OSTRES

Un relat de: Ravegal
OSTRES
Quina tarda, mare meva! Abans d’ahir al vespre vaig anar a ballar a "La Paloma". Mira que hi havia dones però quan la vaig veure vaig quedar-ne encaterinat. Aquella mirada profunda d’ulls de color mar, aquell somriure murri i aquell cos de guitarra, renoi, quina dona! Vam ballar tota la tarda, tant era que fos tango, pasdoble, bolero o txa-txa-txa i entre giravolt i giravolt, refregada. Després, de bracet i a pas de passeig, anant cap a la parada de l’autobús, la vaig convidar a dinar a "Les set Portes" i que, tot dinant, pensaríem alguna cosa per fer a la tarda. Abans que pugés a l’autobús ens vam fer un petó als llavis, d’aquells senzills, però la imaginació ja se’m va posar en marxa.
El dinar va anar molt bé i m’ho vaig fer venir a tomb per que, amb l’excusa que feia molta calor, em convidés a casa seva a prendre un altre cafè, tot i que quan hi vam arribar, vaig notar que ho tenia tot previst i apunt. Mira la ella.
Després del cafè, havíem de dissimular una mica, la primera vegada, no queda bé anar directament al gra. Quatre magarrufes al sofà, quatre refregades i xino-xano cap el llit, a pecar. I vinga, tota la tarda i fins ben entrada la nit. Si es veritat que el que vam fer és pecat, en vam fer un de molt gros, i llarg. No pot ser que qui es va empescar una cosa tant plaent, la natura, Déu o el moro Muza, tant se val, després digués que es pecat, només per fastiguejar. Luxúria? Un luxe és el que és! El refrec dels cossos, les llengües recargolant-se, els dits manyacs i llefiscosos, petons, abraçades, ara entra ara surt, grunys, xiscles i gemecs. Com pot ser pecat?
Bé, s’ha d’explicar tot, no vull fer el fatxenda. Els anys no perdonen i no sóc precisament jove. Vaig ser previsor, a l’hora de dinar me’n vaig prendre dotze. No pastilles d’aquelles que corren ara, no, això fa pobre. Com que havia sentit a dir que les ostres son afrodisíaques me’n vaig cruspir una dotzena. I es va notar. Van anar bé tota la tarda, tot i que tres van fallar.

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    Montseblanc | 13-02-2020

    Sembla que al teu protagonista li han anat bé les ostres, però que vigili l’àcid úric perquè una dotzena poden ser fatals hahaha. M’agrada el to humorístic i alegre del relat. Per cert, no sé si ell ha notat que ha estat ella qui l’ha caçat, em sembla que sí, però tant és, es veu que tots dos havien sortit de casa disposats a pecar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: