PA-HÍS, PA-HÍS!!! (4a. entrega)

PA-HÍS, PA-HÍS!!!
Farsa/Serial relataire amb un punt d'allioli
(4ª entrega- "Serveis variats")

N'Estàntol Milherbes és el president de la cambra de comerç -diguemt-ne tractant en savis, científics, ingenis especials, i altra munió d'espècimens, com indica el seu cognom-. Perquè Pahís és un productor nat de cienciüts i d'aciençats idiosincràtics. Especialistes especialitzats especialment en especialitats tan especials que a cap altre lloc arreu del món se'n troben, de tan coneixedors de coneixences. Coneixences de ciències fútils, baladís. Especialitats en assumptes inversemblants. Estudis i dedicacions sense trellat que omplin de sentit la vida d'una persona o de vàries generacions. Pahís és un país atípic. I en això, precisament, està el seu tipisme.
N'Estàntol Milherbes està constantment penjat a un dels nombrosos telèfons, de tots els colors, que omplin l'extensa taula del despatx. Com ara:
- No. La "troupe" de cocodrils que ballen el "sirtaki" no li la puc proporcionar ara. Estan actuant a Nova-York. Però si l'interessa, tinc a la seua disposició.. -consulta l'ordinador- una granota que rauca meravellosament "El Danubi Blau" -acaba de gravar un compacte i als que l'han escoltat els sembla la filaharmònica de Londres-; una parella de ximpanzés dansaires clàssics que borden "la mort del cigne"... Sí, amb "o" oberta; "lladren", no; fan filigranes; li'ls puc oferir a bon preu, eh?; una cinquantena de mosques que imiten perfectament diferents esquadrilles d'avions en combat. Aquesta atracció en rebaixes… Sí, home, clar! El so en play-back…Li he dit "imiten"… Què no li fa?… Quelcom de més interessant? Sí, sí, comprenc… Vol una "première"… D'aquí a quinze dies tindré una novetat: un cangur femella que cantarà àries mentre el nadó, des de la bossa marsupial, pintarà quadres hiperrealistes. El repertori serà ampli; per ara, només coneixen quatre peces… Sí?… Bo, fins una altra ocasió. Encantat de no haver-lo poder servit en aquesta. Adéu!
Tres segons i mig. Riiiiing del telèfon blau.
- Diga'm.
- …
- El mateix, senyora duquessa. Sí, sí… El cirurgià expert en trasplantament de clítoris el tinc disponible… Ah, el preu! Serien, al canvi, trenta mil euros, sense anestesista… En dòlars? Si fa no fa… Car? No. Tinga vostè present que inclou l'adequada preparació psicològica de la pacient, per allò del risc posterior d'infart, si fa temps que no… Els resultats? Garantits en acta notarial, a la signatura del contracte. I tot amb absoluta discreció… No, no; la donant corre a càrrec de vostè; nosaltres posem sols les mans… S'ho pensarà?… Li remet un dossier. Als seus peues, senyora duquessa! Telefone'm quan s'haja decidit. Cal que atenga tot de seguit una cridada urgent per l'altre telèfons... Bona tarda!
"Aquesta aristocràcia rica, cada vegada més tacanya i hortera", rumia mentre s'afanya a despenjar el telèfon roig.
-…
- La seua comanda està servida, senyor Staphanopaulos! Un moment… A veure, repassem: l'investigador en la mosca vídua blava de la Polinèsia, sí; l'historiador específic de l'Antàrtida a les darreries del VII, sí; el capador de puces, sí; l'exhibició televisiva -quadre eròtic femení amb serps al temps que es conten acudits d'aerofàgia-, també… Ah, sí; té tota la raó! Perdone, senyor Staph…-cop de tos- mil i u perdons! No li he fet arribar el xicot que alça objectes pesats amb la cacaua … Quin despiste! Li'l tramet d'urgència, a despeses pagades!
Un altre aparell sonor quasi-monopòlic a distància, verd fulla olivera de tardor, deixa escoltar a l'aire les vibracions sonores de part de les pròpies entranyes manufacturades per la moderna tècnica avantatjada d'ençà el senyor Bell.(*)

* ALTRA NOTA.- "Òndia redell! Quina frase més cutre i bèstia!", ha pensat l'autor en haver-la escrita. "La borre immediatament". Immediatament, però, ha meditat que, a propòsit del telèfon, l'ambivalència semàntica està sempre present, i l'ha deixada com vosté, lector/a, l'ha llegida. El paper és molt "sufrit", diuen. Les dones d'abans deien que les xiques són roses i si les toques es desfullen, i un amic meu deia que si les toques ben tocades, es despullen. Tornant, però, al telèfon. D'acord amb els monemes -o són morfemes?-, parlar a distància. I l'autor no parla a distància, parla ben a prop d'una part de l'aparell. Dit siga de passada, part que una coneguda amiga utilitzava, ajudant-se pel cargolat cordó umbilical de l'andròmina, per tenir orgasmes múltiples en frotar-la al seu entrecuix, després de fer cridades a nombres a l'atzar del llistí, intentant articular el mot merci amb els llavis inferiors. Ella, sense estudis, ignorava allò dels òrgans fonadors. Continuant amb la semàntica: "contestador automàtic". Ni contesta el que li demanes, -l'autor ho ha experimentat preguntant-li la capital de Zàmbia a més de mitja dotzena, i ni plum-, ni és automàtic. "Auricular" - sí, cal que sigues capaç de fer la transformació aurícula= orella. Però, i si fas, per una d'aquelles, "aurum" = or i "cular" = referit al cul?, grossa llonganissa d'un budell determinat del porc? Apòcop de "culear"? I el rebut telefònic, que no n'està fora de mare, a més de fornicat? Cridada metropolitana, nacional, a fixe, a mòbil … Analitzeu, analitzeu! Semànticament o crematística...

- Estàntol Milherbes al seu servei!… Que li interessaria un clònic de… Per un campionat de petanca? No, mire,… la informació que vosté ha llegit no és exacta. Aquestos diaris sensacionalistes! Li ho explique. No tenim clonats; el nostre codi deontològic és molt seriós… No, no podem anar servint induráins que guanyen tours de França, ni francos que tinguen els espanyols sotmesos quaranta anys més en dictadura, ni picassos que pinten picassos, ni hitlers que inicien de nou brots feixistes i facen perillar la pau mundial, ni binladens, ni busshos,... per posar només uns exemples coneguts. Nosaltres disposem de dobles físicament exactes. Sols això. Normalment ens els demanen en aniversaris, per donar sorpreses; també com articles de broma… Què no eren les notícies que en tenia? Vostè llegirà només premsa groga, i perdone que li ho diga, senyor!… Què…? De lladres, res! Serà fill d'una mare!? Som seriosos, honestos i sincers, en aquesta casa! Estaria bo!
I N'Estàntol Milherbes penja de colp, esbufegant i cabrejat, mormolant no-sé-què dels inconscients i bojos i d'aquells individus ... que, si volaren, taparien el Sol, que van solts pel planeta. Es trau les ulleres. Es trau el mocador. S'eixuga el llagrimal de l'ull esquerre. La seua presència a l'acte del premi famós requereix serietat, aplom i circumspecció.