PANELLONS

Un relat de: Josep Ventura

La mare em ve a despertar i em diu que ja són les set. Després de vestir-me, agafo un cassó d’aigua de la galleda que té el fred de la nit que s’ha ficat a casa, em rento la cara i em pentino com els gats.
Em bec el got de llet acabada de munyir de les vaques amb un tel cremós i amb el rovell d’un ou deixatat que m’ha preparar l’avia, mentre m’escalfo amb el caliu d’un foc que no s’apaga mai. Em penjo la cartera a la esquena i el cabasset amb el fato al manillar de la bicicleta i pedalant o frenant em deixo anar per la baixada i pel mig d’un bosc que es va despertant arribo a la carretera del pla.
Els gossos m’han acompanyat un tros del camí lladrant i saltant, després s’entornen cap a casa a veure si troben alguna cosa per esmorzar o la guilla per encalçar.
El verd dels camps s’ha fos en la blancor de la glaçada, els bassals d’aigua que hi ha pel mig del camí tenen un glaç tan gruixut que passo per sobre amb la bicicleta i es com si passes per sobre una roca.
De seguida el fred es fica dins els guants i la bufanda de llana que duc posada i em fa caure unes gotes d’aigua dels ulls que es tornen arestes de gel quan rodolen galtes avall. Pedalo de pressa per trobar-me amb els amics. En arribar al camí on ha de venir en Joan, el veig que surt esperitat del revolt del llop, amb la seva bicicleta tant atrotinada com la meva, sense parar-nos i després de dir-nos quin fred que fa, seguim fins a trobar-nos amb en Lluís, que per escalfar-se els dits havia encès amb un paper de llibreta un foc amb quatre brucs. M’escalfo les mans, me les poso a les orelles i sento una fiblada de dolor als panellons que hi tinc.
Traiem les llibretes de les carteres, repassem, ens copiem les divisions i arrels quadrades que tenim per deures, que son un patiment. Tots tres portem copiat a les llibretes cinc-centes vegades “no hablaré en classe”, i és que aquest mestre que tenim es de la pell del dimoni, no m’estranya gens, per això havia sigut un alferes dels nacionals.








Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Fresc i natural[Ofensiu]
    Naiade | 01-02-2017 | Valoració: 10

    Seguint amb el teu estil en que ja ens tens acostumats. Ofereixes un relat fresc i natural, que et fa reviure els moments dels teus protagonistes.
    M'ha agradat molt

  • El fred i els penellons[Ofensiu]
    Materile | 01-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat preciós, m'has fet imaginar el dia a dia de l'hivern amb una bicicleta. Els genolls freds que segons com paralitzava el seu precís joc. Quina vida més dura, però que bé que t'ha quedat el relat.
    Preciós!!
    Una braçada,
    Materile

  • Ohhhhhhhhhhh[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 26-01-2017

    He sentit aquest fred ficar-se'm ben endins! M'agraden aquests records i com els expliques, Josep.

  • Història[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2017 | Valoració: 10

    Quina meravella, Josep! Quina sensació més agradable m'has deixat després de llegir aquest relat! Ets un mestre dels petits detalls (els gossos corrent al costat de la bici, el despertar del nen), etc. I redéu, quin fred m'has fet passar! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Gràcies[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-01-2017

    per aquest bellíssim trosset de vida. Tots els teus records m’han fet venir al cap els meus records i els d’altres persones que de vegades m’ho havien explicat. La mare i l’àvia, que eren la seguretat i l’amor. La glaçada al món exterior, que com un petit guerrer travessaves amb la bicicleta fins trobar els amics. Amistat. I l’aventura de l’escola, que de vegades esdevenia malson però que ara fa gràcia recordar.
    Per cert, a mi també em feien beure llet de vaca recent munyida (de la casa de pagès del davant) i mai més he suportat la llet...
    Magnífic retall d’un temps, d’una manera de viure, d’una infància difícil i a la vegada meravellosa.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-01-2017 | Valoració: 10

    Es preciós

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

104 Relats

436 Comentaris

68181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com