Cercador
Pàgines Arrencades
Un relat de: tojipi- Compartir:
Trista, desolada i enfonsada, no va poder deixar de sentir que mentia quan va dir que s'havia quedat sense paraules.
El final no existia. Algú l'hi l’havia robat. I si no existeix un final, la història queda sense acabar, perduda als llimbs al que recorren totes les històries que no s'acaben d'escriure, que no s'acaben de llegir, que no agraden o que fàcilment s'obliden.
Pàgines arrencades en les quals solament quedaven frases inconcluses impossibles de desxifrar. Tan sols quedaven els marges, marcits.
Estava trista. Tan i tan trista, perquè mai podria compartir aquesta història, aquesta quantitat infinita de vides i moments, de descripcions i paisatges fantàstics, de fugides intempestives i amors que acaben en bogeria. Mai podria viure aquesta història com tantes altres que havia compartit, sense ni tan sols ser totalment seues.
Amb una intensitat gairebé tràgica, el drama es va apoderar d'aquella comèdia romàntica, deixant als Romeus sols i a les Julietes buides. Una ficció menys que explicar en una realitat en la qual no es pot aprendre ni a somiar, ni a viure i ni a compartir. Pàgines arrencades. No recordava haver-ho fet. Però ningú tornava per retornar-les-hi, per dir-li que tot havia estat un fatal error, un funest malentès, que tot acabaria bé, encara que el final fos tràgic.
Trista, desolada i enfonsada, no va poder deixar de sentir que mentia quan va dir que s'havia quedat sense paraules. I no obstant això, tan i tan trista, ni tan sols recordava que havia estat ella mateixa, en la seva eterna solitud de plaent lectora i incongruent escriptora, qui les havia arrencades.
El final no existia. Algú l'hi l’havia robat. I si no existeix un final, la història queda sense acabar, perduda als llimbs al que recorren totes les històries que no s'acaben d'escriure, que no s'acaben de llegir, que no agraden o que fàcilment s'obliden.
Pàgines arrencades en les quals solament quedaven frases inconcluses impossibles de desxifrar. Tan sols quedaven els marges, marcits.
Estava trista. Tan i tan trista, perquè mai podria compartir aquesta història, aquesta quantitat infinita de vides i moments, de descripcions i paisatges fantàstics, de fugides intempestives i amors que acaben en bogeria. Mai podria viure aquesta història com tantes altres que havia compartit, sense ni tan sols ser totalment seues.
Amb una intensitat gairebé tràgica, el drama es va apoderar d'aquella comèdia romàntica, deixant als Romeus sols i a les Julietes buides. Una ficció menys que explicar en una realitat en la qual no es pot aprendre ni a somiar, ni a viure i ni a compartir. Pàgines arrencades. No recordava haver-ho fet. Però ningú tornava per retornar-les-hi, per dir-li que tot havia estat un fatal error, un funest malentès, que tot acabaria bé, encara que el final fos tràgic.
Trista, desolada i enfonsada, no va poder deixar de sentir que mentia quan va dir que s'havia quedat sense paraules. I no obstant això, tan i tan trista, ni tan sols recordava que havia estat ella mateixa, en la seva eterna solitud de plaent lectora i incongruent escriptora, qui les havia arrencades.