Cercador
Palíndrom quotidià.
Un relat de: XitusNo sap com viure la vida. Si la controla massa, malament. Si no la controla gens, por (el temps dirà si fonamentada o no). Perdut entre cinc parets, busca quina és la clau del laberint, i es respòn en un altre relat.
Escriure és la presa de terra, són cartes autoenviades. L'embut del broc gros, l'embut del broc petit, pures juxtaposicions, poca fluidesa, enumeracions recurrents, etcèteres suspensius...
Què em queda? El dia a dia. I el viuré.
PS-(sóc un nu cos)
Comentaris
-
Com sempre...[Ofensiu]Puça | 21-05-2006 | Valoració: 10
entre somriures fas reflexionar... i deixes petits bocins de bellesa...
"Escriure és la presa de terra, són cartes autoenviades" totalment d'acord!
Petons -
amor a roma![Ofensiu]fosca | 04-01-2006
jeje, és un palíndrom!
a mi també em desconcerta aquest relat teu...
Pel que fa al meu relat et diré que fa referència a una persona que no em treia del cap però que per fi he aconseguit oblidar (he aixeca't el vol), escoltaré la polonesa així volaré més alt.
Bé, vaig a fer nones. Bona nit
Besets
Anneta
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Ciutat de carrers taronges al desembre
- Amor fervent.
- Com un conte
- Els immortals 3 (La mudança).
- L'instant
- Vull que em corregeixis
- Els immortals 2 (Mescla de sabors)
- Els immortals (Aquarel·la en negre i blau)
- Què volem ser?
- Fora de joc
- Diuen que... (protesta número u)
- Dolços setze
- "Striptease"
- Un moment (Títol esgotat)
- La voluntat de l'Aire