Pacient passió

Un relat de: F. Escandell

No et coneixia, però tot i així sabia que t'estimava, i també sabia que m'estimaves. Ens trobàrem, i els nostres ulls es digueren tot el que la nostra boca no estava preparada per confessar.

Els teus peus i la teva ànima s'aproparen a mi, lentament. En aquell moment tots dos sabíem que no calia tenir pressa, tot arribaria, i era millor assaborir el moment, i sentir l'electricitat de la nostra respiració. Quan va arribar el moment en què podia sentir els teus llavis recorrent el meu coll, vaig comprendre que aquell era i seria el moment més viu de ma vida, així que vaig tancar els ulls, i vaig deixar que la teva boca cerqués les meves orelles, les meves parpelles, les meves galtes... I els meus llavis. Arribat aquell moment, i comprovant que el teu sabor era millor del que m'imaginava, els teus braços es dirigiren a la meva cintura, fent-me sentir pessigolles a llocs on no creia que existissin. Jo també vaig decidir abraçar-te, i encara fonent-me en el nostre etern petó, els meus braços trobaren el teu cap, i els meus dits no poguéren evitar acariciar el teu cabell.
Encara sense desaferrar-nos em portares fins al teu llit, que ens esperava pacientment, i les teves mans descordaren botó a botó la meva brusa, mentre que jo et desvestia lentament, començant per la samarreta. Per uns moments, el nostre petó es veié interromput pel pas de la teva roba, i en aquell petit instant vaig tenir por. Vaig tenir por de que els nostres cors no es tornàssin a trobar, que et tornàs a perdre. Però en aquell moment no fou així, perquè seguírem fent-nos petons, ara per tot el cos. Les teves dents repassaren cada mil·límetre de la meva pell, i les meves ungles no deixaren cap racó teu sense descobrir. I férem l'amor, com mai abans ho havíem fet. I per moments tu i jo fórem només una sola persona. Els nostres cossos aferrats, els nostres cors units, les nostres ànimes de la mà.

Però tot acabà, i al dia següent tu i jo tornàvem a ser dos insignificants desconeguts, com si no hagués passat res, com si no ens coneguéssim.

Comentaris

  • impressionant[Ofensiu]
    tres pams | 23-12-2008

    Però tot acabà, i al dia següent tu i jo tornàvem a ser dos insignificants desconeguts, com si no hagués passat res, com si no ens coneguéssim.


    La pacient passió es dura.


    felicitats.

l´Autor

Foto de perfil de F. Escandell

F. Escandell

96 Relats

119 Comentaris

75723 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc inútil com un gos que borda
a una lluna que no entén d'udols...


[http://somiarpersobreviure.blogspot.com]