Ostroleka

Un relat de: Agnieszka

Llàgrima perduda, pètal marcit.
Arriba la tardor a Ostroleka
amb aires de tristor.


Somriures apagats,
una fulla morta cada pocs metres,
gotes de pluja, símptomes de fred.
Una tassa de cafè entre conversa i conversa.

Comentaris

  • misteri[Ofensiu]
    manel | 19-09-2008

    Els teus nous poemes em confirmen el que et vaig dir, tenen un punt de misteri, d'obertura que m'atrau. Potser rau en els estranys noms de les ciutats (gairebé impronunciables per als catalans), o potser en aquesta manera de descriure la quotidianitat, ratllant la indiferència. I potser m'embolico molt, i et surten així i a mi m'agraden, i punt.
    També potser n'hi ha algun que cal polir-lo una mica més, però això ja ho aniràs veient amb el temps (no et conec, però et suposo jove, i potser m'equivoco)

    Ens veiem per aquí!
    uns petons.

  • M'agradat![Ofensiu]
    blaiv74 | 17-09-2008 | Valoració: 10

    ës un poema trist que alhora transmet un tó de nostàlgia, almenys a mi.
    M'agradat.

  • Poesia trista.[Ofensiu]
    Bonhomia | 17-09-2008 | Valoració: 10

    Però que emet molt.


    Sergi

l´Autor

Foto de perfil de Agnieszka

Agnieszka

26 Relats

26 Comentaris

20600 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Foto: Lublin
Contacte: agnierszka@gmail.com