Papallones i borinots

Un relat de: iong txon

Amb una sola dimensió podem definir un punt en una línia. Amb una segona, el podrem situar en una superfície. Una tercera dimensió ens permetrà situar-lo en un espai amb volum. Fins aquí les tres dimensions clàssiques de l'espai. Però no és el mateix ser a un lloc determinat avui que ser al mateix lloc demà o a una altra hora. Si volem trobar-nos amb algú en un lloc haurem de determinar tant el lloc com el moment de la trobada. A més a més, si enlloc de les referències terrestres prenem com a referència les coordenades del nostre sistema solar, o les que passen pel centre de la nostra galàxia, allò que considerem el mateix lloc en realitat en moments diferents correspon a punts de l'espai diferents. Així doncs, el temps representa una quarta dimensió. La cinquena dimensió costa més d'explicar. Molta gent comparteix la idea que les persones tenim una dimensió espiritual. Es diu que es tracta d'una dimensió que transcendeix el temps i l'espai, i que està relacionada amb l'àmbit de les emocions i els sentiments.

En funció del contingut del nostre cor podem connectar-nos de diferent manera o a un nivell diferent amb la misteriosa dimensió de l'esperit. Per portar aquesta reflexió a un terreny més científic podríem parlar dels aspectes psicològics o mentals, que tenen una certa analogia amb allò que normalment s'entén per dimensió espiritual de l'ésser humà. D'aquesta manera per exemple, un grup de persones poden coincidir en un mateix lloc, però si els seus interessos, emocions i sentiments no tenen cap afinitat, serà molt difícil que s'estableixi una interacció entre elles més enllà d'una comunicació merament utilitària i superficial. D'una manera semblant, la nostra afinitat amb aquells qui ja es troben a l'altre costat del mirall, ens permetria establir unes connexions que, fins i tot sense ser-ne conscients, tindrien molt a veure amb allò que anomenem "inspiració literària".

Afinitat sobretot d'emocions i sentiments, però influeix igualment l'afininitat ideològica, cultural, de llinatge de sang, per motiu de la missió providencial i també del nivell acadèmic o d'instrucció. Per això els grups espiritistes que van proliferar a Europa a finals del segle XIX, com la Federació Espirita del Vallès, fundada per Miquel Vives, van fer una labor d'alfabetització i educació dels seus membres, amb la intenció de poder atreure en les seves sessions els esperits dels difunts que invocaven.

En el nostre temps especialment, la multitudinària població del món espiritual està desitjosa de trobar una oportunitat per comunicar-se amb nosaltres. Probablement la inspiració dels artistes en general i en particular la inspiració literària és només una de les vies que poden fer servir. Però per ajustar el dial de la nostra ràdio a la freqüència adequada calen unes condicions, a més d'una sensibilitat espiritual que tots tenim en major o menor grau. I qui pot negar que, a l'hora d'enfrontar-nos amb el full en blanc, sempre és una gran ajuda que algú ens vagi xiuxiuejant idees a cau d'orella, malgrat que no podem saber del cert si es tracta d'una maternal fada de llum, una mussa capritxosa, o un entremaliat follet del bosc.






Comentaris

  • inspiració[Ofensiu]
    Englantina | 11-12-2010

    M'ha semblat un text molt entenedor, malgrat les complexes dimensions espirituals dels éssers humans.
    Em costa pensar en fades, musses o follets com a inspiradors dels relats que la nostra imaginació desgrana. De fet, no tinc cap pressa en averiguar quin és el geni inspirador que posa imatges en el meu cap per tal que jo les vessi en un full en blanc. No obstant això, les possibilitats de que aquest geni, sigui quin sigui, provingui d'un món espiritual tan atapeït, deuen ser infinites.

  • Dimensions sense mesures[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-05-2010

    He seguit amb molt d'interès aquest text, que ha resultat ser informatiu, clar en la seva exposició i interessant pel que fa al seu contingut.

    Tot llegint el teu assaig, he trobat una expressió que m'ha encisat: "la misteriosa dimensió de l'esperit" em sembla una aproximació molt afortunada a aquesta àrea inabastable de mesures gens mesurables.

    Estic d'acord amb el que dius sobre l'afinitat "d'emocions i sentiments", ja que he pogut experimentar-la en persona, per sort per a mi.

    També he trobat molt atractiva la imatge "d'una maternal fada de llum, una mussa capritxosa, o un entremaliat follet del bosc" com a font d'inspiració inconscient...

    Només m'ha quedat un dubte, sobre la relació d'allò exposat amb el títol. Se m'acudeixen un munt de possibilitats, però no tinc elements per determinar quina pot ser l'encertada... ?

    Ah, pel que fa a la teva darrera pregunta: no, no he treballat mai en el ram dels vigilants de seguretat. :-)

    T'envio una abraçada tridimensional,
    Unaquimera

  • en el meu cas[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-01-2010

    serà un follet del bosc.
    Me'l sento més proper que cap altre ser misteriós que ens pugui visitar quan les muses ens acompanyen.
    Has escrit un assaig curt i entenedor, que ajuda de veritat a comprendre aquestes dimensions que ens descrius, però ara em queda el dubte de si la sisena dimensió és el seguen pas a descobrir.

    Ja ens seguiràs explicant els teus estudis i observacions al respecte.

    Bon any company!

    Ferran


  • Que els relats...[Ofensiu]
    onatge | 25-12-2009 | Valoració: 10

    T'acompanyin sempre comte arnau.

    Salut.
    onatge

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

  • El camí dels 40 Relats[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-12-2009 | Valoració: 10

    Molt enriquidor.
    Per mi és un cant a viure el present.

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • M'ha agradat molt el teu relat[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 28-12-2008 | Valoració: 10

    comtearnau m'ha agradat molt llegir el teu relat. Has aconseguit una exposició clara, sense gaire palla; cosa prou difícil quan es vol desenvolupar un tema com el que tu tractes. Estic totalment d'acord amb el que exposes.
    És un relat per rellegir i ho tornaré fer en un altre moment; i possiblement m'atreveixi a fer-li un comentari un pel més acurat que aquests. Enhorabona i felicitats per expressar-te d'aquesta manera.
    Una forta aferrada pel coll des de les Terres de Tramuntana de Mallorca.

    Josep- Keops el beduí cercador d'Itaques.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

114 Relats

243 Comentaris

72955 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".



Altres blocs, altres idiomes:

Marta Pombo

Siobhan Tebbs

Silvia Gelices

Maya Spikes

Mi esentia

Musings

Living with confidence