure [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 22-02-2013 | Valoració: 10

    Veig en el poema un tornar a viure l'amor i la il.lusió. M'ha impressionat tan que m'he sentit molt emocionat. Has fet de la vida una poesia, has fet renovar-se en tota la il.lusió de l'amor. Com expressar-te? No tinc més paraules, però el sent en llegir-ho
    molt un despertar en la ment. Enhorabona Saluts de Rafael Molero Cruz

  • Aquests versos són vida.[Ofensiu]
    Mena Guiga | 19-02-2013

    Senties papallones dins el cor en veure’l.
    Els dies s’omplien de carícies i petons.

    És la màgia del primer amor que mai s’oblida.
    Reviure’l en l’edat madura és utopia?
    Sentir-te desitjada és vana il•lusió?



    Les dues preguntes darreres només haurien de tenir les dues un NO com a resposta.
    Saber que la vida fa reviure, que torna a portar sensacions que fan esclatar cos i ànima és com tornar a néixer per qui s'hi troba, penso.

    Mena

  • L’eterna adolescència[Ofensiu]
    rautortor | 18-02-2013


    I tornaran a volar papallones dins el teu cor. Jo començo on tu acabes el poema. Tornar... acostuma a ser el verb preferit de la gent madura. Però, amb condicions i amb diferents maneres de veure-ho.

    El teu retorn és a partir d’una plàcida espera amb la il·lusió del desig latent que et retorna a l’adolescència, símbol de l’eterna joventut, als dies dels amors primers i primordials. I així, com per art de màgia, et retrobes amb aquelles sensacions que mai s’obliden, mai. L’espera plàcida ha recuperat la serenor i el plaer de les mirades i de les carícies.

    Els meus tornar són, com no podria ser d’una altra manera, recuperar les sensacions de quan tot era real, nou i engrescador. Heus aquí tres exemples:

    Llavors, penso si som brases d’abril
    que, ja al captard, s’abrusen cos a cos
    mentre assagen els ritmes del desig [...]
    .........

    No vull tornar, perquè no hi ha promeses,
    al clos pautat de quan era qui era;
    vull sentir el trau dels dies a l’esquena,
    vull viure al ras, deixant que el cor esclati.
    .........

    no em sabria greu retrobar-te
    amorosa i brillant, com la flama
    que abans cercava i que ara m’abrusa[...]


    Un bell poema, Núria

    Raül

  • Els colors de la papallona[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2013 | Valoració: 10

    Preciós Núria! Sempre hi ha temps per a tot si ens donem corda. Sempre hi ha temps per a gaudir dels colors d'una papallona. Sempre hi ha un sempre esperant i desesperant. El cor batega del primer al darrer dia, oi? També tu ens fas bategar amb el teu batec. Una abraçada.

    aleix

  • Preciós[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-02-2013

    Com n’és de serè l’enamorament de la maduresa, lluny del neguit i els dubtes adolescents. Un poema elegant i engrescador, que parla de sentiments que no tenen edat, tot fent repàs de temps anteriors.

  • Tornaran a volar papallones[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-02-2013 | Valoració: 10

    Quin regal, a l'edat madura, rebre les fletxes de Cupid i tornar a sentir esgarrifances d'emoció en la pell ja colrada per molts sols. No és una utopia ni una vana il·lusió sentir papallones a l'estómac i sentir-se estimada i desitjada per un amor plàcid.
    És un obsequi que ens fa la vida, que és amor fins a l'últim moment.
    Les persones que tornen a sentir l'emoció de l'amor adolescent poden sentir-se privilegiades.
    Un tema molt ben trobat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

148 Relats

1119 Comentaris

168078 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC