P E C A T

Un relat de: Montseblanc
L’Ernest seu tranquil•lament, relaxat, gairebé adormint-se. Són els moments que el seu cervell aprofita per passar revista. Deu ser cap un quart de vuit de la tarda. Ja li fan soroll els budells. Avui, a l’hora de dinar, sa mare li ha dit que quina vergonya veure’l menjar, als seus quaranta anys i tan golafre, tota una mariscada per a ell sol, i amb aquelles ganes, gemegant i tot de plaer. Sí, potser és gola però és tan bo el marisc i pagava la mama... Encara li ha quedat un platet de gambes que es cruspirà aquest vespre.
I bé, tampoc és tan greu això, pensa l’Ernest, pitjor és l’enveja, que ara, aquí tot sol, reconeix que en té, sobretot del seu germà gran, que cada dos per tres canvia de xicota, que totes li van al darrere, mira que és guapot el malparit i té calers perquè treballa molt. I el treball, la veritat, a l’Ernest li fa al•lèrgia, sempre ha estat el més mandrós de la família. Ep, i no és que l’Ernest vulgui semblar superb, però si ell s’hi posés, triomfaria segur, però li fa mandra... Ell ja viu bé amb el seu sou de mileurista, això sí sense compartir amb ningú ni convidar mai, ell s’ho guanya i és tot per ell. Sempre li diu a sa mare “mama, no és avarícia, és supervivència”, però sa mare mou el cap d’un cantó a l’altre, amb aquella cara d’ovella que té, que a l’Ernest de vegades li agradaria que fos de veritat per portar-la a l’escorxador.
L’Ernest respira profundament, calma. Potser que vagi cap el lavabo i es masturbi, això l’ajuda molt a escampar la boira, i el cervell calla per una estona. Ah, ara fa dies que no carda com cal. La darrera vegada va ser a l’església del poble del costat, allà entre els bancs, amb aquella meuca de la seva cunyada, la dona del germà petit. Bé, la luxúria mana a certes hores, no? Es diu ell mentre s’aixeca i surt del confessionari, posant-se bé la sotana. Està clar que avui tampoc vindrà ningú a confessar-se. I, la veritat, l’Ernest no ho entén, perquè Déu ho perdona tot i et quedes com nou...

Comentaris

  • Repertori de pecats capitals, [Ofensiu]
    Romy Ros | 06-04-2020 | Valoració: 10


    M'has deixat de pasta de boniato amb aquest Ernest, amb sotana i tot un repertori de pecats, els te tots! Gràcies per l'humor. Un plaer llegir-te.
    Una salutació no pecaminosa...
    Romy Ros ;)

  • Còctel[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-02-2020 | Valoració: 10

    Caram, aquest Ernest coneix molt bé la pecatina! Quin còctel més complert i més ben barrejat! Té totes les de guanyar, el santet. Una forta abraçada, Montse.

    Aleix

  • Pot ser[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-02-2020 | Valoració: 10


    que avui dia no en quedin gaires però abans com l'Ernest ni àvia molts, ganduls, panxa-contens, faldillers, i escanyapobres. Molt bon resum.

  • Aquest sí[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-02-2020

    Aquest sí que ha fet tots els de la llista sense deixar-se'n cap.
    Gràcies pels teus comentaris i fins al proper mes-relat, Montseblanc!

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-02-2020 | Valoració: 10

    Un relat dirprenent

  • Vaja, vaja, amb l'Ernest...[Ofensiu]
    brins | 10-02-2020 | Valoració: 10

    Que fàcil que és pensar que Déu ho perdona tot...Ja sabem que dins de totes les professions hi ha gent que desenvolupa la seva tasca amb vocació i amor i gent que tan sols cerquen alguna conveniència personal, però el cas de l'Ernest és especial i ho hauria de tenir en compte, del seu comportament depèn molt la fe d'altres persones.

    Gràcies per comentar el meu relat "Falsa lluïssor", Montseblanc, voldria explicar-te que parla d'un cas real i recent. La protagonista, tot i actuar de bona fe, també havia demanat assessorament en una immobiliària sobre la solvència dels nous inquilins, però això no va servir per a res, la màfia té recursos per a tot...
    Esperem que la justícia resolgui aviat aquest cas, de moment, ni tan sols la propietària pot entrar dins de la casa malgrat estar abandonada.És molt injust.

  • Genial[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 09-02-2020 | Valoració: 10

    Aquests relats amb sorpresa final m'encanten, i si surten de la ploma de la Montseblanc, hi ha garantida una estoneta de diversió assegurada. L'escriptora et té ben distret fins que es descobreix el final inesperat, i aleshores el lector té una descàrrega d'adrenalina que fa exclamar un "uaaauu!" de satisfacció total.
    Enhorabona!

  • Mossèns...[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 09-02-2020

    Segur que mossèn Ernest no esbronca als que se li van a confessar, com feien alguns capellans, perquè mossèn Alfred els escoltarà amb coneixement de causa. I administrarà amb generositat aquest poder de perdonar que algú li deu haver atorgat. Un relat tan divertit com reflexiu, Montseblanc.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Canela fina | 09-02-2020 | Valoració: 10

    Quin relat més bo! De la quotidianitat a la sorpresa, i les sorpreses que són massa quotidianes de vegades però aquí no passa mai res oi? Déu ho perdona tot! M'ha agradat molt, una abraçada ;)

  • Més coses[Ofensiu]
    rober | 08-02-2020 | Valoració: 10

    Segur que li han quedat més coses al pap. Llàstima que no ens permetin fer el relat més llarg, felicitats.

  • Gràcies Montseblanc...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-02-2020

    Pel teu amable comentari: "Tempesta", on em dius que és un poema de sentiments.
    M'alegre de que t'haja agradat.
    Que tingues un bon dia i fins a l'altra.
    Perla de vellut

  • M’ensumo...[Ofensiu]
    kefas | 05-02-2020


    ... que va fer les pràctiques de mossèn becari a Vallfogona. En sé d’altres que, havent rebut la mateixa formació, han adquirit tal nivell d’empatia que han integrat en la seva essència els pecats dels altres. I només amb posterioritat a una intensa pràctica han estat capaços de comprendre i conduir el seu remat pels viaranys de la redempció. És dur, però esperem que s’estengui l’exemple.

  • QUE DEU ENS AGAFI CONFESSATS[Ofensiu]
    Ravegal | 05-02-2020

    M'ha agradat.
    Un final sorprenent ben trobat.
    No paris.

  • QUE DEU ENS AGAFI CONFESSATS[Ofensiu]
    Ravegal | 05-02-2020

    M'ha agradat.
    Un final sorprenent ben trobat.
    No paris.

  • Confessió...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-02-2020 | Valoració: 10

    És veritat que Déu ho perdona tot, doncs si tenim una contricció autèntica en el cor. Molt entretingut i molt divertit. Això de menjar molt i de masturbar-se... és qüestió de confessar-se...
    M'ha agradat llegir-te aquest relat.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Divertit[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-02-2020

    Divertidíssim tot aquest catàleg de pecats amb un final francament inesperat.
    Segur que és un bon confessor, no li deu costar entendre els pecats dels penitents.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: