Paciència

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona!

El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com
el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos ARC


/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

És molt bonic el teu relat, Montseblanc, encara que sigui trist. Jo he escrit més d'una vegada sobre aquest tema, però m'ha agradat molt com ho has fet.
Gràcies pels teus comentaris. Que tinguis unes bones festes!

amb unes lletres plenes de sentiment que arriben al cor un fet tan dramàtic que només el pot entendre bé el qui si troba. La Susanna encara veu el que passa al carrer i pensa en les bessones, però el camí és cada vegada més difícil, amarg i terrible. Salut

L’ull es passeja lentament pel paisatge del voltant. S’atura un moment per captar les gotes de pluja que llisquen per una branca. Tira enrera per captar una fulla que lluita contra el vent. Continua i fixa la lent en un bassal que trepitgen els cotxes i escampa la seva pluja d’esquitxos bruts per sobre l’acera. Veu passar cotxes, un, dos, tres.... S’atura. L’operador para la càmera per revisar el principi del pla que acaba de gravar. Tira enrera. No es veu res. Desconcertat, intenta explicar-se què pot haver passat. No recorda que fa temps que el capçal de gravació està espatllat.

Gràcies pel teu amable comentari i per la teua amabilitat de comentar-me el meu poema: Ulls que em miren, i per les teues paraules: Mirada enamorada".
Que tingues un buen i Bon Nadal, per a tu i els teus familiars.
Una abraçada...
Perla de vellut

Quina sorpresa que finalitza el relat, dolça i amarga a la vegada. Un relat tan descriptiu que et remet ben bé a la finestra de l'oblit. M'ha agradat molt.
Gràcies pel teu comentari al meu relat L'impossible, tens tota la raó amb que la protagonista ha de buscar petons, aquesta era la intenció finalista de l'emoció que volia transmetre. Una abraçada ;)

No és fins quasi al final del relat que el lector descobreix una realitat ben diferent a la quotidianitat que hi descriu. I hi descobreix una dura realitat, el que no deixa de ser una certa sorpresa. Sorpresa? Bé, potser no tant, que les millores en la qualitat de vida han allargat en el temps l’esperança d’aquesta, un èxit que va de bracet de la pandèmia de demències senils, Alzheimers o degeneració de les funcions cerebrals, anomeneu-ho com vulgueu. Vivim més anys, sí, però sovint no com voldríem. I el que és el pitjor: no ho podrem triar. Una vida saludable, la que equilibra la feina intel•lectual amb l’exercici i el menjar sa, disminueix el risc a patir un incident cardiovascular que pugui afectar el cervell, però no l’elimina, ni de bon tros, que la genètica també hi té a dir.
El començament passa tan bé com una tisana ben calenta, una pura delícia de lectura. A vegades, però, hi ha engrunes que no saps com han anat a parar allà i quasi t’ennueguen. Les darreres línies del relat se t’entravessen com aquelles engrunes. Però formen part de la vida, i ens recordes, benvolguda Montseblanc, que cal estar a les verdes i a les madures. Amb naturalitat, amb enteresa. Com aquest excel•lent relat, d’una fluïdesa extraordinària que ens fa memòria que ensopegarem amb sotracs que ens sacsejaran l’existència, que no tot són flors i violes.
Ni xuixos de berenars de diumenge, per descomptat.

Vindran les bessones a dinar? Cal tindre molt paciència per a saber esperar-les... doncs està tan meticulosament detallat el relat amb els lledoners i els cotxes...i etc.
Al final haurà de menjar-se l'escudella...
Que passes bon dia i que passe un feliç Bon Nadal, Montseblanc...
Perla de vellut

Intens, poètic i trist
Les bessones sempre seran unes nenes, això és el que recordarà. Però el nombre dels lledoners que acaba de contar no el recorda. Tornarà a contar els lledoners, però les bessones ja mai més seran unes nenes.
Paciència, sí; però no n'hi ha prou amb paciència.