PAPA

Un relat de: magalo

Enrere queden els dies
que al teu costat em sentia,
emparada, protegida,
res em podia passar.

Si em renyaves o em premiaves
o et veia molt enfeinat
el teu temps em dedicaves
jugant al joc de la vida
i el dels mots embarbussats.

Ara te’l vull tornar pare,
si la vida vol fugir-te,
jo li faré la traveta
perquè no et pugui deixar.

No tornaran les platges
ni aquella mar tan salada
on tots dos ens capbussàvem
i el mon quedava aturat.

Se’n van anar aquelles hores
que rampinaves pinassa
que dalt d’un pi t’enfilaves
o regaves els lilàs.

Si ara se’n va la força
que els teus ulls sempre habitaven
no deixaré que et venci
aquest hivern tan glaçat.

T’abrigaré les mans fredes
seré la teva memòria
la teva vista, el teu pas,
apartaré aquesta boira
perquè et deixi caminar.

Comentaris

  • El pare sempre hi serà[Ofensiu]
    llegiresviure | 17-08-2018 | Valoració: 9

    Fa temps que vaig llegir aquest poema i el vaig trobar molt maco. Talment com la nena que li escriu al papa. Paraules senzilles que surten del cor i que expressen tot l’amor i, a la vegada, la tristesa per l’envelliment i la malaltia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magalo

magalo

146 Relats

406 Comentaris

86532 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com