Osset de Peluix (45). Torna la noia misteriosa

El que veu l'Anti quan s'ha girat, és una noia que mira atentament a través d'una finestra del local, des de l'exterior, com si busqués alguna persona. Aquesta noia desconeguda sembla bastant normal i típica; va una mica mal pentinada, com si descuidés el seu aspecte, va vestida modestament, amb uns pantalons normals de color fosc... guapa, carregada d'espatlles... ¿És aquesta noia el que mira amb preocupació la Miranda, o alguna altra cosa? (L'Héctor els hi hauria dit que es diu Maika).

La Esse mira a la finestra; però, com que no veu res anormal (pel que li sembla a ella), fa un comentari breu qualsevol sobre un filòsof que coneix, i es dedica a rascar amb el bolígraf, passiva com sempre.

La Miranda segueix mirant la finestra. La Simpy trenca el silenci:

- Però què passa, Miranda? Què veus d'especial?

- Aquesta noia - diu la Miranda; fa un gest dissimulat cap a la xica "buscadora" de la finestra; malgrat que el gest té prou dissimul, està clar a quina noia es refereix.

La Anti es mira de dalt a baix la xica. No hi veu res anòmal, en la noia; o almenys, res massa anòmal... La "noia agre" de la colla deixa anar un:

- Miranda, quan vols ets una mica vacilona!! Perquè et preocupes? Què veus d'anòmal en aquesta noia qualsevol?

- Bé - La Miranda agafa aire. - Vosaltres és que no heu vist l'Èric, oi?

La Simpy posa cara de circumstància; respon:

- Saps que no el coneixem, l'Èric.

- Doncs bé, aquesta noia que no conec té una cara, com us ho diria? Una expressió facial pràcticament idèntica a la de l'Èric. Quan veieu l'Èric ja sabeu com no confondre'l, ja ho crec!!

- Bé - diu la Simpy, - s'hi deu assemblar una mica, però les casualitats...

- No, no - La Miranda és categòrica. - La semblança és extraordinària. Us ho juro... Ehem, Esse, que t'has enterat del que dèiem?

- Eh? Què? - deixa el llapis. - Sí, sí, m'he enterat del que dèieu. - L'Anti li fa una mirada "afilada"... - No, no, que sí. Aquella noia de la finestra que s'assembla molt al nou nuvi de la Miranda, sí, el... com es deia? Ah, sí, Èric. - La Esse es gira per mirar millor a la noia, però, mentre elles discutien, la noia ja no estava rera la finestra. Evidentment, havia tirat carrer enllà i havia sortit cap a alguna direcció. Sense saber cap on havia tirat, la possibilitat d'enganxar-la (ni que fos corrent) i dir-li alguna cosa era ben remota.

La Miranda suspira i demana que, mentre l'Èric no vingui, es parli d'un altre tema. Aquella noia desconeguda ja havia anat a fer de les seves i no se la toparien més; o això els semblava... La Miranda diu a les amigues:

- A veure, no sé... Canviem de tema... Qui vol parlar d'alguna cosa?

La Simpy aixeca el braç i li diu a la Miranda:

- Carinyo, doncs jo justament volia fer-te una pregunta...

(Continuarà.).

Visita La Stoa: www.lastoa.cat