PA-HíS, PA-HÍS!!! (5ª entrega)

Un relat de: rnbonet

PA-HÍS, PA-HÍS!!!
Farsa/Serial relataire amb un punt d'allioli

(5ª entrega - "Sopar polític: Entrants i primer plat")

·REFLEXIONS DE L'AUTOR ABANS DE COMENÇAR L'ENTREGA.. Amb "serietat, aplom i circumspecció" -com el Sr. Milherbes- caldrà tractar aquesta entrega dedicada especialment a la fauna política de Pahís. Amb equanimitat i mesura. I amb serietat. Deixem-nos de conyes de floritures i abandonem momentàniament el to irònic, que aquests senyors sempre els pots aprofitar en un moment determinat per algun favor... Que les parets tenen oïda... Perquè açò de la política... (En confiança, amabilíssim/a lector/a... I si resulta que no em deixen presentar a la pròxima oposició, excloent de la convocatòria als baixets... O si resulta que em congelen el salari? O que per l'opinió donada, estiga a una "llista negra"...? Per exemple.)
L'autor confessa d'antuvi -amb tots els cops al pit que faça falta-, que no té la talla necessària per abordar tan elevat i conspicu concepte. No dóna el to -o el "do de pit", per fer valer una expressió traduïda, però comprensible-, ho corrobora: és baixet d'estatura. I no acostuma estar a l'altura de les circumstàncies. Ara, això sí, està sovint a l'alçada del pitram de les senyores estupendes, cosa que és d'agrair a la mare natura. Totes tres coses: les fèmines de bona presència, el parell de "fruites del paradís" (ai, Joanot!) de les avantdites, i l'adequada elevació de l'autor. Nota acabada.

És ben sabut per tots els pahisans que el "Gran Hotel Imperi III" és el lloc idoni -i "ideal", amb paraules de les senyorones enjoiades i penjolloses que hi acudeixen sovint -perdonen voses mercès, i sense mala intenció i amb tots els drets de Pahís- per fer reunions socials, mítings electorals, presentacions de festes majors i demés esdeveniments ... Els seus salons s'obrin -com poma primerenca al primer tast- a qualsevol quefer dansaire, costumaire, reunió exuberant de relataires, festivals poètics, etc.... de Pahís. Com avui ho han fet, per celebrar l'acte protocol·lari de tots els divendres a la nit, especialment dedicat als turistes de tota mena, condició, nacionalitat i classe social: la taula rodona dels polítics. Espectacle per al qual es reserva especialment el "Saló Daurat", i que competeix, com un al·licient turístic més, amb els parcs temàtics, els clubs nàutics, els camps de golf, les atraccions variades... Que no tot, a Pahís, és sol i platja, no... I és ben palesa i notòria i abundant l'assistència, encara que males llengües opinen que aquesta massiva conglomeració de personal és deguda al refrigeri inicial, amb abundoses begudes per a tots els paladars i gustos, així com a l'excessiu tast de toma espècie de dolços que s'ofereix gratuïtament. De franc, vaja! Allí, també, els turistes poden fer-se fotos amb el seu polític predilecte, o escoltar els poemes amb els quals acostumen amenitzar els seus discursos.... No oblideu l'eslògan: "Pahís, el país del món amb més escriptors per metre quadrat" . I el noranta per cent d'ells són poetes...

·ALTRA NOTA.- La "taula rodona" era una mentida, una falsetat... Expliquem-ho per punts a l'amable lector/a:
-1er. punt: la forma geomètrica de l'andròmina era rectangular. I fins els infants de mamella saben que un cercle i un rectangle són formes ben diferents.
-2on. punt: cada polític "solta el seu rotllet" particular, cal dir que sense massa interès i amb monotonia, quasi com un al·lotet fent teatre, amb el paper després de memòria ("par coeur" que diria un gavatxo).
-3er. punt: la posició dels polítics a la taula. L'única ben situada era la polític de centre que, com és normal, seia al centre. Però, "ai, las"!. El polític de dretes es posava a la seua dreta, que era l'esquerre del públic; i el de l'esquerre prenia cadira a l'esquerre de la del centre; és a dir, a la dreta dels espectadors concurrents a l'acte...(Vostès m'han entès, supose. Quin embolic, Déu meu i Mare de l'Encarnació...)
-4rt. punt: el que interessava de veres a la nodrida concurrència era el poema que cadascú acostumava recitar... Això sí que ho feien de tot cor. I era en aquest moment que el públic picava de mans i de peus, xillava, s'enfervoria, cridava a pulmó ple allò de "PA-HÍS!!, PA-HÍS!!!"...Donem, però, pas als "espíquers" radiofònics, ara que retransmeten l'acte... (recurs literari anomenat per l'autor "de les mans rentades": posar en boca d'altres el que tu vols dir).

"Les portes, de bat a bat; el saló, de gom a gom... I ara, caríssims radiooients, ens trobem, "vis à vis", en persona, cara a cara, amb els tres representants polítics d'aquest nostre reialme: Na PAT, polític -caldrà dir "política", si el sexe és femení?- de centre, molt femenina ella... Centrista i centralista, perquè, senyores i senyors, què és el centre sinó el rovell de l'ou de ... (xiulets i ovacions); En PUT, polític dretà..., la vertadera, la mà dreta que té cura de tot el cos de... (ovacions i xiulets); i En PIT, el d'esquerres... Ens cal l'esquerre... Perquè, només amb el braç dret, seríem curros, al nostre benvolgur Pa-hís... Com comentarista independent, puc dir-vos, relatar-vos, informar-vos que són idèntics. O quasi. Tots tres amb frac. Tots tres amb tres carteres negres sota el braç.... Potser només una petita diferència: el color de la camisa... D'un blau fosc, quasi negre, la porta en Put; verd marró fluorescent, na Pat; i d'un roig encès la de Pit...."
Senyores i senyors....! Deixem que els nostres pròcers prenguen posicions a l'escenari i anem a comentar-los l'ambient que es viu i es respira aquesta tarda nit en aquest impressionant "Saló Daurat"... Seuen a primera fila, com és habitual, el nostre metge de capçalera Cura-Sans Mata i, al seu costat, el menescal i el barber... assidus assistents a les taules rodones dels divendres.... Però no són solament ells.... Una gran quantitat de turistes de totes les nacionalitats, deducció feta per les frases soltes que hem anat escoltant i anotant per donar-les a conèixer a l'audiència .... Alemanys: "Ja! Cards verds taquen, cards secs punxen!"; anglesos: "Ou! En aquest got pot haver-hi hagut vi. I és..."; fins i tot de països asiàtics: "Arri, gat! Oooh!" , "Xé quin fum fa!".... El que ens demostra, senyores i senyors radiooients, la gran i variada afluència turística de la qual gaudim... Però, senyores, senyoretes, senyors i qualsevol que ens escolte... Tres apagades i enceses de llum.... Ara és el moment... Es fa el silenci... i comença el torn de l'excel·lentíssim senyor En Put... Ací el teniu!!! Escolteu com retrona la seua veu..."
""Pahisans! Habitants dels regne!! Ja notem quan diàfan resta el poder sinòptic de l'articulació fiduciària, la qual resulta funesta pel fet primordial de la total implicació del text de la Llei Màxima, al qual se'n fa referència... I en aquest context és prou raó suficient no privar-lo de qualsevol atractiu econòmic, ja que... Incongruent, si més no, és posició contrària al nostre... Perquè queda ben provat que la causa i l'efecte entre el fenomen cultural insinestrat i la col·laboració amb qualsevol programa revolucionari, fomenta una reacció emocional que genera i justifica -si més no- la condemna, sense discussió possible que ... aquells que consideren la pura subjectivitat com emmascarant de la realitat suplementària, àdhuc la constància explícita del Dogma Nazional ..."" "Senyores, senyors radiooients, un silenci absolut a la sala, com és habitual i comú... Silenci que quedarà trencat quan l'excel·lentíssim en Put diga el seu poema.... Però, atenció.... el senyor polític de dretes ens fa senyals que posposarà la recitació... És una estratagema/maganya utilitzada, de vegades, per centrar l'atenció del públic, i desviar-la del discurs dels contrincants... Així doncs, donem pas al parlament de l'excel·lentíssima senyora na Pat, polític de centre....."
"" Ningú cap la centrifugació....! La centrifugació, ahí està la clau!!! Fugir del centre és la malesa primigènia, el rovell de l'ou, l'hecatombe frívola de l'heterodòxia més elemental i concreta.... Perquè tots, al nostre partit -i de vegades badat- estem d'acord que cal prohibir el programa centrífug de les rentadores de roba... Per decret llei.... Això sí, sense tocar ni un bri la Norma Màxima... Inalienable i inalterable bé de la conjuminació històrica que els avantpassats ens ...Perquè... de dintre cap afora!!! Aflora així el desgavell ideològic de la majoria parlamentària...? Per què voler convertir una simple camisola en un frac...? Us sembla propi? Força centrípeta, ens manca!!! Tothom concèntric, convertit i convers al nostre benvolgut Dogma Nacional...!!!
....I ara, tot seguit, el poema composat especialment per aquesta ocasió...

Lleveu-me de la vista
la boira que l'entela.
Aparteu dels meus ulls
les teranyines.

Voldria mirar les coses
com un feliç infant.
Voldria veure la vida
com un nou nat.

Quanta tristor diària
no poder albirar
una llum d'alba!
Sempre ulls clucs
i veu cansada.

Vindrà, però, un dia,
un jorn distint,
amb clarors de matinada,
que tindrem el que volem:
(sense embuts, a pleret,
amb abundància)
cocacola i hamburgueses
biberons, televisors
i bicicletes.

Cregueu allò que us dic.
Us en done paraula!""


Radiooients amables.... Un clamor unànime a la sala.... al "Saló Daurat"... Crits de Pa-hís, Pa-hís!!! Picada de mans i peut a doll... Com és de llei.....Crits de "Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va "parí" (així, amb "r" emmudida, que ens indica la procedència de les Terres del Nord).... Difícil de superar, aquest poema melangiós, on prima la innocència... emparada per la promesa final de la polític..."

Comentaris

  • jo segueixo...[Ofensiu]
    neret | 25-03-2005

    encara que s'hagi acabat la teva setmana del coment, vull arribar al final del pahís. T'he de dir que aquesta entrega ha sigut la que m'ha agradat menys... no sé si és que no estava muy puesto, o que la simple presència dels polítics ja m'ha desmotivat... Això si, imaginació i sentit del humor no falten i la poesia de na pat, podria ser perfectament una lletra dels antònia font.

    i gràcies pels comentaris, a veure que et sembla el següent lliurament de cafè (l'epíleg del pròleg seria)

  • Segueixo rendit[Ofensiu]
    pivotatomic | 17-03-2005 | Valoració: 9

    Repeteixo, aquest Pa-hís teu, tan hiperbòlic, tan excessiu, tan rococó i tan carregat de sana i necessaria mala llet faria tornar roigs d'enveja al Berlanga, als Marx i fins al Lenín (que no té res a veure, però que passava per aquí i s'ha volgut afegir a la festa...).

    Per cert... els discursos polítics són per petar-s'hi. Segur que son teus o els has copiat d'alguns autèntics?

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!