PAELLA

Un relat de: celesti1462
L'èpica poesia dels escamarlans
Moribunds entrellaçant les antenes,
Envoltats d'arròs.
La impune lírica del suc de llimona
Damunt dels ulls.
L'estremiment de les cloïsses,
Encara vives.
La impúdica ceguesa dels musclos
Oberts esperant la xuclada final.
Retalls de calamar ajaçats
Desitjant reviscolar
Com sargantanes sensa cua.

Comentaris

  • Una mica[Ofensiu]
    celesti1462 | 31-08-2014

    D'empatia amb els bitxets i un toc d'humor no són mai sobrers..

    Ltes gràcies, Aleix.

    Abraçada...

  • Bon profit![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Ostres, quina visió més original d'una paella! Segurament avui en menjaré una i no podré estar-me de pensar en el teu poema! Pobres bestioles, fan patir! Crec que demanaré fideuà. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

215 Relats

214 Comentaris

68114 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..