Cercador
Osset de Pelutx (2). La suggerència.
Un relat de: cuidador_d-ossets- Compartir:
En aquests moments, algú posa una clau sobre la porta. Obre un noi que mira amb extranyesa a la Miranda (bé, al cap i a la fi ell i la Miranda no es coneixen) i que saluda al Joan. Després, tranquilament, va pel passadís i entra en una habitació.
- Qui és aquest noi tant guapot? - diu la Miranda, quedant-se mirant la porta on s’hi ha anat.
- Ah, bé, és el meu germà Eric.
- Sí, ja m’havies dit algun cop que tenies un germà. No el coneixia en persona, però... Bé, amb lo guapo que és l’Eric, segur que deu tenir núvia.
- No, no la té.
- Doncs és una autèntica llàstima.
El Joan mira la Miranda i pels ulls li passa la lluïssor fugaç d’haver tingut una idea.
- Saps què penso, Miranda? Que tu podries fer bona parella amb l’Eric!
- Jo? Amb ell?
- I perquè no? L’Eric també és un noi tranquil, poc amant de les aventures i respectuós. Si proves sort, potser ell et pot suplir el cabró de l’Armando.
La Miranda es queda pensativa.
- I li demanaràs tu per mi que se’m animi a tenir una cita?
- No, això ho hauries de fer tu per pròpia decisió.
- Però... Bé, trobo que tens raó, al capdavall. Només que em posa una mica inquieta, això. Escolta, sis plau, tu millor no intervinguis, perquè al capdavall és veritat: coquetejar amb ton germà és assumpte meu i tu no hi has d’intervenir.
El Joan assenteix i se’n va a fer coses a la seva habitació, girant-se abans un moment per desitjar-li bona sort (li diu el següent comentari: “No et deixis impressionar erròniament per mon germà: és una mica irascible però un home d’honor i, si t’ho manegues bé, t’estimarà”). La Miranda es planta davant el mirall del passadís, s’arregla una mica el pel, es guarda les ulleres a la butxaca de la jaqueta (ella no té gaires diòptries, al capdavall), es fa carantoines a la galta per semblar-se més segura, i es disposa a entrar a l’habitació de l’Eric. Una mica abans d’entrar, pensa que, malgrat faci bastants mesos que surti amb l’Armando, ja ni se’n recordava de l’últim cop que s’havia arreglat per un home; la raó d’aquest anòmal interès per ella mateixa i el seu físic era que l’Armando havia fet vertaders esforços per estrangular-li la ilusió i l’autoestima. Si ara l’Eric la tractés bé...
No s’ho pensa més i entra a l’habitació.
--------------------------------------------------------------------------
Sigues benvingut/da a Lletra Perenne: http://ca.lletra-perenne.wikia.com
- Qui és aquest noi tant guapot? - diu la Miranda, quedant-se mirant la porta on s’hi ha anat.
- Ah, bé, és el meu germà Eric.
- Sí, ja m’havies dit algun cop que tenies un germà. No el coneixia en persona, però... Bé, amb lo guapo que és l’Eric, segur que deu tenir núvia.
- No, no la té.
- Doncs és una autèntica llàstima.
El Joan mira la Miranda i pels ulls li passa la lluïssor fugaç d’haver tingut una idea.
- Saps què penso, Miranda? Que tu podries fer bona parella amb l’Eric!
- Jo? Amb ell?
- I perquè no? L’Eric també és un noi tranquil, poc amant de les aventures i respectuós. Si proves sort, potser ell et pot suplir el cabró de l’Armando.
La Miranda es queda pensativa.
- I li demanaràs tu per mi que se’m animi a tenir una cita?
- No, això ho hauries de fer tu per pròpia decisió.
- Però... Bé, trobo que tens raó, al capdavall. Només que em posa una mica inquieta, això. Escolta, sis plau, tu millor no intervinguis, perquè al capdavall és veritat: coquetejar amb ton germà és assumpte meu i tu no hi has d’intervenir.
El Joan assenteix i se’n va a fer coses a la seva habitació, girant-se abans un moment per desitjar-li bona sort (li diu el següent comentari: “No et deixis impressionar erròniament per mon germà: és una mica irascible però un home d’honor i, si t’ho manegues bé, t’estimarà”). La Miranda es planta davant el mirall del passadís, s’arregla una mica el pel, es guarda les ulleres a la butxaca de la jaqueta (ella no té gaires diòptries, al capdavall), es fa carantoines a la galta per semblar-se més segura, i es disposa a entrar a l’habitació de l’Eric. Una mica abans d’entrar, pensa que, malgrat faci bastants mesos que surti amb l’Armando, ja ni se’n recordava de l’últim cop que s’havia arreglat per un home; la raó d’aquest anòmal interès per ella mateixa i el seu físic era que l’Armando havia fet vertaders esforços per estrangular-li la ilusió i l’autoestima. Si ara l’Eric la tractés bé...
No s’ho pensa més i entra a l’habitació.
--------------------------------------------------------------------------
Sigues benvingut/da a Lletra Perenne: http://ca.lletra-perenne.wikia.com
l´Autor
70 Relats
40 Comentaris
21693 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Osset de Peluix. .Un conte de l’Èric l’¿etern? solitari i la seva explicació tècnica del mateix.
- Alternatiu d'Osset de Peluix: una aventura d’Èric i Miranda a l’estil de narrador protagonista.
- Osset de Peluix (67). Una persona sent un fort odi cap a l’”Osset de Peluix”
- Osset de peluix (66). Els vertaders recents sentiments de l’Èric.
- Osset de peluix (65). ¿La Miranda morta?
- Osset de Peluix (64): L’Armando proposa deixar estar el tema de la Miranda.
- Osset de Peluix (63). Sessió de xat en les quatre amigues.
- Osset de Peluix (62). Una parella parlant del seu futur.
- Osset de Peluix (61). La revelació de la Eva.
- Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
- Osset de peluix (59). Sobre els amors de la Esse.
- Osset de Peluix (58). La sorpresa amorosa de la Anti.
- Osset de Peluix (57). L’endevinació de la Esse.
- Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.
- Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.