P E C A T

M'has deixat de pasta de boniato amb aquest Ernest, amb sotana i tot un repertori de pecats, els te tots! Gràcies per l'humor. Un plaer llegir-te.
Una salutació no pecaminosa...
Romy Ros ;)

Caram, aquest Ernest coneix molt bé la pecatina! Quin còctel més complert i més ben barrejat! Té totes les de guanyar, el santet. Una forta abraçada, Montse.

Aleix

que avui dia no en quedin gaires però abans com l'Ernest ni àvia molts, ganduls, panxa-contens, faldillers, i escanyapobres. Molt bon resum.

Aquest sí que ha fet tots els de la llista sense deixar-se'n cap.
Gràcies pels teus comentaris i fins al proper mes-relat, Montseblanc!

Un relat dirprenent

Que fàcil que és pensar que Déu ho perdona tot...Ja sabem que dins de totes les professions hi ha gent que desenvolupa la seva tasca amb vocació i amor i gent que tan sols cerquen alguna conveniència personal, però el cas de l'Ernest és especial i ho hauria de tenir en compte, del seu comportament depèn molt la fe d'altres persones.

Gràcies per comentar el meu relat "Falsa lluïssor", Montseblanc, voldria explicar-te que parla d'un cas real i recent. La protagonista, tot i actuar de bona fe, també havia demanat assessorament en una immobiliària sobre la solvència dels nous inquilins, però això no va servir per a res, la màfia té recursos per a tot...
Esperem que la justícia resolgui aviat aquest cas, de moment, ni tan sols la propietària pot entrar dins de la casa malgrat estar abandonada.És molt injust.

Aquests relats amb sorpresa final m'encanten, i si surten de la ploma de la Montseblanc, hi ha garantida una estoneta de diversió assegurada. L'escriptora et té ben distret fins que es descobreix el final inesperat, i aleshores el lector té una descàrrega d'adrenalina que fa exclamar un "uaaauu!" de satisfacció total.
Enhorabona!

Segur que mossèn Ernest no esbronca als que se li van a confessar, com feien alguns capellans, perquè mossèn Alfred els escoltarà amb coneixement de causa. I administrarà amb generositat aquest poder de perdonar que algú li deu haver atorgat. Un relat tan divertit com reflexiu, Montseblanc.

Quin relat més bo! De la quotidianitat a la sorpresa, i les sorpreses que són massa quotidianes de vegades però aquí no passa mai res oi? Déu ho perdona tot! M'ha agradat molt, una abraçada ;)

Segur que li han quedat més coses al pap. Llàstima que no ens permetin fer el relat més llarg, felicitats.

Pel teu amable comentari: "Tempesta", on em dius que és un poema de sentiments.
M'alegre de que t'haja agradat.
Que tingues un bon dia i fins a l'altra.
Perla de vellut

... que va fer les pràctiques de mossèn becari a Vallfogona. En sé d’altres que, havent rebut la mateixa formació, han adquirit tal nivell d’empatia que han integrat en la seva essència els pecats dels altres. I només amb posterioritat a una intensa pràctica han estat capaços de comprendre i conduir el seu remat pels viaranys de la redempció. És dur, però esperem que s’estengui l’exemple.

M'ha agradat.
Un final sorprenent ben trobat.
No paris.

M'ha agradat.
Un final sorprenent ben trobat.
No paris.

És veritat que Déu ho perdona tot, doncs si tenim una contricció autèntica en el cor. Molt entretingut i molt divertit. Això de menjar molt i de masturbar-se... és qüestió de confessar-se...
M'ha agradat llegir-te aquest relat.
Una abraçada.
Perla de vellut

Divertidíssim tot aquest catàleg de pecats amb un final francament inesperat.
Segur que és un bon confessor, no li deu costar entendre els pecats dels penitents.