Cercador
Pal·lidíem
Un relat de: res no és mesquíPal·lidíem vora la mar
i tu creies que allò era morir.
La sorra ens va explicar
tot el que avui sabem sobre la sorra:
les petjades que hi deixem
són la nostra memòria.
Enteníem per les estrelles
que vivíem en la seva llum,
i perpetuavem petons i carícies
sobre els noms de l'amor i el sexe.
Pal·lidíem sota la lluna
i moríem per creure de nou.
Mentre l'aigua en la pell
traçava orgasmes i somriures
i jugavem a oblidar
qualsevol altra pell viscuda.
Perquè ens reconeixíem
en la brisa matinal i el foc vespertí
i en acabat ja no ens sabíem
sinó cossos lligats a la desgràcia.
Pal·lídiem en el comiat
i en la mort crèiem renèixer.
Comentaris
-
mmm, ...[Ofensiu]OhCapità | 12-06-2007
benvingut a RC!!!!
Un poema amb un títol que neganxa a ser llegit, ... té l'ingredient d'una paraula amb tocs de màgia. Com vaig comentar-li a l'Ametista, ... us passaré a veure amb detall quan la tranquil·litat m'ho permeti.
Un poema interessant, .... tornaré a fer-vos-en cinc cèntims de la meva humil opinió!
OhCapità.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55139 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com