Cercador
Paisatge imaginari
Un relat de: Arnau SegarraAgresions verticals composen el nostre paisatge imaginari
Roques desafiants,
Ones provocadores,
Perfils encisadors,
Imagineria d'antany.
Tant de temps ha fet tant, que em fa vergonya allò que escric,
Tot i així no deixe de somiar, estimat meu,
Amb els anys que m'has regalat, oh!
Desfilada d'espenta coqueta,
Enveja malsana i respecte,
Tu sempre seràs mar i ones,
Jo sempre seré somriure i respecte.
Tu em desafiesjo et tolere
Tu em provoquesjo et venere.
Al llarg i ample de la teua absència
Jo et mire i t'admire en la teua timidesa,
Sent tu, benamat meu,
El primer que em banya els peus.
Comentaris
-
Hola Arnau,[Ofensiu]Carme Cabús | 09-06-2004 | Valoració: 9
Torno a parlar-te, de sensibilitat a sensibilitat. La teva obra m'arriba com un glop, que em porta a llocs que sola mai no trobaria.
Felicitats de debò.
Carme -
sempre imaginaré[Ofensiu]Marc Freixas | 01-06-2004 | Valoració: 9
Arnau, els teus poemes són molt bons; sempre imaginaré que un dia arribarem més lluny, allà on ningú restarà entristit, perquè tu també mereixes els SET SOMRIURES de follet groc, i l'admiració de tots els qui et llegim.
Segueix escrivint, i moltes gràcies pel teu valuós suport. SALUT!!!!!!!!!!!!!
l´Autor
11 Relats
22 Comentaris
18039 Lectures
Valoració de l'autor: 9.29