Papallones i borinots

Amb una sola dimensió podem definir un punt en una línia. Amb una segona, el podrem situar en una superfície. Una tercera dimensió ens permetrà situar-lo en un espai amb volum. Fins aquí les tres dimensions clàssiques de l'espai. Però no és el mateix ser a un lloc determinat avui que ser al mateix lloc demà o a una altra hora. Si volem trobar-nos amb algú en un lloc haurem de determinar tant el lloc com el moment de la trobada. A més a més, si enlloc de les referències terrestres prenem com a referència les coordenades del nostre sistema solar, o les que passen pel centre de la nostra galàxia, allò que considerem el mateix lloc en realitat en moments diferents correspon a punts de l'espai diferents. Així doncs, el temps representa una quarta dimensió. La cinquena dimensió costa més d'explicar. Molta gent comparteix la idea que les persones tenim una dimensió espiritual. Es diu que es tracta d'una dimensió que transcendeix el temps i l'espai, i que està relacionada amb l'àmbit de les emocions i els sentiments.

En funció del contingut del nostre cor podem connectar-nos de diferent manera o a un nivell diferent amb la misteriosa dimensió de l'esperit. Per portar aquesta reflexió a un terreny més científic podríem parlar dels aspectes psicològics o mentals, que tenen una certa analogia amb allò que normalment s'entén per dimensió espiritual de l'ésser humà. D'aquesta manera per exemple, un grup de persones poden coincidir en un mateix lloc, però si els seus interessos, emocions i sentiments no tenen cap afinitat, serà molt difícil que s'estableixi una interacció entre elles més enllà d'una comunicació merament utilitària i superficial. D'una manera semblant, la nostra afinitat amb aquells qui ja es troben a l'altre costat del mirall, ens permetria establir unes connexions que, fins i tot sense ser-ne conscients, tindrien molt a veure amb allò que anomenem "inspiració literària".

Afinitat sobretot d'emocions i sentiments, però influeix igualment l'afininitat ideològica, cultural, de llinatge de sang, per motiu de la missió providencial i també del nivell acadèmic o d'instrucció. Per això els grups espiritistes que van proliferar a Europa a finals del segle XIX, com la Federació Espirita del Vallès, fundada per Miquel Vives, van fer una labor d'alfabetització i educació dels seus membres, amb la intenció de poder atreure en les seves sessions els esperits dels difunts que invocaven.

En el nostre temps especialment, la multitudinària població del món espiritual està desitjosa de trobar una oportunitat per comunicar-se amb nosaltres. Probablement la inspiració dels artistes en general i en particular la inspiració literària és només una de les vies que poden fer servir. Però per ajustar el dial de la nostra ràdio a la freqüència adequada calen unes condicions, a més d'una sensibilitat espiritual que tots tenim en major o menor grau. I qui pot negar que, a l'hora d'enfrontar-nos amb el full en blanc, sempre és una gran ajuda que algú ens vagi xiuxiuejant idees a cau d'orella, malgrat que no podem saber del cert si es tracta d'una maternal fada de llum, una mussa capritxosa, o un entremaliat follet del bosc.