PANTEÓ DE LA FAMILIA LLORENS AL CEMENTIRI DE LLEIDA.

Retratava aquest magnífic edifici funerari de la família Llorens, construït al departament de sant Anastasi del cementiri lleidatà l'any 1893 , del que Celestí Campmany i Pelliser (1847-1914), fou l’autor del projecte.

La descripció ens explica que té un estil neogòtic, amb forma cúbica i que acusa la verticalitat a través de pilastres adossades amb capitells corintis que es rematen en pinacles florejats després del fris, la cornisa i un ampit d'arcuacions gòtiques invertides. La portada principal amb una arcada de mig punt treballada i suportada per dobles columnes a ambdós costats, òcul al timpà, i flanquejada per sengles lluernes ogivals. Al seu interior un altar amb cinc fornícules a cada costat, amb coberta en volta d'aresta.



Celestí Campmany i Pelliser (1847-1914 ), estava casat amb segones nupcials amb Josepa Llorens i Alrà, filla del banquer Magí Llorens i Dragó i de Josepa Alrà i Farreri, el matrimoni es va celebrar el 25 de novembre de 1880 pel llavors Bisbe de la diòcesi Dr. Tomàs Costa i Fornaguera (1876 - 1889) a l'església parroquial de Sant Joan Baptista, les obres de reconstrucció de la qual estava dirigint el mateix Celestí.

A la seva mort, produïda com a conseqüència d’un desafortunat accident domèstic totalment fortuït, el 28 de novembre de 1914, als 63 anys d’edat, va ser enterrat en un lloc preferent del panteó – que el mateix havia projectant- de la família Llorens del cementiri lleidatà , al costat esquerra de l'altar del mateix.