Osset de Peluix (19). Una relliscada reveladora.

Al cap de minut i mig, les fregues de la noieta han donat resultat: es posa de nou les bragues i els pantalons i li parla a l'Èric:

- Osti, noi, quina mala pota... Aiiii... Ha estat una bona trompada. Sort que la roca no tenia les vores esmolades.

- Miranda, jo penso que hem d'anar a veure immediatament un metge.

- No crec que n'hi hagi per tant, Èric.

- Dona... No sé. Saps? Conec un dispensari aprop d'aquí. Aten 24 hores i amb sort avui no tindran gaire pacients. Són coneguts meus i crec que t'atendran en seguida.

- Bé, però no ens hi passem massa temps, que et vull ensenyar un lloc jo també.

- Un lloc? Quin lloc?

- Clar... Tu m'acabes d'ensenyar el teu lloc preferit, així que jo t'ensenyaré el meu. - La Miranda observa com l'Èric, davant les paraules "t'ensenyaré el meu" s'inquieta, tenint el record de l'incident de la relliscada i la despullada repentina de les angorals. La Miranda es queda plantat mirant-lo:

- Què passa, Èric? Estàs encarcarat com si haguessis vist un fantasma...

- Jo... Miranda, és que...

La Miranda somriu amb picardia:

- Sí, ja sé quin fantasma has vist... Ja ja ja! Vinga, maco, conserva la compostura i desperta el teu desig. Aquesta nit em vas prometre fer-me l'amor i veuràs això que has vist de mi i més.

L'Èric procura dominar la compostura, i no sabent què fer li agafa la ma a la Miranda i van cap al cotxe; hi pugen, agafen la carretera i arriben al dispensari indicat per l'Èric.

Allà el metge els aten immediatament, donat que no hi havia més pacients fent cua, i també com a favor personal a l'Èric. El metge, com hem dit conegut personal d'Èric, li pregunta a la Miranda que com s'ha fet el cop. Li expliquen la veritat. El doctor li pregunta a Èric si "aquesta noia tant maca" és la seva núvia. A l'Èric la pregunta li posa nerviós la pregunta i respon: "No, només som amics". A l'Èric no se li escapa el gest fugaç de desilusió i ressignació que fa la Miranda. El doctor, però, pensa interiorment (sense comentar-li-ho a Èric) que els dos fan bona parella, i observa que l'Èric i la Miranda estan començant a ser una mica íntims.

Finalment el doctor desinfecta una mica la ferida a la noia i li diu que això no és gens greu, li dóna una recepta per una pomada per si hi haguessin complicacions, que vagi amb compte al asseure's durant alguns dies i els desitja "que us vagi bé als dos".

Surten del dispensari. L'Èric, amb un gest que el desconcerta a sí mateix, li confessa a la Miranda que s'havia preocupat per ella i que vol que vagi més amb compte en el futur, doncs "no m'hauria agradat que t'hagués passat res". Encara el desconcerta més quan la Miranda li diu "gràcies carinyo" besant-lo tendrament en la boca.

Monten al cotxe i surten en busca del que és el lloc romàntic i secret de la Miranda.