Pantans

Quan les paraules són lletres de cançons
Quan tot brilla envoltat d'eternes brumes espesses
Quan la realitat sembla la curolla d'un ésser primitiu de bon humor
Els ulls es centren en un punt, i les idees rebenten en un instant
Les bèsties d'allò que hem estat ens persegueixen
Tal com si les extremitats fossin a rebentar amb molta ràbia
Un fort dolor que no ens deixa agafar aire
Tot sembla brut, impregnat d'una flema divina

Però de cop, apareix una llumeta, una vou que et captiva, que t'allunya d'allò que t'estava consumint, és l'essència del JO suprem.