OVELLES DEL TEMPS

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
Reflexió de ruralia: l'instint --intel•ligent-- dels animals.


OVELLES DEL TEMPS

Vespre de quietud. Se sent, conreus enllà,
el batallar d’esquelles d’algun ramat d’ovelles.
És un batallar viu, intens i sense treva.
Deuen menjar amb delit perquè pressenten pluja,
com nosaltres omplim el rebost si la premsa
alerta de mal temps. És ben estrany, això:
les ovelles ho albiren tan bon punt els creix llana,
sense llegir diaris, sense els homes del temps.

Tal volta som nosaltres els llanuts de debò.


Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Sabiesa[Ofensiu]
    Prou bé | 18-06-2023

    Instint com diu la Rosa i saviesa del que no han estat malformats ni manipulats per... tot!
    Amb total cordialitat

  • Instint...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-06-2023

    animal, que sobrepassa el nostre? Potser nosaltres tenim més coses a pensar i a fer i vivim tan de pressa i capficats que no prestem massa atenció al nostre instint. Bona reflexió per pensar Fidel.

    Rosa.