ORXATA I FARTONS

Un relat de: rnbonet

Explicava el meu padrí –va morir d’una fartera, Déu el tinga en la Glòria, amén!- que un bon àpat és com un orgasme continuat, amb l’avantatge que dura molt més.
Gran lector i apassionat per la Història, gaudia contant-nos les aventures dels seus personatges preferits, un de ficció –Pantagruel- i l’altre real -Alexandre el Gran-, al qual s’hi referia sempre, llepant-se els llavis, com “el rei de la Macedònia” i ens explicava, fent un somriure irònic, que va conquerir un “tiberi”.

Caldrà deixar, de moment, l'imperi d'Alexandre i el gegant de Rabelais, per ocupar-nos del meu padrí i del tema que ens ateny. Anem, llavors, al títol i al perquè de tot plegat: El meu padrí participà fa anys a un concurs que portava per lema “ORXATA I FARTONS”.

(M'avisen que, vist el desconeixement de bona part de la població no autòctona, ens caldria aclarir el títol. Anem per feina, doncs! L'orxata és un producte líquid fet amb suc de xufa (Cyperus esculentus) introduït pels àrabs a l'horta de València. Els fartons -a més a més dels participants als concurs esmentat- són uns dolços cilíndrics i llargs, d'ingredients fàcils i factura complicada, que tradicionalment acompanyen l'orxata. El seu paper, molt senzill: sucar-hi... i al pap! Val el comentari, em confirmen.)

I seguim,en aquest punt, amb el concurs dels fartons i de l'orxata. El padrí va arribar a un 6 de 8. M'explique: la mullada de fartons en orxata comença amb un nombre indeterminat de fartons per mullar, i sense cap temps estricte. Sols quan queden uns quants finalistes s'estableix el nombre de fartons combinats amb el nombre de minuts per empassar-se'ls.

Al cap i a la fi, clar i ras, el meu padrí va fer el segon, després d'haver-se empassat cinc dels fartons en deu minuts. Un amic meu, negret, se'n foté els sis en cinc minuts! No sé si portaria gana!

Això sí, el padrí va seguir, fins la seua mort, explicant-nos la història de l'Alexandre aquell, “rei de la Macedònia”, que conquerí un 'tiberi'.

Comentaris

  • Ara m'has fet venir[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 14-03-2013 | Valoració: 10

    ganes de prendre una orxata (de fartons fa moooooooolt que no en menjo, però acabo d'esmorzar).

    Una història prou divertida i ben narrada que et fa reviure molts moments relacionats amb la teca.

    Fantàstic.

  • I jo pregunto :[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-11-2012

    Després d'aquests "concursos " , no avorreixen l'orxata i els fartons per sempre més ?
    Ara recordo que un any , el més d'agost, a Palma de Mallorca no vaig trobar una orxata enlloc..Em vaig quedar amb les ganes.
    Un relat enginyós com tots els teus.
    Una virtual abraçada.

  • Ben escrit[Ofensiu]
    Vicent Terol | 04-11-2012

    Deliciós plaer el de l'orxata amb fartons! Ara; millor no consumir eixos de producció industrial de marca tan coneguda: estan replets de química i ofereixen un sabor molt estàndard, propi de la pastisseria no casolana. Pel que fa a l'orxata, el mateix consell: l'orxata que es ven no s'aproxima en absolut a l'autèntic sabor de la xufa; ni tan sols aquella que hi ha concentrada.

    El millor és anar a una orxateria. A València hi ha unes quantes fantàstiques. I a molts pobles de València, hi trobes pastisseries interessants on pots menjar també orxata i fartons.

    Ben escrit el relat autobiogràfic! Enhorabona.

  • Orxata a Alboraia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2012 | Valoració: 10

    Hem quedat amb la Sonia i en Carles a l'estació d'Alboraia. són les sis de la tarda i el petit Carles ens guia corrent cap a l'orxateria gran que hi ha a l'avinguda de l'Orxata (sí, sí, així es diu el carrer). Lògicament , orxata i fartons. Però orxata granisada. Quin descobriment! Els dits encara me'ls llepo només recordar-ho. Ara, a casa, al costat del Tio Ché del Poblenou enyoro aquell granisat. Felicitats per fer-me recordar aquells moments, per l'originalitat de l'escriptura i la proximitat que sempre em causen els teus personatges. Una abraçada!

    Aleix

  • Anterior... més de 2000 caracters[Ofensiu]
    rnbonet | 26-10-2012

    'Pos' resulta que la versió publicada el 19-10 se'n passava de mida, segons la proposta de la convocatòria. Així que, consultats els organitzadors, l'he hagut de treure i publicar de nou -una vegada refeta- per que no fos 'desqualificada'.
    Val, xicon?

  • L’orxata del Carrasquet[Ofensiu]
    rautortor | 26-10-2012

    Què ha passat amb l'anterior? Coses de fantasmes o què?
    De totes maneres t'adjunto una vegada més el comentari que t'havia fet.

    Ara farà sis anys que va plegar a Lleida l’orxateria “La valenciana”, del carrer Balmes. El culpable d’aquestes delícies, orxata, gelats –sobretot, les barres de nata, quina cosa més bona!– i torrons quan tocava, eren el Carrasco i el seu fill Carrasquet. El seu pare i avi, originari de Xixona, havia fet cap a Lleida als anys cinquanta i es guanyava la vida venent aquestes delicadeses a ciutat i anant per les festes majors dels pobles amb el típic carret de gelats que els més grandets recordem. Als anys setanta, eren els únics a Lleida que feien orxata i venien de tot arreu a comprar-ne al detall i al major. A la botiga mai no hi faltaven els corresponents fartons, tot i que no tothom els comprava. Ja se sap, l’orxata, la palleta i a xarrupar. Pels fartons es necessita una tauleta i la botiga era molt petita, una o dues tauletes només pels incondicionals.

    Ara passo algunes temporades a Madrid i només he trobat dues orxateries dignes de menció. Una es troba al costat del parc del Retiro, al carrer Alcalà, i l’altra al districte de Tetuan, potser la més artesanal i la més antiga.

    No saps com t’agraeixo aquest escrit teu, pels records i la salivera que m’ha provocat i també per la gràcia innata que posseeixes a l’hora de fer-nos arribar les teves experiències.

    Salut i rebolica, amic!

    Raül

  • Molt instructiu, senyor Bonetet![Ofensiu]
    Mena Guiga | 26-10-2012

    I quin fartó de riure, no, imaginar la competència dels participants sucant les cilíndriques a l'orxata!!!!!

    Està bé tenir en compte la família per fer relats. Així -i està molt bé- els immortalitzem un xic més, que per això s'estimen,

    Mena

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

356963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!