Osset de Peluix (17). La Miranda confessa desitjos sexuals a l'Èric.

Demà dissabte la Miranda no pot quedar amb l'Eric. Així doncs, Eric aprofita per intentar escriure alguns textos i distreure's. Curiosament, però, escriure en la pantalla ja no li distreu. Com és? Abans, escriure en la seva web li satisfeia molt, però ara... les noves relacions... Havien canviat les coses. Sentia que ara una noieta li estava despertant una felicitat i uns desitjos que només havia pressuposat i no pas descobert fins fa poc.

Escriu una paradoxa sobre moral, endreça el llit, va a donar una volta i reflexiona sobre els fets recents. A estones, parla amb el seu germà. Demà passat dilluns ve l'Eva la nora a visitar el Joan i vol que vingui la Miranda a visitar-los a tots. L'Èric s'ho pensa i no oposa cap inconvenient. Així doncs, es coneixeran les dues dones de la família, per dir-ho així.

Passa el dia. L'Èric va una estona a visitar els seus companys d'agrupament escolta, els quals s'han assabentat de la seva nova relació amb la Miranda i el bombardejen a preguntes, si bé el noi escriptor a dures penes dóna gaires respostes.

Aquesta nit, el truca la Miranda.

- Hola Èric. Què fas? - Parlen una estona. - Bé, t'agradaria quedar demà a la tarda amb mi? No tens ocupacions? Perfecte! Ja veuràs com ens divertirem! - La Miranda va remarcar "divertirem" amb un to, per a l'Èric, extranyament enjogassat. Ja se sap la "màxima diversió" que vol tenir una dona amb un home...

No obstant, acorden una cita llarga. Demà poc després de dinar la Miranda anirà a buscar amb cotxe l'Eric, i escolliran on anar.

Arriba l'endemà. El Joan se n'ha anat a veure l'Eva en el seu pis. L'Eric està sol. Precisament la Miranda està conscient d'això.

Truca la porta. Obre l'Eric. És la seva enamorada.

- Què, doncs? Anem a voltar?

- Mmm, escolta, Eric, hem de parlar. Veuràs, desde que et conec, que tinc moltes ganes de... Ja saps...

Mentre deia això la Miranda l'abraçava ansiosa i li acostava la seva cara a la de l'Eric.

L'Èric s'espanta.

- A veure, Miranda, vols dir fer l'amor, no? Però...

- Vinga, noi, perquè no ho fem ara mateix? Es migdia però algunes parelles s'ho monten a aquestes hores. Sóc tota teva. Aprofitem...

L'Èric li treu els seus braços del voltant de la cintura i enfonsa el cap entre les mans.

- Sisplau, comprenc que jo mateix hagi fet la juguesca, però a veure, no vull sentir-me acorralat.

- Escolta, Èric, he d'aclarir el perquè d'aquesta resistència que em tens. No sóc maqueta?

L'Èric la mira de fit a fit.

- Saps que et trobo guapa.

- Aleshores, perquè no t'ho passes bé amb mi? Ja veuràs, amb el temps anirem solucionant els problemes que ens sorgeixin de ser parella. No donguis per perduda la partida abans de començar.

- No es tracta d'això, Miranda, no és que el que passa és que els problemes em donguin por, és que... Bé, trobo que ets molt diferent a mi. Això és tot.

- I què vols dir? Que jo sóc la teva inferior a tu perquè sóc dona o perquè sóc tonta?

- No, trobo que... som incompatibles, i això tard o d'hora s'espatllarà.

- Vinga carinyo... Ja t'entenc: vols dir que no tenim res a veure i que estem destinats al fracàs com a parella? Jo et respecto moltíssim, estic convençuda que ens complementem per ser diferents i que ens respectem l'un a l'altre. O potser el que passa és que tens complex d'inferioritat i tens por que jo pugui atacar els teus punts dèbils. Carinyo, tu tens el teu codi d'honor i jo tinc el meu, som persones que juguem net amb els que ens juguen net. Amb lo que t'estimo i tu no te'n vols adonar.

- Si descobrissis com sóc, canviaries d'opinió.

- Ah, sí? Mira, doncs jo dic que et vull conèixer millor, i encara, et faré una segona juguesca. Demostra'm que som incompatibles i que no ens podem respectar abans que arribi la nit, i trenco la nostra relació permanentment (malgrat no haver acabat la setmana de juguesca). Però si no m'ho demostres farem l'amor. Què me'n dius?

L'Èric s'ho pensa una mica.

- Sí - Contesta. - Et mostraré com sóc, i penso que ja trencaràs amb mi.

La Miranda somriu amb seguretat.

- Vinga, doncs ja pots començar. Descriu-te. Com ets, que no ens podem avenir? Un home tant bo i lleial què té, que no pot agradar-me a mi?

- T'ho ensenyaré d'una altra manera. Puja al cotxe i anirem a un lloc - diu l'Èric serenament.

La parella van al pàrking a recollir el cotxe. L'Eric diu a la Miranda que segueixin la carretera de la costa i que ja li dirà quan podran desviar-se. La Miranda no és que sospiti gens que l'Èric li vol fer una mala jugada, però està intrigada. On la porta el seu curiós cupido?