Osset de Peluix (47). Èric, el comissari i les tres xiques.

La persona que ve per la cantonada (potser ja era obvi) és l'Èric Alàssar en persona, (que no sap que la Miranda no es troba dins el bar Baylies, sinó en la tenda de tabac de la cantonada). Se'n penedeix de no haver-se pogut endur la seva agenda Palm portàtil a la butxaca, però és que, havent quedat amb la seva nova... companya, i les seves amigues, es suposa que tindria poc temps, realment, per remenar l'agenda i les seves anotacions en ella sobre filosofia i poesia. ¡¡És que Internet i la cultura roben temps, però també vol la Miranda temps per a ella mateixa!!

Baixa uns esglaons d'entrada, i arriba al local. En alguna ocasió esporàdica hi havia entrat, però és la primera vegada en que hi va per acompanyar una amiga seva... ...ell ha tingut sempre tant poc temps i ganes per tenir amigues... I la Miranda no és que no sigui lo bastant guapa com per no ser la seva parella, però és que hi ha un motiu pel qual l'Èric no sembla compatible amb les xiques, tal i com ho veu ell mateix, i aquest motiu és...

... però mentre pensa en això, l'Èric, ja dins el local, abaixa el cap i observa un paper, imprimit amb una impressora, tirat pel terra (¿d'on venia aquest paper? ¿qui l'havia escrit?). Tot i que més per curiositat que per altra cosa, l'Èric agafa el fulletí i hi dóna una ullada (no es fixa en que una noia aprop l'està mirant); al fulletí, hi diu, a meitat del text:



--------------------------------------------------------------------------

"(...) - Inepte! - diu el comissari González, - ja et vaig dir que anessis en compte amb no cridar l'atenció en el bar de negres, per tal de descobrir el nou superhumà desconegut. ¡¡Com se't acut confessar-li a la cambrera que la policia donava una recompensa secreta per la seva captura!!

- Però senyor comissari - diu Ígor Estévez, alias "Astre Català" - em pensava que ella no endeviniaria que jo sóc un agent de comissaria; bé, jo podria haver estat un chivato, o alguna cosa així... I al final el vaig capturar...

- ¡¡Vas capturar al metahumà, a costa de destrossar el local, i portar-me'l aquí inconscient i malferit!! ¿Saps la denúncia que ens pot caure per infringir els drets humans? Ah, per cert, parlant d'això: no, no, no!! No et donaré l'augment de sou que em vas demanar ahir...

- Però comissari, els drets dels agents...

- ¡¡Els drets dels agents són el meu paper de water!! I l'estona que estem conversant, te la desconto del sou!! - Un soroll l'interromp; li sona el mòbil al comissari González - El mòbil!! Tant de bo no sigui "la" de sempre. - Però és "la" de sempre, malauradament. Es sent el comissari parlar, amb veu com a penedida: - ... sí, carinyo meu... sí... que ahir no em vaig recordar de fregar els plats... que sóc un gilipolles... que torno a casa en mitja hora i jo faig, t'ho juro... - parlen dos o tres minuts més, i el comissari penja; i ja sense tenir la dona davant al telèfon, diu:

- ¡¡Quina dona la meva, més garrepa, a veure quin dia se'n recorda de comprar-nos un rentaplats!!

- Senyor comissari - s'acosta un home seré, amb una pinta d'estar en pau amb tot el món; es diu Jiménez... - el seu cafetó de les 10:50; amb molta sacarina, com vostè prefereix.

- Ets un àngel, Jiménez; gràcies. ¡¡Ah, i digues-li a aquest patós del Venàncio que em tingui ordenat d'un cop els documents!! Aquest Venancio ditxós, que a dures penes sap fer la "O" amb un canuto, és insuportable, però deliciosament disciplinat... - El comissari torna a mirar a l'Astre Català. - Tornem amb l'arenga que t'estava fotent; aquest local que vas destrossar, et mereixeries una multa perquè...

(...)

-------------------------------------------------------------------



Ja no hi havia cap dubte. Aquell text era l'obra literària de déu-sap-qui. Semblava alguna petita joia literària ¿desaprofitada? Almenys, semblava entretinguda, vaja...

Mentre l'Èric llegeix (amb una certa curiositat) aquesta i altres parts del relat, en una taula apart, tres xiques no es fixen en el relat que ell té a les mans, sinó en el noi que el llegeix. Són, bé: la Anti, la Esse i la Simpy. El que diuen:

- Ei, fa una estona que em fixo en aquell noi!! - diu la Simpy.

- I què li veus d'especial? - diu la Esse amb cara d'atontada.

- Bé, és molt guapo, però... - parla l'Anti.

- No, no!! - diu la Simpy. - D'acord, és guapíssim, però fixeu-vos en la seva cara: s'assembla moltíssim a la noia que hem vist abans; aquella sobre la que ens ha cridat l'atenció la Miranda, fa poc.

- Sí, és veritat... - diu l'Anti. - Clavadíssim!! Ja et dic jo, pels meus ovaris!! Increïble!!

L'Èric es guarda el paper imprimit a la butxaca (doncs, o això sembla, estava tirat pel terra, trepitjat i amb pols, és a dir, abandonat; ¿quin mal feia quedant-se'l?) i ara es fixa en aquelles tres desconegudes per a ell. Però pensa que no és pas veritat, que no es fixen gens en ell malgrat ho sembli, i prova de fer-se el distret; sense resultat, elles tres segueixen murmurant sobre ell, sense mala intenció per ara...

- I si fos ell el noi amb qui queda la Miranda actualment?? - deixa anar la Simpy amb una certa ilusió. - I si li diem alguna cosa?

- Home, no està malament de físic... - És l'Esse un altre cop, passiva com quasi sempre.

- ¿¿Que no està malament?? - l'Anti gairebé s'indigna. - ¡Esse, companya, hi ha nois guapos i lletjos, però ell és molt bon plantat...!

- No em sembla tant irresistible... pse...

- Tens uns gustos horribles en nois... no tens criteri... - És la Simpy la qui opina. - Però mireu, mentre no torna la Miranda, què tal si li cridem l'atenció perquè vingui??

- Sí, vinga, fes-ho!! - Solta l'Anti.

- Si voleu... perquè no... - La Esse badalla, com si estigués avorrida...

- Comporta't bé, eh? - li diu la Simpy a la seva amiga "passota". I es gira al noi del qual potser no saben res. - Ei, ei! Sí, aquí!

Massa tard per l'Èric per passar inadvertit. "Aquelles" xiques li reclamen l'atenció. ¿I si marxés del bar ara mateix, a la francesa? Ho ha fet altres vegades... Molt possiblement aquestes noies es volen riure d'ell. ¿Per quin motiu s'havien fixat en ell precisament? Potser aquestes noies l'havien vist per Internet, i eren aliades dels seus "enemigots".

Però, com que ha d'esperar a la Miranda, la qual, pel que sap, podria arribar en el moment més inesperat, no marxa del bar, sinó que s'apropa a les tres xiques amb pas decidit. Però la seva cara d'enfurismat, i el record dels mals moments dels seus rivals internautes, no li fan a ell esperar el millor, i ja fa mala cara. En canvi, la Simpy el mira somrient, i amb ganes de guanyar-se un nou amic, ignorant dels mals pensaments que passen pel cap del desconegut guapo al que es dirigeix.

¿Què passarà?

(Continuarà.).


www.lastoa.cat
www.osset_de_peluix.miarroba.com