PANORAMA BLANC (haikus)

tan ple de foc i d'amor...
Gràcies pel teu comentari generós, estimada Carme.....Et guardo molt dins de l'ànima.....Perquè ets com una mena de germana meva "adoptiva".....Rep tot el meu amor.....................

Escrius amb una gran qualitat este poema, és estupend llegir-ho mil vegades,
amb una sintesi fas de tot amb aquest Haikus. Jo intente fer poemes d'amor, però en fi, cada u li va un estil. Saluts. Rafael Molero

Genial! Com tots els haikus que has escrit i que són dels millors que he llegit. Entenc que en un haiku cada mot ha de tenir un pes específic, atesa la brevetat del vers i l'estrofa. I això suposa un treball de síntesi que no tothom sap portar a terme.
És, crec jo, que cadascú té una estructura mental que aboca en una estructura lingüística determinada. Per fer un haikú, suposo, (ja que no n'he fet mai cap) les imatges han de ser transmeses en un concepte precís i, al mateix temps evocador.

Ho trobo difícil però algun dia m'hi penso posar. No sé quan, però.
Imitaré la teva tècnica excepcional i la poesia que expresses en els teus haikús.

Una abraçada de Carnestoltes.

Molt ben treballada: mitja dotzena d'haikús totalment pulcres, al voltant d'un mateix tema. Em crida l'atenció que li hagis donat un gènere femení, però ben pensat, un iceberg és una muntanya i és una nau. Has tingut una bona idea i l'has materialitzada amb encert. T'en felicito!

T'agraeixo també el teu comentari d'ara mateix. Naturalment que el pany d'una casa pot tenir una clau per cada membre de la família i alguna més si convé, no caldria sinó. Però en el meu poema, resultat del RPV 240 "Cases deshabitades", proposat per Anaïs, vaig adoptar el simbolisme utilitzat per Rev. Dr. Moon en els seus darrers discursos, en el sentit que pany i clau representarien els òrgans sexuals femení i masculí, concavitat i convexitat. D'aquesta manera la llar representa d'alguna manera el cor d'una dona. De seguida, en veure la foto-dibuix proposada per l'Anaïs em va inspirar aquest concepte relacionat amb la necessitat d'una fidelitat absoluta en les relacions de parella. He de demanar disculpes perquè no sé si aquesta simbologia queda prou clara en el meu poema, potser només s'intueix d'una manera subliminal o inconscient. Tal vegada ja n'hi ha prou amb això, per aquesta mena de missatges…

Carai Nonna, m’ha agradat moltíssim.
No he fet mai haikús, ni tan sols ho he provat.
Crec que ha de ser molt interessant i que requereix el seu temps, s’ha de saber lligar molt bé una síl•laba amb l’altra, expressant amb molt poques paraules una gran història.
M’ha semblat veure això, però com que no ho conec, potser que m’equivoqui.
Si és el que em penso, has de tenir molta imaginació i conèixer molt vocabulari per poder escriure un "poema"? com la que acabo de llegir.
Molt bé Nonna, tal com t’he dit, m’ha agradat molt i et puc assegurar que intentaré saber de que va i algun dia provaré de fer-ne algun!
Una abraçada i... gràcies per tot.

Gemma

uns haikús rics i amb un cos complet

gràcies pr seguir per aquí compartint amb tots nosaltres
una abraçadeta
joan

Realment voldria donar-te les gràcies pel testimoni que ens dones a tots amb la teva presència i les teves paraules fetes lletra.

No sé ven bé com dir-ho, però alguna cosa tens que em recordes la meva mare (potser per lo de ser pacifista al 100%, fer el possible per aprendre català i les baralles amb l'ordinador)...
gràcies de nou.

una abraçada

Eloi

Quins haikús tan preciosos Nonna-Carme! El fred del gel contrasta amb la calidesa de les teves paraules.

Domines genialment l'estil d'aquest tipus de poemes japonesos; els escrius amb cura, gust i mestria. Moltes felicitats!

Pilar

Un cop més em sorprens amb la teva originalitat. Ara són els senyors icebergs, tan esbelts de lluny, tan temuts de prop. amaguen molta vida sota el seu ventre gelat i són producte d'alguna cosa que es trenca. Felicitats per l'originalitat Nona i per la bellesa d'imatges que ens descrius! Una abraçada.

Aleix

SI algun cop intento fer aquests versets, tan sols em surten bajanades...Molt maços!!

és un dels fenòmens naturals més impressionants. Sense que perdi el seu aspecte imponent i amenaçador, els teus haikus l’embolcallen de tendresa i calidesa.
M’ha agradat força.
Una abraçada.

iceberg tràgic al qual dones vida mitjançant uns haikus que m'han deixat glaçada, Nonna.
És la gèlida muntanya soterrada la que pren protagonisme i fa que els teus versos arribin des d'una vessant nova, original.
Cada haiku és una meravella, aplegues un munt d'imatges que se't queden clavades talment com la punxa d'aquesta "nívia muntanya", filla d'Antàrtida.
Quin goig veure't més activa per aquí, estimada Nonna.
No paris, no paris, que en vull més!!!
Petonitus dels bonítols, hahaha!
Mercè

Fins ara ens havíem acostumat a veure la tragèdia del Titànic des de la perspectiva del vaixell. Tu, de manera harmoniosa i poètica, sense escarafalls ni dramatisme, ens presentes en forma d’haihus preciosos, la perspectiva amable de la filla de l’Antàrtida
La perillositat pregona de l’iceberg, la seva parsimònia, la seva timidesa veient-se sola enmig de l’oceà, la crueltat “relativa” que li atorguen els navegants, les sirenes que, contràriament a la tasca que els és pròpia, avisen en lloc d’atraure i, finalment, la inalterable ruta que li marca el destí.

Fet i fet, una visió poètica d’una nova perspectiva en la relació tràgica entre el Titànic i l’iceberg –que no tenia cap culpa, el pobre!.

Felicitats, Nonna Carme

Raül