Osset de Peluix (19). Una relliscada reveladora.

Un relat de: cuidador_d-ossets
En aquestes que la Miranda, corrent cap a la gaviota, rellisca amb un petit toll d'aigua, es queda un moment suspesa en l'aire i cau de cul contra una roca. La gaviota s'espanta i surt volant. La Miranda fa gestos d'adolorida. L'Èric se li apropa preocupat.

En això que la Miranda sent una molèstia tant immensa a les angorals que de sobte, en un gest impetuós, es despulla completament el cul. L'Èric, mirant-ho tot, es posa nerviós. Per sort, en aquelles hores i en aquella platja apartada, ningú més ho va veure.

La Miranda es queda un minut rascant-se les angorals nues. Per sort no s'ha fet sang: només algun morat, que farà una mica de mal durant un curt temps però que a dures penes deixarà cap rastre, apart d'algun rastre visualment lleig. L'Èric no sap què fer. Li pregunta a la Miranda si es troba bé, si vol anar a algun dispensari, li pregunta si té algun medicament en el cotxe. Apart, procura donar "el mínim de" mirades al culet de la seva amiga. La situació inesperada el desconcerta.

Al cap de minut i mig, les fregues de la noieta han donat resultat: es posa de nou les bragues i els pantalons i li parla a l'Èric:

- Osti, noi, quina mala pota... Aiiii... Ha estat una bona trompada. Sort que la roca no tenia les vores esmolades.

- Miranda, jo penso que hem d'anar a veure immediatament un metge.

- No crec que n'hi hagi per tant, Èric.

- Dona... No sé. Saps? Conec un dispensari aprop d'aquí. Aten 24 hores i amb sort avui no tindran gaire pacients. Són coneguts meus i crec que t'atendran en seguida.

- Bé, però no ens hi passem massa temps, que et vull ensenyar un lloc jo també.

- Un lloc? Quin lloc?

- Clar... Tu m'acabes d'ensenyar el teu lloc preferit, així que jo t'ensenyaré el meu. - La Miranda observa com l'Èric, davant les paraules "t'ensenyaré el meu" s'inquieta, tenint el record de l'incident de la relliscada i la despullada repentina de les angorals. La Miranda es queda plantat mirant-lo:

- Què passa, Èric? Estàs encarcarat com si haguessis vist un fantasma...

- Jo... Miranda, és que...

La Miranda somriu amb picardia:

- Sí, ja sé quin fantasma has vist... Ha ha ha! Vinga, maco, conserva la compostura i desperta el teu desig. Aquesta nit em vas prometre fer-me l'amor i veuràs això que has vist de mi i més.

L'Èric procura dominar la compostura, i no sabent què fer li agafa la ma a la Miranda i van cap al cotxe; hi pugen, agafen la carretera i arriben al dispensari indicat per l'Èric.

Allà el metge els aten immediatament, donat que no hi havia més pacients fent cua, i també com a favor personal a l'Èric. El metge, com hem dit conegut personal d'Èric, li pregunta a la Miranda que com s'ha fet el cop. Li expliquen la veritat. El doctor li pregunta a Èric si "aquesta noia tant maca" és la seva núvia. A l'Èric la pregunta li posa nerviós la pregunta i respon: "No, només som amics". A l'Èric no se li escapa el gest fugaç de desilusió i ressignació que fa la Miranda. El doctor, però, pensa interiorment (sense comentar-li-ho a Èric) que els dos fan bona parella, i observa que l'Èric i la Miranda estan començant a ser una mica íntims.

Finalment el doctor desinfecta una mica la ferida a la noia i li diu que això no és gens greu, li dóna una recepta per una pomada per si hi haguessin complicacions, que vagi amb compte al asseure's durant alguns dies i els desitja "que us vagi bé als dos".

Surten del dispensari. L'Èric, amb un gest que el desconcerta a sí mateix, li confessa a la Miranda que s'havia preocupat per ella i que vol que vagi més amb compte en el futur, doncs "no m'hauria agradat que t'hagués passat res". Encara el desconcerta més quan la Miranda li diu "gràcies carinyo" besant-lo tendrament en la boca.

Monten al cotxe i surten en busca del que és el lloc romàntic i secret de la Miranda.

(Continuarà.).

----------------------------------------------------------------------------------------------

Et convido a visitar Lletra Perenne: http://ca.lletra-perenne.wikia.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: