Osset de Peluix (33). Desventures en el supermercat.

Un relat de: cuidador_d-ossets
L'Eva i l'Èric ja fa una estona que són al supermercat. La noia discuteix amb un dependent.

- A veure, senyor, ja és la tercera vegada que vinc a buscar el sofà, i de nou em diu que no el tenen?

- Escolti'm, senyoreta, aquest sofà hauria de venir de magatzem, i ja porto varis dies trucant perquè m'han d'atendre els de magatzem i portar-m'ho. Aquesta tarda hauria d'haver arribat...

L'Eva suspira.

- Està bé, aquestes coses passen.

- Però miri, jo crec que en menys de mitja hora hauria d'arribar el transportista... perquè vostè i el seu nuvi no van a fer una volta pel super? Tornin més tard i ja els informaré.

- No, si ell no és el meu... - De sobte somriu. - Sí, això farem.

L'Eva s'apropa a l'Èric i li diu:

- Colta maco, el sofà que espero arribarà dintre de poc, sembla, i voldria que vinguessis amb mi a fer unes compres.

- Què vols comprar?

- Llenceria exòtica.

- Què???

- Sí, he vist a l'aparador fa poc que n'hi ha de nova. Amb el Joan anem de tant en tant al súper a comprar-la Avui hi vinc amb tu. - L'Eva li pica l'ullet.

- Però vols que jo et vegi en sostenidors i braguetes? Eva, sisplau...

- Tu ets el meu cunyat i és com si fossis de la família, home! Mira que et falta ser més llençat. Que et fa vergonya veure-me'l, el meu cos?

- No, si us pl...

L'Eva acaria la galta del seu cunyat i diu:

- No t'hi animaries, maco?

"És sempre la mateixa tàctica", el pensament de l'Èric; "sempre fent-se les simpàtiques i provant de fer que no digui que no... Tota la vida refugiat sota el còmode pensament que mai ninguna manifestaria atracció per mi, i ara... Si se m'acaba la paciència..". Però suspira, s'empassa la malignitat i diu:

- Si et fa ilusió... vinga Eva, anem a la secció de Llencería.

Arriben a la secció de llencería (l'Eva sap bé com s'hi va), ella agafa una peça de roba i es canvia en minut i mig. Obre la persiana a mitges perquè l'Èric la vegi.

- Com em queda?

El cos espectacular de l'Eva queda encara més evident, amb uns sostenidors cenyits, que li marquen el tamany, i unes bragues maques i cenyides per la cintura i les angorals.

- Doncs no està malament...

- Eric - salta ella, - si veiessis amb quina cara em mires...

- Vale. Estàs molt maca...

- Clar que sí, nano. Si sóc espectacular, és que ho sóc, oi? Bé, ha ha, una que no és modesta precisament, però cal valorar el que tens. Espera, que me'n provo un altre.

Així, durant més de deu minuts, l'Eva es va provant en el provador diferent llenceria exòtica, i sempre demanant a l'Èric la seva opinió. Aquest, en un principi poc decidit al joc, s'hi va animant i li diu més opinions sobre la llencera i la que la porta. I així passa el temps...

... fins que de sobte, amb l'Èric esperant que sa cunyada es provi la darrera peça de roba, es senten crits de dolor i nerviosisme d'ella de dins el provador. El jove filòsof hi va corrents.




---------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca

Comentaris

  • Paciència amb el sofà.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-10-2020


    Aquesta paraula és la que m'ha acudit al cap, en llegir-te el relat. I les seves conseqüències de probar-se els sostenidors. Que m'han fet somriure un tant.
    Molt bon relat, Cuidador_d-ossets.
    Saluts i cuida't...

    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: