Ous estrellats

Un relat de: angie

Ous estrellats.... Ves quin sopar.
Pujava les escales del metro de Fontana, tot pensant en la veu emocionada de la Mirta quan m'avançava el menú. I jo, des d'aquella trucada, pensant que més valia tornar a anar al gallec de la cantonada, com fèiem cada aniversari.
Abans d'arribar al portal de casa, la portera buidava una galleda escumosa al clavegueram i em dedicà un somriure que, la veritat, no vaig entendre.
Els graons fins al primer pis els vaig pujar desganat, al ritme dels copets que feien les dues ampolles de cava barat, que havia comprat correcuita al migdia. Feia una calor insoportable i només erem a primers de juliol.
Vaig furgar la butxaca de l'americana que duia penjada al braç, buscant les claus.

La Mirta no hi era.
A l'entrar a la cuina, per posar el cava a la nevera, vaig veure una nota penjada que deia:
-Carinyo, sóc a casa dels Ferrer, els del quart. Puja, si us plau.
Allò començava a tocar-me els collons. Què se ens ha perdut a casa d'aquells pijos?. Si sopen cada dia amb tovalles de fil¡¡¡. I avui el dia del nostre cinqué aniversari....
Vaig anar al bany : em vaig afaitar... una dutxa agraïda i apa....... roba adient . Uns pantalons de viscosa i una camisa, de marca, és clar. I escales amunt.

Ja havia tocat el timbre. No es sentia res. De sobte, unes passes. La porta s'obrí i aparegué la meva dona. Estava realment preciosa.

-Per fi, has arribat, Manel......- i li atançà els seus llavis carnosos. Per molts anys, vida.

Jo estava una mica atabalat i després d'aquell caramel de bes, vaig preguntar :

-Escolta, Mirta. Què fem aquí, avui? - tot endinsant-nos en aquell pis al.liè.

No hi havia ni rastre de la Pili i en Rafa..... sospitós.

-Abans de que ho preguntis.......estem sols......tota la nit........- annuncià la Mirta, sugerent.

Ja ho entenia, una conxorxa de la qual n'era ignorant i....... m'agradava, sí, molt.... La Mirta havia estat capaç de fer-me reconèixer la meva mala trassa per a organitzar quelcom original. Jo no era gaire detallista, mai ho havia estat.....La vaig tornar a besar.

El pis dels Ferrer tenia una escala de cargol que s'enfilava des del saló fins al terrat.....i per allà em conduí la Mirta, lentament, mentre jo, darrera, gaudia del moviment de la seva faldilla acariciant-li els malucs. Em tenia dut de la mà i guiava ma incógnita cap al resultat final.

Mut em vaig quedar, mentre un formigueix corria pel meu cos, obligant-me a obrir més els ulls per a creure el que veien. En aquell moment vaig entendre la cara de picardia de la portera.......
La Mirta havia preparat un sopar íntim voltat de tuls i espelmes, catifes i coixins, aromes i colors..... No semblava pas que estessim al terrat: havia fet un tancat de cortines aprofitant la pèrgola de fusta dels veïns, al centre de la qual ara, hi havia una taula parada, arran de terra, coberta de pètals de flors.....

La Mirta em convidà a seure sobre un coixí adamascat mentre m'acariciava els humits cabells i em feia saber que en dos minuts tornaria amb el sopar. Em serví una copa de vi negre, i marxà.

Era totalment imposible deixar de badar boca. L'entorn envolcallava ma emoció i realment l'excitació colpejava la meva ment i el meu cos. No corria l'aire i notava la suor abraçada a la meva esquena.

Llavors, la Mirta aparegué de nou, amb dos plats a les mans, somrient i amb una brillantor als ulls que mai podré oblidar. I tot disculpant-se per l'espera, em va dir :

-He preparat un sopar senzill, ous estrellats.

De la resta, només puc afegir, que el millor del sopar va ésser el postre, i no va ser el primer ni l'últim que gaudírem sota els estels......



Comentaris

  • ous sota les estrelles?[Ofensiu]
    Gica Casamare | 02-01-2006

    Des del sopar que et volia començar a comentar, però això no començo ni pel primer ni per l'últim, a l'atzar, ja els faré tots.
    M'ha agradat sobretot, sobretot el somriure enigmàtic de la portera buidant la galleda a la claveguera, quin detall, quantes portes obertes!
    I dos, els plats estan buits o no? si l'autor fos un tio, segur que els plats estaven buits i sí, menjarien ous estrallats, sota les estrelles!!! ara sent una noia... és que l'erotisme femenií és genial, un cop algú es treu alguna peça de roba! hehehe és broma.
    M'agrada com escrius, ja t'havia llegit, peró no crec que comentat, no tinc gaire temps.
    Ens rellegirem, segur, i espero recomentar-te.

  • Un relat[Ofensiu]

    Sense pretensions de trames rebuscades o complicades, molt versemblant, sincer i senzill. Fins i tot amb algun discretet tòpic mig entelat en el redactat del text (la manca de capacitat masculina per al detallisme) que redunda en pro d'aquesta verosimilitud que t'he comentat ja que no ho presentes, en cap cas, d'una forma exagerada, sinó amb subtilesa.

    Pel que fa a la redacció, comentar-te només que em sembla correcta però que te n'assegures pel que fa als punts suspensius. Pel que fa a posar-ne molt sovint, no puc criticar-ho massa, per entendre'ns, perquè és un mal que jo arrossego especialment. Pel que fa al fet que siguin més de tres punts, comentar-te que em diria que no és massa correcte des d'un punt de vista literari. És una observació d'aquestes que de vegades deixo anar per aquests móns de relatsencatalà.

    Celebro haver correspost al comentari pq he tingut ocasió, així, de conèixer la teva obra. M'ha semblat molt vital, amb un molt bon ritme (com apunta ja el camarada Martí) i ben estructurat.

    Una abraçada i Bones Festes, angie!

    Vicenç

  • Ous romàntics[Ofensiu]
    Biel Martí | 05-12-2005

    Bon descobriment he fet avui! M'ha caigut molt simpàtic el relat, ja que encara que és senzill, en el bon sentit de la paraula, està ben portat i escrit amb el to del ritme de la història (no sé si m'explico). Potser caldria posar-hi algun detallet més dels protagonistes, per sentir-s'hi més o menys identificat doncs dóna poc joc. La resta però, no té res a criticar.

    Biel.

  • el relat trobe que està molt ben escrit i m'ha agradat, però si em permets crec que li falta un poc de complexitat. De totes formes, a mi també m'agradaria un sopar així, encara que foren ous estrellats hehe

    Per cert, nosaltres diem ous caiguts :P

  • un relat mengívol ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 03-12-2005

    que fa llegir-lo d'una tirada i et deixa un bon sabor de boca, jo també dic ous estrellats i no ferrats ...


    una aferrada

  • Holaaaa angie![Ofensiu]
    Màndalf | 03-12-2005

    No sabia si fer-te un comentari en llatí, però després he pensat que potser no parlaves llatí, així que el faré de la manera tradicional.
    M'ha agradat la idea de la història, és una idea maca i engrescadora. Ella vol ser original i amb poca pela (ja es veu que no en tenen) s'ho manega molt bé. I el missatge de que amb poqueta cosa n'hi ha prou per ser feliç, també aconseguit. M'hagués agradat que el Manel fos una mica més entusiasta, és una mica desganat, bé, potser fa calor, potser la feina, però sembla que no li faci massa il·lusió l'aniversari. M'hagués agradat que haguessis deixat clar que els veïns pijos no en sabien res de la invasió, que el Manel i la Mirta tenien les claus per regar les plantes, per exemple. Més romàntic i una bajanada per part meva. Potser haguessis hagut d'esplaiar-te en alguns moments; repaipar-te en les situacions dolces i no utilitzar tant les frases curtes. És un punt de vista, eh? Que es molt fàcil veure els braus des de la tanca, ja saps.

    Un semuaket
    de cafemllet

  • bon intent[Ofensiu]
    foster | 29-11-2005

    però amb alguns peròs que en un relat curt i força directe com aquest, tenen molt de pes.

    El protagonista és ell, però la història sembla pensada i gaudida des del punt de vist d'ella.

    El fet de preparar-li la festa, el sopar a casa els veïns em sembla forçada. Compartir amb un veïns pijos una experiència tan única i íntima, demanr-los la casa?
    Si la idea del relat és que l'important és l'amor, un amor especial i poètic que ella vol que el seu marit comparetixi, no dóna igual on siguin? No fóra millor a caseta, igualment amb uns ous "estrellats" (ara aquí ferrats) però en la intimitat, sota les mantes, fent-se l'amor i essent una mica més relistes?

    Ell sap el menú des del principi i, a més, el contraria... per què al final, doncs, ella li ho explica com si no en sabés res?
    Crec que el menú, els ous estrellats és la metàfora d'aquest amor de matisos més que de paraules o fets, per tant no és el menú el que importa sinó la situació creada. I la situació, a part del preàmbul i la romàntica escenificació al terrat, no va prou enllà com per justificar l'intent d'ella per fer-la irrepetible.

    Està bé el somriure còmplice de la portera (encara que m'estranya que ho sàpiga tot tan bé tractant-se d'una sorpresa de portes endins... en tot cas se'm fa estrany que el prota ho recordi un cop està immers en la realitat fantàstica que es troba.

    Quan a la prosa, s'ensopega una mica i fa salts per arribar a dir allò que sembla que és el que t'interessa, el final, els ous estrellats i el que ve després (i que no descrius, i que crec que seria necessari).
    Hi ha un problema de puntuació i de faltes... força faltes, i això sí que no pot ser. (una cosa és el fòrum on, per cert, quasi no en fas).
    Bé, com veus, m'ha semblat fluixet, i sento amb el cor dir-t'ho així després de com m'havia posat de pesadet... però t'haig de dir el que crec, no? (ja et sortiran un munt de comentaris afalagadors, no et preocupis, a més, jo només dono una opinió personal, subjectiva)

    un petonàs, bonica

    foster

  • Romàntic,...[Ofensiu]
    rnbonet | 29-11-2005 | Valoració: 10

    ...tendre, emotiu, jovenívol.
    A mi, també, m'agrada extendrem més en els postres i el "resopó"...encara que el sopar siga suculent i abundant.
    Salut i rebolica!

  • jo també vull un sopar així[Ofensiu]
    Ainoa | 29-11-2005

    Tot i que tinc uns veïns pijos dels que tu dius, no tenen terrat, i de fet em falta l'esencial: el novio que em prepari el sopar. Però mentre espero a que arribi, aniré llegint relats i agafaré idees. M'agrada el final, no descrius res, senzillament esta tot per imaginar.

    Un petò

    Ainoa

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276259 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com