Paciència

Un relat de: deòmises
Acobla les peces amb destresa i, de mica en mica, la construcció pren forma al seu davant. Imagina el conjunt acabat, la fortalesa que ha somniat des que els Reis d'Orient li van portar el Lego. Serà un castell impressionant, de muralles gruixudes i infranquejables coronades per merlets esvelts i alts, i torres de guaita per tot el perímetre, i una barbacana per escindir les ofensives enemigues, i un fossat profund perquè ningú no el pugui travessar, quan el pont llevadís estigui alçat. Refusa abandonar l'obra inclús quan la mare li porta el berenar, que endrapa voraçment, i obre les primeres sageteres en les talaies orientades cap al nord. Des d'aquella direcció els atacs solen ser més ferotges i bel·licosos, i no vol ser sorprès per cap imprevist.

Un cop cobert el pati d'armes, erigirà en la seva base la torre de l'homenatge, robusta i compacta, blanca com l'ivori, tan adient a la seva funció futura... I al capdamunt hi encimbellarà un penó amb els colors del seu reialme. El negre, el vermell i el groc. Allò ocult, la lluita i la llum. Gairebé tot el que li importa en el món queda resumit en aquesta tríada cromàtica. Faltaria la seva mare però mai no la inclouria en un tros de tela a mercè del vent. Tindria cura d'ella, la confortaria i l'abraçaria. La protegiria de la crueltat dels homes i li eixugaria les llàgrimes cada nit que sent com plora, i lluitaria contra el senyor feudal que la delma, que la tusta i la llança escales avall quan li ve de gust.

Però ara encara és un nen i li falta la musculatura per plantar-li cara. Mentrestant, amb paciència, no se saltarà cap àpat i correrà fins que el fetge li surti per la boca i farà flexions i abdominals i nedarà tant com li permetin els pulmons. I, al mateix temps que vagi creixent, farà més gran el castell i hi podrà refugiar la seva mare, en espera que sigui prou fort i alt i ferm. I llavors es veurà capaç d'enfrontar-se a aquell tirà que diàriament la vexa i la ultratja i la maltracta, i que ell ha d'anomenar pare.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 30-01-2018 | Valoració: 10

    Hola Deo. M'ha agradat molt el teu relat. Felicitats per la selecció.

  • La construcció de la fortalesa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-01-2018 | Valoració: 10

    Ostres, poc que m'esperava aquest gir final, tant desgraciadament actual. Una preciosa descripció de la construcció del castell, que de mica en mica va explicant una altra realitat més fosca, però que en els ulls d'un marrec la fa més propera. Magnífic! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Impressionant[Ofensiu]
    Antari | 18-01-2018 | Valoració: 10

    No acostumo a fer comentaris però al llegir aquest relat no he tingut més remei.

    De tots els relats llegits fins ara, aquest és senzillament magnífic. Des de la meva humil opinió, considero que pot ser el futur guanyador del concurs tot i que encara hi ha moltes "virtuts" per relatar.

    L'enhorabona!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978