Pal·lidíem

Un relat de: res no és mesquí

Pal·lidíem vora la mar
i tu creies que allò era morir.

La sorra ens va explicar
tot el que avui sabem sobre la sorra:
les petjades que hi deixem
són la nostra memòria.

Enteníem per les estrelles
que vivíem en la seva llum,
i perpetuavem petons i carícies
sobre els noms de l'amor i el sexe.

Pal·lidíem sota la lluna
i moríem per creure de nou.

Mentre l'aigua en la pell
traçava orgasmes i somriures
i jugavem a oblidar
qualsevol altra pell viscuda.

Perquè ens reconeixíem
en la brisa matinal i el foc vespertí
i en acabat ja no ens sabíem
sinó cossos lligats a la desgràcia.

Pal·lídiem en el comiat
i en la mort crèiem renèixer.




Comentaris

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 12-06-2007

    benvingut a RC!!!!

    Un poema amb un títol que neganxa a ser llegit, ... té l'ingredient d'una paraula amb tocs de màgia. Com vaig comentar-li a l'Ametista, ... us passaré a veure amb detall quan la tranquil·litat m'ho permeti.

    Un poema interessant, .... tornaré a fer-vos-en cinc cèntims de la meva humil opinió!

    OhCapità.

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

55139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com