Osset de Pelutx (4). La lleona rera la pressa.

Un relat de: cuidador_d-ossets
- Perquè no funcionarà, Eric?

- Veig alguna cosa extranya. Perquè em demanes per sortir així tant de pressa, i a mi precisament?

- Ejem... bé, Eric, suposo que t’haig de ser franca. No tinc moltes alternatives. Tinc un nuvi que no em fa feliç. No vull ni parlar-ne d’ell, però et diré en resum que és una persona maleducada i grollera: més d’un cop m’ha insultat i fins més d’un cop ha apelat a alguna violència física. Em penso que fins li agrada fer-me mal, li dóna seguretat, és com si maltractant-me tingués la garantia que jo em quedaré amb ell. - Eric se l’escoltava atentament. - Veuràs, li vaig fer una promesa a la meva àvia que mai em quedaria sense nuvi, i si tu et quedessis amb mi, no es trencaria la promesa.

- Però... A veure, tu quan fa que em coneixes?

- Des que t’he vist atravessar el passadís.

- I a mi m’ofereixes una relació? A veure, perquè ofereixes el teu amor a un noi al que no estimes?

- Mai oferiria el meu amor a un noi que no m’atragués.

- No? Doncs ara ho estàs fent!

- Bé, doncs podríem dir en que tu m’atraus, que la primera impressió ha estat bona.

- Però si no em coneixes?

- Ok, però tu em sembles simpàtic, i guapo... ets molt musculós… - La Miranda cada cop es deixava endur més per l’emoció. - Si em deixes seduir-te, em podràs tocar…

La Miranda feia to de gata afable. L’Èric va posar-se nerviós i va provar de fugir d’estudi.

- Però... escolta... si el meu germà entra, ens veurà... - L’Eric mira la porta tancada del cuarto. - Pot entrar en qualsevol moment.

La Miranda s’aixeca del llit on estava asseguda, agafa el candau manual de la porta i el tanca.

- Ja està. Si no ens entretenim molta estona i no fem molt de soroll, em podràs tocar una estona i ton germà no notarà res. - La Miranda es treu la xaqueta i es despulla els hombros. Però decideix que l’Èric ha de prendre la decisió final. S’estira sobre el llit, a només una estirada de braç de l’Eric. - Treu-me els botons i divertim-nos. Vinga! No vull que et sentis obligat. Tu m’agrades. Aprofita, home!

L’Eric no sap què fer.

- Vesteix-te i deixem de fer l’espectacle!

- Però...

L’Eric fa cara impertorbable i no observa la Miranda a la cara. Ella s’alça les espatlles de la camisa i es torna a posar la jaqueta. Acaricia l’espatlla dreta d’Eric. - Ho sento, està bé, potser m’he accelerat una mica, però algun dia t’hauràs d’atrevir amb alguna, no? A veure si ens entenem. La teva religió t’ho prohibeix?

- No. Bé, no sóc religiós.

- Ehem... A mi m’ha semblat entendre que no, però - la Miranda dubta - No sé... si ets homosexual...

- No, no, a mi m’agraden les ties. De debò.

- Aleshores, perquè em dius que no? A veure, jo t’agrado?

- Que si tu m’agrades? Doncs... a veure... Ai, no m’ho facis contestar!

- No, dis-me alguna resposta!

- No! No me’n facis sentir obligat!

La Miranda pensava: “Ves, quin noi! Moltes noies, un cop arribades a aquest punt, ja ho haurien deixat córrer. Però a mi m’agrada! Té personalitat, és diferent. Si me’l pogués seduir, estic segur que amb mi seria fidel. Sí, fins podria ser i tot el noi que vull! No m’he de desanimar a la primera de canvi!”.

- Està bé, maco, no vull que et sentis obligat, però... si no et fa res, no vull sortir amb tu sense ni haver parlat de lligar o no. M’agrairia que em contessis si jo t’agrado.

- Està bé. Ets guapa.

La Miranda s’anima.

- Quant de guapa?

- Ai! Està bé. Bastant guapa. Ets una bona figura.

- I de caràcter? Deus pensar que sóc una pesada impertinent, no?

- Home, doncs...

- La veritat. Jo et canso, no? Aquí oferint-te sexe, relacions, companyia, afecte... I l’únic que guanyo és que tu em deus trobar una pesada. Només sóc una pesada! No tinc encant, oi?

- Bé... No sé què dir-te, en realitat no em caus malament. Sembles bona xiqueta, i al capdavall és el teu dret fer-te la seductora... No et vull malferir psicològicament. Què sé jo! Per mi, quasi sí que et diria que ets molt pesada... però prefereixo no dir-t’ho. - L’Eric mira la miranda quasi avergonyit, com si tingués la impressió de fer el ridícul. Però la Miranda se’l mira amablement...

Comentaris

  • Mítica ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 28-05-2017 | Valoració: 10

    ... timidesa masculina... i la Miranda impertorbable en tot!


    Sergi : )

l´Autor

Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

70 Relats

40 Comentaris

21335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!