Osset de Peluix (13). Eric recorda l’incident amb la seva nora.

L’Eric rasca la taula mentre pensa. La seva vida ha estat molt solitària. No ha volgut quedar-se mai amb cap colla fixa ni núvia fixa. En realitat, els tantejos amb les xiques han tingut mal resultat. L’Èric és escriptor aficionat d’història, i es considera un pensador independent. Vol aparentar ser un tio tranquil i que s’absté de follons i problemes. Però també és, en el fons, un home apassionat. Les seves passions sexuals, malgrat ell insisteixi en tapar-les i en actuar com si no existissin (o com si no tinguessin importància) són en ell poderoses.

Un cop va tenir un incident amb la Eva, amb l’esposa de son germà, o sigui la seva nora. Era quan ja feia temps que ella estava casada amb el Joan. Ell mira a la seva nora, quan estan a soles un moment (el Joan anava un moment a comprar una cosa), i li diu:

- Saps? Ets una dona meravellosa, i el Joan ha tingut sort per trobar-ne. Però sé que a mi cap noia em voldrà, perquè no valc la pena per a cap.

L’Eva li mira directament amb un gest sobtat i li diu:

- Ets un noi meravellós, i segur que en trobes un altre. Alguna t’esperarà. Amb lo guapo que ets! A vegades penso... En el fons, em caus tant bé... Jo...

A l’Eric li fa por la mirada de felicitat que veu en la seva cunyada, i fuig esperitat, malgrat l’Eva li demana que es calmi i que no marxi així. Surt disparat del pis, sense saber ni a on va, passa per davant del Joan (que ja es disposava a entrar en el pis) i passeja pels carrers sense saber què fer, disgustat.

Tres quarts d’hora més tard, l’Eric anuncia al Joan que deixa el pis que comparteix amb ell i amb visites esporàdiques de la nora, i que no vol que es vegin més.

- I ara! Però Eric! No em pots fer això! Paguem el lloguer a mitges, i és un bon pis! Pensava que un dels dos marxaria quan haguessim estalviat uns diners, o quan tu trobessis parella.

- Però tu has vist el que ha fet la teva dona?

El Joan suspira.

- M’ha explicat que t’ha dit que t’admira i que li has fugit corrents. No em diràs que se t’ha insinuat!

- No, però... m’ha fet molt de mal.

- Mira, Eric... No sóc el centre del món en la meva dona. I al capdavall, potser és millor així. Té dret a admirar a altres nois.

- No es tracta que l’acusi d’infidelitat. Es la mirada que li he vist.

- T’ha mirat així perquè no li agrada que estiguis tant enrabiat i tant pessimista. T’aprecia com un amic.

- Em fa el pilota perquè sóc el germà del seu marit. Per res més.

- No és veritat. T’ha fet por perquè li ho has vist que, a l’Eva, a la seva manera li agrades. Ets massa individualista. Tens por a la tendresa d’una noia. O bé et penses que l’Eva no pot tenir sentiments perquè és la noia d’un altre? No m’agrada això, Eric.

- Mira, Joan, ho hem parlat molts cops. Els encants que jo tinc estan per l’escriptura i coses solitàries, no per les dones.

- No. T’equivoques. Tens encant per les dones, i avui la meva dona t’ho ha admès. El vertader problema és que, com badis, el pessimisme se t’empassarà tranquilament la teva alegria, i aleshores serà pitjor.

- On és, ara, l’Eva?

- Ha marxat aviam si et trobava. Li he promès que, si torna, et disculparàs i li faràs un petó a la galta.

- Per favor Joan! El perdó, suposo que li ho dec. Però el petó no, eh?

Però el seu germà, amb hàbils insinuacions i suaus paraules, convenç a l’Eric de fer un perdó afectuós. Justament aleshores, entra l’Eva amb la clau de casa.

- No, Joan, ni rastre de l’Eric! No sé on... Eric! M’alegro de veure’t!

- Mira, Eva... jo... m’he passat amb...

- Eric, no em facis això, home. Queda’t amb nosaltres. Aquesta és la teva casa. Només volia ser amable. Però escolta’m una cosa, Eric. Em sentiria avergonyida de qualsevol cosa menys d’aquesta: t’admiro, ets guapo i inteligent, i no tens res incompatible amb les dones, estic segur que alguna atravessarà les teves defenses, i fins tu li donaràs la benvinguda. Dóna una oportunitat a la vida.

Eric suspira i abaixa les espatlles, com responent: “Tot el que tu vulguis”.

- Ah, i sisplau, fes-me el favor de no mencionar-me com una mercaderia ni del Joan ni de ningú! Eric, el que passa és que mai has experimentat l’amor d’una noia, i segur que alguna t’espera a la cantonada. Quan t’estimin de debò, sentiràs menys l’amor com un mite. O potser és que no tens aclarides les idees, i penses que l’única forma de retenir a una dona és per la força. I com que tu no ets fort, ninguna et voldrà. Per favor, Eric, això és que no t’estimes i creus que com no tens carisma i que no ets fort, ninguna t’ha de voler. Fes-me el favor, Eric, mira al futur i ja veuràs com la cosa t’anirà millor.

L’Eva s’assenyala la galta.

- Sisplau, si creus una mica en el que jo he dit, dóna’m un petó.

L’Eric suspira, però besa molt breument la galta de l’Eva.

Es va aclarir tot, i va tornar a la normalitat, o almenys a la relativa normalitat de sempre.



--------------------------------------------------------------------------------------------------

Pots visitar el perillós món de Katar... si hi sobrevius!!! http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Katar