País i orgull

Un relat de: Marc Freixas

Descubreixo, i quasibé com per art de màgia,
unes paraules meravelloses, sorgides d'una boca sovint reprimida;
els seus esplèndids moments de lucidesa,
són l'armament perfecte per defensar la bellesa d'una cultura impecable com la nostra.

A estones se sent la felicitat en el seu entorn,
i a d'altres, s'enfonsa en la seva pena de sempre :

la pena de voler ser País en el seu propi existir,
i no ser-ho encara avui.

Preciosisme exagerat envolta els seus paisatges tendres,
sublims i esplèndids, acaronats per un vent suau i etern,...

A estones se sent la felicitat en el seu entorn,
i a d'altres, s'enfonsa en la seva pena de sempre;
i és que voldria descobrir les paraules meravelloses,
sorgides per una boca ben plena d'orgull, i d'alegria continuada.

Comentaris

  • Igualment[Ofensiu]
    Biel Martí | 23-08-2004 | Valoració: 9

    Igualment, com en Lluís, valoro que és curta, ara que m'hi posava i després de més lectures de la teva prosa poètica o poesia prosàica, com es vulgui dir. Però si amb poques paraules has expressat el que volies (jo crec que sí) tant i fa que sigui curt, ja queda el regust als llavis...

  • Tan maco com curt.-[Ofensiu]
    Lluís Soler i Blanch | 17-08-2004 | Valoració: 9

    Estimat Marc; llàstima que aquesta teva poesia hagi estat pel meu gust, tan poc extensa, donat que tenies, segur ,més coses més a dir respecte aquest tema i quan començava a disfrutar se m´ha acabat...bah...fes una segona part.!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

764346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.