Osset de Peluix (9): La Miranda reflexiona, i algú la truca.

Un relat de: cuidador_d-ossets
Mentre l’Eric feia la seva feina del matí preocupat, la Miranda tres quarts del mateix. No sabia què li preocupava més: si que l’Eric no se’n volgués anar amb ella o bé que tingués una nova cita amb l’Armando ben aviat. Però ella no utilitzava l’Eric per a desfer-se de l’Armando o de justificiació per guanyar la juguesca. No. A ella li agradava l’Eric; tenia la impressió que aquest xicot li convenia.

L’Eric, malgrat la seva aparença de noi tímid i desconfiadís, era un noi físicament guapo: ben carregat d’espatlles, de galtes maques i d’ulls d’un bonic color marró suau. A més, es notava clar: era un bon tio, algú en que s’hi pot confiar, que mai posarà descaradament la honradesa per sota del benefici. I era simpàtic, tenia una impressió de noi culte i inteligent que causava una certa atracció per a les que sapiguessin mirar més enllà de la seva aparent i falsa imatge de noi cagadubtes i manipulable. L’Eric no era cap esclau fàcil de dominar: al contrari, tenia mal caràcter i era fins una mica indomable, però preferia no utilitzar el mal caràcter davant la gent excepte en ocasions necessàries. D’aquí que tingués, davant algunes persones, fama de pusilànime. En tot cas, ell no es preocupava d’aquesta impressió que aparentava; al contrari, s’aprofitava de la seva fama de pusilànime per tal de no barrejar-se amb cap problema i dedicar-se a la seva feina laboral i a la seva afició d’escriptor.

També, la Miranda ho entenia perquè l’Eric tenia davant sí mateix la fama de noi poc seductor i de blanc de burles. La gent (la Miranda també ho havia patit una mica a vegades) tenia ganes de burla, “set de mal” per entendre’ns, i alguns la desfogaven contra l’Eric amb els seus defectes. És curiós, però el vertader motiu pel qual ets refusat o burlat pel grup d’amics no és sovint ser bona o mala persona (tot i que es solgui alegar com a motiu) sinó simplement ser invisible pel grup. Hi ha grups formats en bona part per males persones, i precisament els menys acceptats dins aquests grups són els qui són bones persones però trenquen la “dinàmica de la maldat feliç” dins del grup. Una mala persona bromista i desconfiable pot ser més ben acceptada que una bona persona confiable però poc amant de les bromes i les preses de pel. I aquestes preses de pel, precisament, és la bona persona poc bromista qui més les pateix en la seva carn...

Però la Miranda no trobava just que ella, que era una bona noia, patís la desaprovació que mereixia més molta altra gent. I què hi podia fer, ella?

La guapa noieta, no fent gaire cas dels comentaris de companys de feina que la veuen pensativa a estones, acaba la feina, se’n va a casa, prepara el dinar, dina i mira la televisió una estona. Al final, són les 6 de la tarda. Falten dues hores per a la cita amb l’Armando. Encara no seria massa tard per a que l’Èric quedi amb ella. I ho diu en condicional (“seria”) perquè ja s’ha desanimat i no creu que l’Eric i ella quedaran. Quan a les 8 quedi amb el poca-vergonya del seu nuvi ella s’enfadarà, perquè això ho haurà sentit com un abandó per part del seu enamorador. Una mica desanimada, s’estira sobre el llit quan sona el seu mòbil. Mira aviam qui la truca, i és el telèfon de casa del Joan! ¿La truca el Joan o l’Eric...? Ella despenja impacient.

- Sí? - Diu.

- Miranda? - Es la veu inconfusible de l’Eric.

- Digues Eric, maco.

- Mmm, veuràs, referent a la cita que em vas proposar...

- A veure, Eric, jo ja ho entenc. Tu no vols quedar. Doncs fes el favor de no trucar-me. Ho tinc clar, què vols que hi faci? M’hauria agradat que tu i jo poguessim ser...

- No, no. Escolta’m, Miranda. Vull pensar-me si quedo amb tu. Si vens a casa meva acordarem una cita.

- Eh? De debò? Vols ser el meu nuvi? Oh, mira que bé!

- Ehm... No... Mira, millor vens a casa meva i en parlem. Bé, petonets.

Es despedeixen i pengen el telèfon. La Miranda es queda palplantada. Com entendre-ho, tot això? Que ell s’hagués molestat en trucar-la ja vol dir alguna cosa. A més, la decisió era ben clara: o anava a casa el Joan i l’Eric i discutia amb aquest últim sobre quedar o no, o es quedava sentada esperant la cita pròxima amb l’Armando; i això últim, ni parlar-ne. A la noia casamentera li sobra temps, surt disparada de casa seva i arriba en escassos dotze minuts a casa l’Eric. Truca impacient a la porta.

Comentaris

  • I ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 08-07-2017 | Valoració: 10

    ... ha arribat el què jo més esperava. Realment, encara que només estigui escrit, em preocupava, la Miranda. Bé, a veure.


    Sergi : )

l´Autor

Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

70 Relats

40 Comentaris

21313 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!