Osset de peluix (58): La sorpresa amorosa de la Anti.

Un relat de: Unicorn Gris
El noi, conegut per tota la colla de la Miranda excepte per l’Èric, s’acosta a la Anti i l’abraça. És una sorpresa majúscula…

- Pero Mike!! - diu la Simpy; - què fas tu per aquí? Em pensava que tu i la Anti us duieu a matar…

- Qui és el Mike? – pregunta l’Èric.

- Un noi que vàrem conèixer a la universitat – respon la Simpy. - Tots ens fotíem bastant amb ell. No sé per quin motiu, la Anti li tenia bastanta mania. Com canvien els temps, ara han simpatitzat.

- Sí – va dir la Anti. – De fet fa tres dies que som nuvis, el Mike i jo.

- Què ha canviat? – pregunta la Simpy.

La Esse es limita a escoltar des d’un racó.

- Veureu – diu la Anti. – Un dia estava fent una mudança amb mons pares i el Mike passava casualment per allà. Es va oferir a ajudar-nos. Pero la mala sort va fer que un plat valuós de mon pare se li caigués per les mans i es fes trossos.

- No m’havies dit res d’això – va dir la Miranda.

- Deixeu-me continuar – solta la Esse -. El vaig acusar d’haver-ho fet expressament i el vaig fer marxar. Per això em va caure malament durant tot aquest temps. Però un dia va presentar-se a casa meva amb un plat com el que havia trencat i un somriure de disculpa. ¡¡Hi havia posat uns bons diners en aquest plat!! Va dir que volia corregir el dany que havia causat, i que li sabia molt de greu que estiguéssim enfrontats. Em vaig entendrir. Vaig convidar-lo a entrar. Una cosa va portar a l’altra… tenia preservatius i… Va ser una nit agradable. I ens hem entès bé.

- No és tant dolenta l’Anti quan és carinyosa – diu el Mike. – Estic content d’estar amb ella, i que duri.

- Però Esse… - comenta l’Anti, - ¿Com sabies que jo he trobat nuvi recentment i lo de l’objecte de desig?

- No sé – diu la Esse. – És cosa de la meva endevinació. Simplement faig servir els meus poders especials i provo d’entendre el que em diu la divinitat.

- I la divinitat et diu que, en pocs dies, jo moriré… - comenta la Miranda; - espero que en aquesta ocasió les teves habilitats fallin…

Durant deu minuts, les noies, amb el Mike i l’Èric, xerren despreocupadament. No sospiten que algú els observa des d’una finestra del local, el noi que parlava amb “tatuatge”…

Després la Simpy fa una pregunta:

- Esse, m’agradaria saber… ¿Com és que mai he sabut de ningun noi que t’agradi? ¿És que mai t’has enamorat?

La resposta de l’Esse en el següent capítol.



-----------------------------------------------------------------------------

Podeu llegir la resta del conte publicat en: http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Osset_de_Peluix

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

17 Relats

63 Comentaris

5729 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a: http://ca.lletra-perenne.wikia.com

Actualment no tinc fòrum.

Que vagi bé!!!