Oseb els teus sivall...

Oseb els teus sivall.



Oseb els teus sivall, la meva paraula duu accent d'amor.
Potser mai no et diré t'estimo, però omitse't.
Amb la lluna vaig obrir els ulls i et vaig veure,
et vaig conèixer. He caminat per la teva platja.
Les teves onades m'han dut la sal.
S'ha fecundat vida nova dins de la vida. El silenci
ens ha dut la riquesa del diàleg. Lletra a lletra he
sembrat un camp de mots, arbres de paraula, sol d'accent.
Amb una coma hem navegat pel mar de l'amor.
Amb la barca del desig ens hem
deixat endur per les onades.
Sempre sense perdre el nord. Amb la lluna hem fet el ple.
Somnis i alegries, carícies i miratges
que potser mai no et diré.
Per marges terra endins, fins la vila emmurallada,
he caminat com les llegendes. Només he hissat bandera
en nom de l'amor. Hem atansat la mà, amb la flama de la nit.
Una paraula, una pausa per gaudir de la profunditat.
Hem resseguit camins de carro amb sensibilitat.
Hem unit el que ja estava unit.
Però a la nit l'hi ha sortit la lluna.
He tret un mocador blanc per la finestra, per dir adéu
a la llunyania, a la distància que et separa del meu amor.
Enlairo paraules com estels, segur que t'arribaran.
No tinc promeses, només tinc amor.




onatge