PAPA

Un relat de: magalo

Enrere queden els dies
que al teu costat em sentia,
emparada, protegida,
res em podia passar.

Si em renyaves o em premiaves
o et veia molt enfeinat
el teu temps em dedicaves
jugant al joc de la vida
i el dels mots embarbussats.

Ara te’l vull tornar pare,
si la vida vol fugir-te,
jo li faré la traveta
perquè no et pugui deixar.

No tornaran les platges
ni aquella mar tan salada
on tots dos ens capbussàvem
i el mon quedava aturat.

Se’n van anar aquelles hores
que rampinaves pinassa
que dalt d’un pi t’enfilaves
o regaves els lilàs.

Si ara se’n va la força
que els teus ulls sempre habitaven
no deixaré que et venci
aquest hivern tan glaçat.

T’abrigaré les mans fredes
seré la teva memòria
la teva vista, el teu pas,
apartaré aquesta boira
perquè et deixi caminar.

Comentaris

  • La memòria de ton pare.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-12-2019 | Valoració: 10

    Un poema melancòlic on expresses el record de ton pare, amb unes paraules tendres i directes que exalces tota la poesia. Realment molt senzill.
    Molt bo, m'ha agradat.
    Jo també tinc un poema, ja editat en el seu dia, titulat "Elegia a mon pare", el dia 21 de juliol del 2019. T'invite, a que el llegeixes, quan tingues temps i ganes... Gràcies.
    Salutacions...
    Perla de vellut

  • El pare sempre hi serà[Ofensiu]
    llegiresviure | 17-08-2018 | Valoració: 9

    Fa temps que vaig llegir aquest poema i el vaig trobar molt maco. Talment com la nena que li escriu al papa. Paraules senzilles que surten del cor i que expressen tot l’amor i, a la vegada, la tristesa per l’envelliment i la malaltia.

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com