Cercador
Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
Un relat de: unicorn_grisLes quatre noies i el noi surten del Bailie’s i es troben amb el Martí, el noi punk que els espera.
- Tu!! – Diu la Miranda.
- Martí – diu la Esse, i corre als seus braços. - ¡¡T’he trobat tant a faltar!!
El Martí li frega els cabells amb efecte, l’abraça i diu:
- Jo també t’he trobat a faltar en certa manera, Esse.
- Com? Miranda, Esse… ¿Coneixeu aquest noi?
- I tant que el conec jo!! – diu la Esse. - Quan teníem 12 anyets, erem nuvis i passàvem estones junts. Miràvem vídeos, xerràvem, ens besàvem… - I ens dèiem que ens estimaríem sempre que poguessim… fins que al cap de dos anys ell es va mudar de ciutat i vam deixar estar el contacte. No tenia previst de veure’l avui…
- Jo també el conec. És un amic de l’Armando, però el menys maleducat d’ells. Amb mi mai s’hi va fotre.
- Tenia els meus motius per ser amic de l’Armando, però mai em va agradar com et va tractar. Però, en realitat, amb qui vull parlar és amb ELL – i assenyala clarament a l’Èric.
- Amb mi? – diu l’Èric. – Però… ¿Què tinc jo d’especial?
- Ets un intelectual aficionat. Un filòsof viu – li respon el Martí. – I jo, valga’m el destí, vull ser alumne teu. Vull que m’ensenyis teoria, el que penses.
- Suposo que no ignores – salta l’Èric – que per a això estan els llibres i Internet. Allí s’hi poden aprendre moltes coses.
- Els llibres i Internet donen informacions, és clar que sí, Èric. Però prefereixo un contacte de tu a tu. Una cosa personal. M’agradaria tenir un mestre en filosofia. I tu ho podries ser. Si ho prefereixes et puc pagar algun diner…
- Vull que em donguis dos dies per a pensar-m’ho – va dir l’Èric.
- Mmm… d’acord – diu el Martí. – tens dos dies per a pensar-t’ho, però que m’escolti el gran Zeus que vull que acceptis – i el Martí es gira cap a la Esse i diu: - i tu i jo, maca, anem a parlar una mica.
- Encantada guapo – diu la Esse – vinga, amigues, Èric, ens veurem un altre dia, salut!!
- Jo ara voldria parlar a soles amb l’Èric – diu la Miranda. – Ens veiem, noies.
Així marxen: el Martí i la Esse junts, l’Èric i la Miranda també junts, i, per separat, la Simpy i la Anti.
¿Com continuaran aquestes aventures?
---------------------------------------------------------------------------
Estimats lectors de Relats en Català he decidit, per evitar un probable plagi del meu conte, de publicar, per ara, només 60 capítols, la resta els guardaré en el meu disc dur i, quan en tingui el registre, publicaré tota la resta de capítols.
Gràcies per llegir-me, però sapigueu que l’Osset de Peluix retornarà. Salut!!
- Tu!! – Diu la Miranda.
- Martí – diu la Esse, i corre als seus braços. - ¡¡T’he trobat tant a faltar!!
El Martí li frega els cabells amb efecte, l’abraça i diu:
- Jo també t’he trobat a faltar en certa manera, Esse.
- Com? Miranda, Esse… ¿Coneixeu aquest noi?
- I tant que el conec jo!! – diu la Esse. - Quan teníem 12 anyets, erem nuvis i passàvem estones junts. Miràvem vídeos, xerràvem, ens besàvem… - I ens dèiem que ens estimaríem sempre que poguessim… fins que al cap de dos anys ell es va mudar de ciutat i vam deixar estar el contacte. No tenia previst de veure’l avui…
- Jo també el conec. És un amic de l’Armando, però el menys maleducat d’ells. Amb mi mai s’hi va fotre.
- Tenia els meus motius per ser amic de l’Armando, però mai em va agradar com et va tractar. Però, en realitat, amb qui vull parlar és amb ELL – i assenyala clarament a l’Èric.
- Amb mi? – diu l’Èric. – Però… ¿Què tinc jo d’especial?
- Ets un intelectual aficionat. Un filòsof viu – li respon el Martí. – I jo, valga’m el destí, vull ser alumne teu. Vull que m’ensenyis teoria, el que penses.
- Suposo que no ignores – salta l’Èric – que per a això estan els llibres i Internet. Allí s’hi poden aprendre moltes coses.
- Els llibres i Internet donen informacions, és clar que sí, Èric. Però prefereixo un contacte de tu a tu. Una cosa personal. M’agradaria tenir un mestre en filosofia. I tu ho podries ser. Si ho prefereixes et puc pagar algun diner…
- Vull que em donguis dos dies per a pensar-m’ho – va dir l’Èric.
- Mmm… d’acord – diu el Martí. – tens dos dies per a pensar-t’ho, però que m’escolti el gran Zeus que vull que acceptis – i el Martí es gira cap a la Esse i diu: - i tu i jo, maca, anem a parlar una mica.
- Encantada guapo – diu la Esse – vinga, amigues, Èric, ens veurem un altre dia, salut!!
- Jo ara voldria parlar a soles amb l’Èric – diu la Miranda. – Ens veiem, noies.
Així marxen: el Martí i la Esse junts, l’Èric i la Miranda també junts, i, per separat, la Simpy i la Anti.
¿Com continuaran aquestes aventures?
---------------------------------------------------------------------------
Estimats lectors de Relats en Català he decidit, per evitar un probable plagi del meu conte, de publicar, per ara, només 60 capítols, la resta els guardaré en el meu disc dur i, quan en tingui el registre, publicaré tota la resta de capítols.
Gràcies per llegir-me, però sapigueu que l’Osset de Peluix retornarà. Salut!!
Comentaris
-
Una indicació[Ofensiu]unicorn_gris | 29-10-2016
Podeu trobar tots els episodis d'Osset de Peluix a la web "Lletra Perenne". Ja sabeu, amb el Google tot es troba.
Que vagi bé!! -
Escrius ...[Ofensiu]Bonhomia | 14-10-2016 | Valoració: 10
... d'una manera que fa distreu-re, divertida i emocionant.
Sergi : ) -
Àgil[Ofensiu]Vicent Terol | 08-10-2016
Veig que tens pocs capítols publicats, no?
Hi ha una conversa àgil, tot i que, en algun moment, tinc dubtes sobre qui és el que parla i ho he de rellegir. Segurament em falta el context de tota la història.
l´Autor
61 Relats
164 Comentaris
36062 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- La probable aventura del ''Blacky'' després de morir i la seva trobada amb els filòsofs ''energúmens''.
- Un exemple del que no faria mai un heroi. La web Lletra Perenne us presenta Edu
- El comissari González i Juan Cuesta busquen tenir la tarda lliure.
- Adéu, Racó Català i Comunidad Umbria
- Sobre el mediatisme en el Facebook i les altres webs
- La carn és dèbil... però l'esperit és fort.
- La cançó de la passionària de Marc Corbera i l'administrador de la web.
- El present del Portal Perenne
- Avui pot ser un gran dia.
- Poesia sobre la política.
- La Diada de Catalunya.
- Oda a la filosofia
- Arriba el Perennito.
- Aquest sóc jo.
- Perquè jo no sóc cristià, resumidament.